Recorregut: 18 quilòmetres
Temps aproximat: 6-7 hores
Desnivell ascendent: + 300 metres - 150 metres
Amb més pujada de la que m'agradaria
Destí: Émstrur
I comença el primer dia de travessia!
Pel que he llegit, el nivell d'aquest trekking és de dificultat fàcil-mitja i apte per a qualsevol amb una forma física mínima. El pitjor que té és el temps. Pot fer fred, és molt probable que plogui i també que hi hagi boira. A veure amb què ens trobarem... de moment, amb una mica de pluja... què hi farem. Sort que vaig ben preparada: estreno la funda per la motxilla i els pantalons d'aigua!
Comencem el recorregut, i fa pujada... Creuem el bosc de Thor (Þórsmörk), un bosc humit de bedolls que creixen envoltats d'una vegetació espessa i exuberant i que és ple de flors liles i grogues, fins que topem amb el riu Þröngá.
No comptava amb haver de creuar un riu que, tot i no ser molt profund, ho és el suficient com per haver de treure'ns les botes. Si se'ns mullen, estem perduts! No en portem cap de recanvi a la maleta!
En aquest tram del seu curs, el riu es divideix en diversos ramals, deixant nombrosos illots al mig.
En Pablo ens dóna les instruccions per creuar-lo amb seguretat i, sobretot, ens explica com hem de dur les botes (lligades al coll amb els cordons). Les mans han d'anar lliures!
Buf! He creuat el primer tram! L'aigua està gelada!!!!!!! No em noto els peus!! Quin dolor!!! I encara em queda tot això!
Quan per fi trec els peus de l'aigua no me'ls noto. Els tinc completament gelats i em fan un mal horrorós... Ara, he de reconèixer que quan se'm recuperen, estic com nova. Com si encara no hagués començat a caminar! Ara entenc una mica millor al Juan i als seus bañitos fora de temporada.
Deixem enrere el riu...
...i seguim caminant sense deixar de veure l'omnipresent Eyjafjallajökull (la glacera que tinc darrera).
Fem una breu parada per treure'ns roba. Ha deixat de ploure (bieeeeen!) i la pujadeta fa venir calor!
A mesura que anem avançant anem deixant enrere els arbres i la vegetació...
...per caminar sobre dunes negres (camps de lava). Som a la zona coneguda com Almenningar.
A la nostra dreta apareix la Einhyrningur, una muntanya amb una curiosa forma que, segons la perspectiva des de la que es contempli, recorda a un escarabat.
Seguim caminant i jo ja tinc ganes de parar per dinar. No perquè tingui especialment gana, però sí perquè necessito una excusa per descansar. Sort que el paisatge és de somni.
Un últim esforç i el Pablo m'ha promès que ja parem per dinar. Vol portar-nos a un lloc especialment bonic. Mééééééééééééés? No sé si és possible, però evidentment li faig cas!
I aquí parem per dinar. Per una banda amb vistes a l'impressionant Eyjafjallajökull i la vall que acabem de caminar.
I per l'altre (tot i que a la foto ara no s'aprecia) l'espectacular canó que ha format el riu Markarfljót i que després de dinar veurem de més a prop.
Després de menjar-me amb certa recança un d'aquests simpàtics ous i un entrepà que al matí m'havia preparat, seguim.
Bordegem el riu Markarfljót...
... i creuem el canó que ha format el riu Syðri-Emstruá, el Markarfljotsgljufur, pel petit pont que és veu al fons.
I per fi ja divisem el nostre destí, el refugi d'Emstrur al que hi arribem al cap de poc més de 7 hores de camí i que m'exigeix una última pujada final.
Sant Antoni Gloriós, ja no puc més!
Arribo esgotada, però orgullosa. He completat la primera etapa!
Ens instal·lem a la nostra cabana, que avui compartim amb més gent, i triem llitera. Aquí se segueix la llei del més ràpid! La Txus i jo, ben espavilades, hem pogut triar bé: llitera inferior i tocant paret!. Avui tornem a compartir matalàs!
He après dels errors d'ahir i, aprofitant que encara hi ha llum, preparo la muda per sopar (i fer servir l'endemà), el pijama i el necesser, la tovallola i les xancles per la dutxa.
En Pablo ens comenta que no ens podem perdre una "excursioneta d'una hora" de la zona i, tot i que estic destrossada, és clar, li he de fer cas... Uns quants del grup decideixen dutxar-se abans de sortir. Jo prefereixo fer-ho abans de sopar... aquí la tendència és fer pujada i, tot i que calor no en fa pas, suaré segur.
En Pablo ens duu a veure, des d'un altre punt de vista (i molt millor) l'espectacular canó que el riu Syðri-Emstruá ha format, el Markarfljotsgljufur. Wooooow!!!
És realment espectacular.
Retornem a l'alberg, amb vistes impressionants de l'Entujökull, una llengua de la glacera Mýrdalsjökull: una de les més grans d'Islàndia, amb una superfície de més de 500 quilòmetres quadrats.
I per fi ja hi som. Ara toca passar per la odissea de la dutxa, un tema que tractaré més endavant per allò de mantenir la intriga...
... i descansem mentre en Pablo, i els seus dos ajudants, ens preparen el sopar. I us preguntareu: ajudants i tot, teniu? Quin luxe! Sí, però no. Tots en un moment o altre serem ajudants.
Cada dia en Pablo prepara el sopar gràcies a les provisions que l'agencia li ha deixat. Recordem que en els refugis no es pot comprar res, ni l'electricitat!, i que tothom ha de carregar el menjar i els utensilis per cuinar, a la motxilla. Nosaltres podríem dir que som els pijos, doncs el menjar ens el trobem al refugi i no l'hem de carregar, i podem fer servir les instal·lacions i utensilis del refugi.
Cada dia, dos del grup seran els encarregats d'ajudar a preparar el sopar, parar taula, rentar els plats i, l'endemà, tornar a ajudar a preparar l'esmorzar, parar taula i rentar els plats.
Estic tant rebentada que agraeixo que avui no m'hagi tocat ser ajudant i que la previsió del temps indiqui cel tapat (això vol dir que no cal fer guàrdia per veure Aurores). Avui dormiré plana! Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada