Johann Ludwig Burckhardt, un explorador suís gran coneixedor de la llengua i la religió àrabs, fent-se passar per mercader àrab va viatjar per Aràbia i Núbia (antiga regió del sud d'Egipte). Durant el viatge va sentir rumors de l'existència d'una ciutat perduda.
El 22 d'agost de 1812 l'atrevit explorador va redescobrir la sovint denominada com la vuitena meravella del món antic: Petra. Sense cap dubte, el tresor més preuat de Jordània i la seva atracció turística més important.
Petra va ser la capital del regne dels Nabateus, un poble que es va establir a l’antiga Palestina. El comerç caravaner de productes de luxe va fer de Petra una pròspera ciutat, on sobirans i rics mercaders van construir magnífics edificis excavats en la seva rosada pedra sorrenca. Era una important ciutat de pas que unia les rutes de la seda, les de les espècies i altres que connectaven a la Xina, l'Índia i el sud d'Aràbia amb Egipte, Síria, Grècia i Roma.
Els nabateus van patir diverses envestides al llarg de la història, com la conquesta per part de Roma, l'any 64 (tot i que Petra es va mantenir amb una certa autonomia) i la final annexió a Roma, en temps de Trajà, després de la mort de l’últim rei Nabateu.
La ciutat de Petra es va abandonar cap el segle VIII i poc a poc va anar caient en l’oblit del temps.
La llegenda però es va perpetuar i els diversos pobladors locals sempre van saber de l’existència de la ciutat fins que el 1812, l’explorador suís va redescobrir-la al món occidental.
Els beduïns han estat els últims habitants de Petra, fins l'any 1985, en què els van traslladar a una ciutat propera per la declaració de la ciutat com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Després de l'esmorzar esperem uns minuts. Els companys que van agafar l'avió ahir al vespre estan a punt d'arribar. Pobres, van arribar ben tard a Amman i avui han hagut de despertar-se a quarts de cinc de la matinada per poder arribar a Petra a l'hora que comença la visita. Estaran rebentats! Jo avui, al menys, he pogut descansar.
Quan per fi ja hi som tots, sortim caminant de l'hotel, direcció a l'entrada del recinte.
Els beduïns han estat els últims habitants de Petra, fins l'any 1985, en què els van traslladar a una ciutat propera per la declaració de la ciutat com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Després de l'esmorzar esperem uns minuts. Els companys que van agafar l'avió ahir al vespre estan a punt d'arribar. Pobres, van arribar ben tard a Amman i avui han hagut de despertar-se a quarts de cinc de la matinada per poder arribar a Petra a l'hora que comença la visita. Estaran rebentats! Jo avui, al menys, he pogut descansar.
Quan per fi ja hi som tots, sortim caminant de l'hotel, direcció a l'entrada del recinte.
L'entrada a la ciutat es realitza a través del pas del Siq, un estret canó, d'un quilòmetre i mig de longitud, envoltat de penya-segats que s'eleven fins als 80 metres d'alçada.
La ciutat de Petra va ser construïda en aquest llarg congost. No obstant això, per a conquerir una ciutat situada en un lloc d'aquestes característiques n'hi ha prou amb fer-se amb el control dels cingles circumdants, sempre que els edificis es trobin a la gola. Però els constructors de Petra van ser més llestos i van situar les cases a l'interior de les parets.
D'aquesta manera van adquirir un gran avantatge perquè l'enemic ja no podia atacar sense més els edificis i molt menys avaluar la força combativa i la resistència dels seus habitants. Per conquistar Petra era necessari desistir de la pròpia defensa i assaltar el congost sense protecció. Massa risc per a molts enemics.
El Tresor és una immensa façana, de 30 metres d'ample i 43 metres d'altura, excavada a la cara rocosa de rosa pàl·lid que es va construir al segle I. Era la tomba d'un important rei nabateu i és una mostra del talent per a l'enginyeria d'aquest antic poble.
Havent deixat enrere El Tresor, arribem al carrer de les Façanes, que és ple d'altes i impressionants tombes, amb grans façanes.
Aquest carrer ens porta al centre de la ciutat, pròpiament dita.
Diversos artesans de la ciutat de Wadi Musa i del proper assentament beduí munten els seus petits llocs per vendre artesania local, com ceràmica i joieria beduïna, a més d'ampolles de sorra de colors de la zona.
A través dels anys, el vent ha erosionat la roca de les tombes.
Algunes de les parets del canó són plenes de desenes de tombes més petites per als "no tan rics".
Del teatre passem al carrer de les Tombes Reials.
La primera de les anomenades Tombes Reials és la Tomba de l'Urna. Aquesta tomba està construïda a la part alta del vessant de la muntanya i requereix pujar diversos trams d'escales.
Al sortir, veiem un guardià de la ciutat que no té inconvenient en ser fotografiat, ben orgullós de protegir el que protegeix.
A dia d'avui s'està excavant i conservant, per això hi trobem una carpa protectora.
És una basílica de tres naus. Cadascuna de les naus laterals de l'església està pavimentada amb 70 metres quadrats de mosaics notablement conservats. També han sobreviscut importants restes de paviment de la nau, de marbre i pedra.
Retornem al carrer de les Tombes Reials...
L'any 1921 un arqueòleg anomenat Bachman va publicar un estudi de la ciutat de Petra que aviat es va convertir en un estàndard que va ser utilitzat pels arqueòlegs durant diverses dècades. Al final del carrer de les columnes, Bachman va identificar les restes d'un gran edifici, fins i tot les columnes, i li va donar el nom del Gran Temple.
Després de caminar varies hores per les ruïnes de Petra, sempre ve de gust seure un moment per descansar. Aquesta peça desconcertant de l'arquitectura fa que els arqueòlegs es preguntin si això era un temple o si va ser, potser, el Saló del Senat del govern nabateu.
Després de dinar, sense presses però també sense entretenir-nos massa, decidim anar fins a Ad Deir (el monestir) excavat i esculpit en pedra el segle I. Per arribar-hi hem de pujar una sinuosa escala de graons tallats fa 2.500 anys que, com és natural, estan molt erosionats en alguns trams.
D'allà, i com si la pujada fins aquí ens hagi semblat poca, decidim pujar més, per gaudir de les espectacular vistes de la vall.
D'un pic, passem a un altre:
I amb una mica de mandra, decidim iniciar el descens. No sense fer parades per gravar bé a la retina tot el que hem vist avui.
Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada