De la tranquil·litat del Wadi Rum al follón d'Aqaba

Em desperto perquè noto moviment tot i que encara és molt d'hora i tinc molta son. Són dos quarts de set del matí però quan sóc conscient d'on sóc, m'aixeco d'un bot. Sóc al desert del Wadi Rum!

Quan surto de la tenda veig que ja n'hi ha uns quants que s'han despertat i els que queden, poc tardaran a despertar-se.

L'aigua ja està bullint i els beduïns ens donen el bon dia, com no podia ser d'una altra manera, amb una tassa de te.

L'Elena i la Maggy, molt aficionades al yoga, i la Rosa que s'hi suma, no poden evitar fer la "salutació al sol" en un paratge com aquest.

L'esmorzar ja és a punt. A jalar!

Ens preparem per marxar. Avui retornem al poble de Rum (punt de sortida d'ahir) però ho fem per una altra banda.

La meva il·lusió, de veure un desert de dunes, tot i que d'una altra manera, queda satisfeta. El vent ha format una gran duna!

Per sorpresa meva en Charif ens convida a pujar-hi. La majoria segueixen camí però uns quants decidim pujar-hi. No pot ser massa complicat, oi?

Mare meva com cansa!!!!! No he pujat ni un quart i ja esbufego.

Semblava baixeta... però no veig proper el cim... La Rosa gira cua. Jo paro a agafar aire i a contemplar les vistes que des d'aquí ja són d'espant. Potser ja puc girar cua, les vistes poc més canviaran.... 

Però no! Fora pensament! Cap amunt, que he de pujar al cim de la única duna que he vist! Els compis ja gairebé hi són. Uns minuts després em reuneixo amb ells, intentant dissimular l'extrem cansament que porto. Ja hem fet el cim!

Ens hi estem una estona, gaudint de les vistes i fent-nos la foto de rigor. 

Ara toca baixar... I la baixada sí que és divertida!!!!

Un cop a baix ens reunim amb la resta de companys i seguim camí.

A les parets de les muntanyes hi trobem inscripcions en les pedres, realitzades pels comerciants de les caravanes que durant molts segles van creuar el desert.

Seguim caminant i intentant guardar en la memòria l'espectacularitat del lloc...

... i per fi (o per desgràcia) divisem el petit poble de Rum. Ja hi som.

Arribem cansats i acalorats i, tot i que ja fa hores que hem esmorzat, tots coincidim en que tenim sobretot set. Em prenc una coca-cola que em fa revifar i dinem aquí mateix, que hi ha bufet.

Després de dinar i de fer petar una estona la xerrada, caminem fins al centre de visitants (el punt d'entrada al desert) i pugem al mini-bus. Ens acomiadem del Wadi Rum i en poc més d'una hora saludem Aqaba, una de les poques ciutats costeres del país.

Ens allotgem a l'hotel My Hotel.

Ens hi instal·lem, ens dutxem i ens mudem (tot el que l'equipatge ens permet) per sortir a passejar per la ciutat. Passegem pel Zoco: carrers plens de botigues amb tot de coses exposades ocupant l'acera que em recorden els encants vells de Barcelona. No estic massa fina (crec que l'excés de sol no m'ha anat massa bé) i això, sumat al contrast de silenci del desert i de la vall de Dana amb el bullici de la ciutat no m'ajuden gaire. Mireu com estava, que no vaig fer ni una foto (tret del cartell del McDonald's, omnipresent arreu del món!)

Els homes se solen reunir a fumar xixa, prendre te i, és clar, veure el futbol. Nosaltres, acompanyats d'en Charif, fem el mateix.

Havent fumat la xixa i pres el te busquem un lloc per sopar. Tot i que té molt bona pinta (i estar molt bé de preu, per cert) no me'l puc acabar i el reparteixo amb els companys. Cada cop em trobo pitjor (potser enyoro el Wadi Rum?) i decideixo retirar-me a l'hotel, abans i tot que la resta acabi de sopar.

Per sort, la Dafne també està molt cansada i decideix acompanyar-me a l'hotel. A descansar, que demà serà un altre dia. Bona nit!