Me'n vaig a Jordània! O no...?

Que sí, que sí! Que me'n vaig a Jordània!!!!!!!!!!!

Arribo a l'aeroport com sempre amb més temps del necessari (finalment he decidit no facturar), soleta (aquest cop el Juan tampoc em pot acompanyar...) i nerviosa pels vols, pels companys que em trobaré, pel destí.... però excepte el nerviosisme del vol, que és el que m'agradaria evitar, l'altre és d'emoció.

Decideixo localitzar primer la porta d'embarcament i espero l'hora de sortida prenent el sol a la terrasseta de la T1 de l'aeroport de Barcelona.

L'embarcament començava a les 16:45, però l'avió encara no ha arribat.

Finalment arriba a les 17:45, l'hora en la que havíem d'enlairar. Però no passa res! Tinc dos hores i mitja d'escala a Istanbul, així que tanto monta monta tanto! Enlloc d'esperar allà, espero aquí.

Pujo a l'avió, m'assec al meu seient i espero pacientment que acabi l'embarcament. Sempre és el pitjor, però un cop enlaira, ja em tranquil·litzo. Ja queda poc per deixar de suar.

Són les 19:30. Segueixo asseguda al meu seient. Ja fa molta estona que han tancat la porta, però no ens movem. Ara, als nervis de l'enlairament s'hi sumen els de no arribar a temps al vol d'enllaç.

Són les 19:45. Ens movem. Bien!

Són les 20:00. Ja no toco de peus a terra. Volem cap a Istanbul!!!!

El vol suposadament dura 3 h 35 min; el vol a Amman surt a les 00:50. Arribo, oi?

Decideixo intentar relaxar-me. Ja no hi puc fer res... em distrec mirant la pantalleta on veig com l'avió va avançant. Veig com passa les Illes Balears. Però quina volta que fa!! El temps del recorregut que indica l'ordinador de bord ja no és de 3h 35 min.... és de 4 h... Ai mare...

Aviso a l'hostessa. Li demano per favor que em digui si arribo o no. Em diu que no ho sap, i que més de la meitat del passatge està en la mateixa situació que jo. Em tranquilitzo pensant que el vol d'enllaç és també amb la Turkish airlines. Ens esperarà, oi?

Toquem terra abans del previst. Bien!

Però tardem 20 min a arribar a la porta assignada. Això és un suplici.

Són les 00:45. Arribo? L'avió m'estarà esperant? Segur que sí.

Surto corrent, direcció a la porta d'embarcament que m'ha indicat l'hostessa. Segueixo corrent mentre penso: cooooorre, que arribes!

I arribo... a la porta 304, que ja és tancada, a les fosques, i amb un autobús fora.

Imploro a les noies que hi ha per allà que em deixin pujar el bus, pero ja és massa tard. He perdut el vol d'enllaç.

I ara què faig?

Me'n vaig de mostrador en mostrador de la Turkish fins que localitzo el que toca. Per sort he corregut tant que encara no ha arribat la resta de passatgers que també han perdut els seus enllaços.

Em donen vol pel dia següent, a la mateixa hora.

QUÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈ????? Ni hablar! Això voldria dir que em perdo el Mar Mort, i que em perdo Petra! És innacceptable!

Finalment aconsegueixo que em recoloquin en un vol de la Royal Jordan, al migdia de demà.

Truco gratuitament (gentilesa de la Turkish, tot un detall) al telèfon d'emergències que m'han donat i que mai pensava fer servir i explico el que ha passat. Sembla ser que varis companys estan en la mateixa situació que jo, i que estan rondant per l'aeroport.

Em desplaço a un altre mostrador, fora de la zona d'embarcament, on em donaran una habitació per passar la nit a Istanbul i em traslladaran a l'hotel assignat. Per poder sortir, he de pagar abans 25 € del visat. Allà em topo amb la resta de companys. Menys mal, al menys no estic sola.

Tots junts esperem pacientment que ens donin hotel.

Finalment, a les 03:15 de la matinada, arribem a l'hotel Courtyard Istanbul International Airport de la cadena Marriot.

Les mesures de seguretat són ben presents però ho descobrim a la força. Arribem tots en ramat, passem la porta giratoria i topem amb una cinta de seguretat. Podeu imaginar-vos el tap que es va formar i la de motxilles atropellades que hi va haver. Per sort, ningú va pendre mal i només va provocar que, tot i el cansament i el disgust, ens pixéssim de riure!

Som al menys 30 persones que arribem de cop, així que fins les 04:00 de la matinada la meva maleta i jo no entrem a l'habitació. Els meus companys no tenen tanta sort; tots han facturat i ves a saber on és la seva maleta...

Bona matinada!