Avui és un dels dies més esperats del viatge i encara que soni estrany, sobretot pel que sabeu que ja he visitat, és un dels motius de venir a Jordània: volia veure un desert. La meva sorpresa, que descobreixo poc abans de veure'l, és que el Wadi Rum, el desert de Lawrence d'Arabia, no és un desert de dunes... però no avancem esdeveniments.
Ens despertem a l'eco-lodge de Feynan, on hem dormit de meravella i hem pogut recarregar piles per poder aguantar el dia d'avui, que també serà molt intens. El primer que fem és esmorzar a la preciosa terrassa de l'hotel.
Havent esmorzat tanquem maletes, ens acomiadem de l'eco-lodge i del seu amable personal i ens repartim en diferents cotxes pick-up que ens acostaran a l'autobús que ens durà al Centre de Visitants del Wadi Rum. En total tenim unes tres hores i mitja de trajecte.
I aquesta és l'escola on van els nens que vam veure ahir! :)
En una mitja horeta arribem al minibús. Hi carreguem les maletes i abans de seguir camí aprofitem per fer un pipi i un cafè.
En Charif, el nostre guia, és un més del grup, i això, d'un guia, m'encanta.
Durant els trajectes no es cansa d'explicar-nos coses del seu país i aprofitant que una companya del grup ja ha comprat una kufiyya ens explica qui, com i perquè s'utilitza.
La kufiyya és un mocador tradicional de l'Orient Mitjà i Aràbia usat principalment a Jordània, els Territoris Palestins, l'Iraq, Israel, Líban, al sud-est de Turquia i la península aràbiga. Normalment és de cotó o lli, encara que també pot portar llana. Se sol portar embolicant el cap de diverses maneres, tant per a protegir-lo del fred com del sol. En ambients desèrtics, a més, ajuda a protegir la boca i els ulls.
I, és clar, ens explica com ens l'hem de posar. Tatita! estigues a la guait (tot i que el nostre és "made in china") :( !
Per fi arribem al centre de visitants del Wadi Rum; l'entrada al desert.
Avui dormirem en un campament, en mig del desert, així que agafem el que necessitarem per passar el dia d'avui i deixem les maletes a l'autobús. Per sort arribaran, elles soletes, al campament.
Avui dormirem en un campament, en mig del desert, així que agafem el que necessitarem per passar el dia d'avui i deixem les maletes a l'autobús. Per sort arribaran, elles soletes, al campament.
Abans de posar-nos en marxa posem en pràctica les explicacions d'en Charif.
Durant el que queda de dia realitzarem un trekking pel desert, visitant alguns dels principals punts d'interés, fins al campament; ens ocuparà unes sis hores (caminarem uns 14 km).
El dia anterior en Charif ens havia fet triar si volíem caminar o anar en camell i la gran majoria volem caminar (bàsicament perquè no ens veiem aguantant sis hores sobre un pobre camell!) però hi ha un parell de companyes que prefereixen el camell i, la veritat és que a tota la resta ens fa gracia pujar-hi, així que en Charif reserva quatre camells: dos per les compis que el volen i els altres dos perquè tots hi puguem pujar, per torns. Ole!!!!!!!!
En marxa doncs! Per fi, trepitjo un desert!!!!
En marxa doncs! Per fi, trepitjo un desert!!!!
Fem una parada ràpida en una tenda beduïna on, com no, ens conviden a seure per descansar una mica i a prendre té.
Recuperades una mica les forces seguim camí i entrem al Siq Khazali. Una estreta fissura que talla la muntanya Jebel Khazali.
Podem explorar-la a peu durant uns metres, i hi observem antics petroglifs dibuixats pels nabateus i per altres pobles ancestrals que van habitar aquestes contrades.
Sortim de la frescor i l'ombra i per fi ja em toca pujar al camell!
Aprofitaré per gaudir del trajecte i descansar una mica.
Ens enfilem una mica per pujar a un petit pont de roca des d'on les vistes són brutals i des d'on t'adones (encara més) de l'espectacularitat del lloc.
El sol ja va baixant i en Charif ens anima. Ja queda poc per arribar al campament.
I no ens enganya. Ja hi som!
Escollim la tenda on dormirem, ens asseiem al voltant del foc que ens trobem encès i petem la xerrada esperant l'hora de sopar.
Són tres quarts de vuit i ja tenim una taula parada amb un buffet. Quina gana! Charif! Volem sopar!!!!!! En Charif ens fa esperar. "No se sopa fins les vuit" - ens diu. Però per què? Tenim gana i el sopar ja és a taula!
A les vuit en punt ens fa aixecar. "Veniu, que us ensenyarem una cosa."
Un dels cotxes de suport es mou i encén els llums. Enfoca una muntanyeta de sorra. Què és?
És el ritual màgic del Zarb, un plat beduí que es cou sota terra i que es prepara com a homenatge als convidats a la haima.
Quina il·lusió! És el nostre sopar!!!!!! Nyam, nyam!
Sopem de meravella. Quina delícia de xai!!!
Després de sopar esperem que vingui la son xerrant al voltant del foc.
Un dia esplèndid. Bona nit des del desert!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada