Recorregut: 15 quilòmetres
Temps aproximat: 6-7 hores
Desnivell ascendent: +40 metres
Una mica de pujada, però suportable
Destí: Àlftavatn
Sorprenentment em desperto sense el despertador. Realment no cal. Amb tanta gent a la mateixa habitació simplement "notes" moviment (i això que tothom és silenciós i respectuós amb qui dorm!)
...i recorrem aquesta plana negra anomenada Maelifellssandur, durant més de 10 quilòmetres. Caminem direcció al volcà Hattafell.
A l'altura del Hattafell creuem un riuet i, per sort, no ens hem de treure les botes ni mullar-nos els peus!
...i topem amb un altre riu, l'Innri-Emstruá que, per sort, té un pont per on el pots creuar. De fet, si no hi fos, seria impossible fer-ho!
Ens acostem a la caiguda d'aigua que des del pont sentim i aprofitem per fer un descans i gaudir del lloc, que és brutal!
El corrent, a mesura que vas entrant, es va fent més fort i a mig camí ja no em sento ni els peus, ni les cames. Sort del pal de trekking de la Txus, que ja me l'he agenciat, i que el Pablo ens ajuda un a un, a arribar sans, estalvis i secs! a l'altre banda.
En un dels passos que dono, encara no entenc com (suposo que del fred, els peus se m'han fet pititons, pititons) una de les xancles em surt disparada, amb tanta sort que la corrent l'estampa contra el Pablo que té els reflexes impecables i l'enxampa a temps, abans no desaparegui riu avall. Aiiii quina sort!
El dolor que provoca la gelor de l'aigua és horrorós però realment, quan et recuperes, et sents com nou. Llàstima que hagis de patir tant per després sentir-te tan bé!
Jo ja estic cansada i ja tinc ganes de fer la parada per dinar. En Pablo ens anima a seguir una mica més, doncs queda molt poquet per arribar a un lloc ideal per fer-ho. Creuem el riu Kaldaklofskvísil que, per sort, també té un pont per poder-lo creuar i parada per dinar!
I.. olalá, quina preciositat.
Però és clar, tanta muntanyeta s'ha d'anar pujant, i baixant!... Com cansa!!!!
I a pocs metres del nostre destí i, per tant, del nostre merescut descans, un últim obstacle. Tornem a topar amb un riu. I torna a tocar descalçar-nos per poder-lo creuar.
Per sort, un pont ens permet arribar-hi sense tornar a descalçar-nos!
Ens instal·lem a l'habitació. Avui dormim tots junts, de nou, però en llits individuals! Avui la Txus em trobarà a faltar! ;)
Un cop instal·lats, uns quants es queden descansant al refugi, uns altres van a la dutxa i el Miguel, l'Ana, en Ramon, en Jose, la Txus i jo decidim passejar per la vora del llac, que és un paratge increïble.
Tres agafen el turbo, i fan la volta completa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! El Jose, la Txus i jo ens quedem enrere (ara ve de gust passejar i no córrer!), caminem una estona i girem cua per anar, tranquil·lament, a la dutxa.
Ja netes i polides, avui la Txus i jo tenim deures. Ens toca fer el sopar!
La Txus prepara una amanida mentre jo fregeixo pollastre empolvorat amb julivert sec. El Pablo i el Jose (no li toca però és un cuinetes) van fregint ceba i patata, que prèviament la Txus ha pelat i tallat.
La Txus i jo som les mimadetes del grup i tot són elogis de lo bé que hem cuinat.
No sé si és la gana que porto, però ens ha sortit boníssim!
Bona nit!
Mentre en Pablo i els seus ajudants preparen l'esmorzar i paren taula surto de la cabana on hem dormit. Mireu quines vistes tenim!!!!
Per flipar, oi??? I ni plou ni hi ha boira! Yupiiiiiiiiiii!!!
Després de l'esmorzar, i de recollir-ho tot, carreguem de nou les motxilles a l'esquena i continuem camí. No he explicat que estic encantada amb la meva motxilla nova i gratament sorpresa de lo bé que aguanto el pes que porto, durant tota la caminada (al menys ahir). El "truc" que els companys més experts m'han desvetllat, és que te l'has d'ajustar bé!
Deixem enrere el refugi d'Émstrur...
Seguim caminant, ara direcció al Stórasúla, un altre volcà.
Topem amb aquestes gracioses indicacions, que et guien (entenc) a diferents localitzacions on s'ha rodat famoses pel·lícules, com la trilogia del Senyor dels Anells i series, com Joc de Trons.
Seguim caminant per aquest enorme camp de lava que sembla que no s'hagi d'acabar mai...
Seguim caminant... i ara sí que riurem: fora botes... i fora PANTALONS!!!!!!! Noooooooooo!!!! (en Pablo ja ens havia avisat i porto posat el biquini, no sigui que se'm mulli el cul!) Si volem arribar a destí no ens queda més remei que creuar el Bláfjallakvist. Així doncs, ens prepararem i anem passant, un per un.
En un dels passos que dono, encara no entenc com (suposo que del fred, els peus se m'han fet pititons, pititons) una de les xancles em surt disparada, amb tanta sort que la corrent l'estampa contra el Pablo que té els reflexes impecables i l'enxampa a temps, abans no desaparegui riu avall. Aiiii quina sort!
El dolor que provoca la gelor de l'aigua és horrorós però realment, quan et recuperes, et sents com nou. Llàstima que hagis de patir tant per després sentir-te tan bé!
I seguim caminant, direcció Àlftavatn!
I quina parada!!!!!!!!!!!!!!!!!!! És espectacularment bonic!
Veiem, per primera vegada, el cotó àrtic.
Dinem, descansem i ens afartem de fer fotografies. La plana negra ha deixat pas a precioses muntanyes verdes.
Amb l'estómac ple seguim caminant i en poc més de mitja hora divisem el refugi Hvanngil, on NO ens allotgem. Encara ens quedaran (un cop hi arribem) uns 4 quilòmetres fins al nostre refugi d'avui, el d'Àlftavatn.
El paisatge d'ara és completament diferent al d'aquest matí. Fixeu-vos en el color verd "radioactiu" de l'herba. Era així al natural, no és cap muntatge!!! La Txus va boja demanant que li fem fotos! :)
Però és clar, tanta muntanyeta s'ha d'anar pujant, i baixant!... Com cansa!!!!
I prova superada! A tornar-se a calçar i cap al refugi!
Ja gairebé hi som!
I aquest és el nostre encantador refugi, l' Àlftavatn!
Un cop instal·lats, uns quants es queden descansant al refugi, uns altres van a la dutxa i el Miguel, l'Ana, en Ramon, en Jose, la Txus i jo decidim passejar per la vora del llac, que és un paratge increïble.
Tres agafen el turbo, i fan la volta completa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! El Jose, la Txus i jo ens quedem enrere (ara ve de gust passejar i no córrer!), caminem una estona i girem cua per anar, tranquil·lament, a la dutxa.
I ara, potser ja toca, explicar la odissea de les dutxes.
Per començar, si vols aigua calenta, l'has de pagar. Cada dia, al arribar al refugi, en Pablo pregunta qui vol dutxar-se, i als que aixequem la mà (normalment tots) ens compra el tiquet.
Amb el tiquet a la mà, ens posem les xancles, agafem el necesser, la tovallola i la roba neta, i sortim de l'acollidora i calentona habitació per dirigir-nos a la caseta de les dutxes. Què us pensàveu, que teníem dutxa a l'habitació??????? No!!!!!!!!!!!!
El refugi (segons informa la seva web) té capacitat per 72 persones. I tenen 4 punyeteres dutxes!!!! Així que és clar, a fer cua!
He de dir que l'estona passa ràpid petant la xerrada, fent estiraments amb en Jose (que és fisio).... però és clar, vas agafant fred... i quan per fi et toca ja no tens cap ganes de dutxar-te!!
Per fi entres, tremolant et treus la roba i ho deixes tot preparat per posar el tiquet en marxa i en una mil·lèsima de segon ja ser sota l'aixeta. El tiquet només dóna dret a 5 minuts d'aigua calenta!
Ja sota el xorro comença a caure aigua (no us pensareu pas que hi ha escarxofa, oi?) ara bull, ara és freda... al final o cremant-te o gelant-te corres a rentar-te el cap i el cos per intentar estar sota l'aigua, relaxant-te, la màxima estona possible.
Llàstima que el relax desapareix a l'instant quan tanques l'aigua i et congeles mentre et vesteixes intentant que no se't mulli la roba al tocar el terra entollat.
Si, ja ho podeu dir ja. He pagat per fer això??? Doncs sí! I m'encanta!!!
La Txus prepara una amanida mentre jo fregeixo pollastre empolvorat amb julivert sec. El Pablo i el Jose (no li toca però és un cuinetes) van fregint ceba i patata, que prèviament la Txus ha pelat i tallat.
La Txus i jo som les mimadetes del grup i tot són elogis de lo bé que hem cuinat.
No sé si és la gana que porto, però ens ha sortit boníssim!
Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada