diumenge, 28 d’agost del 2016

4ª etapa del trekking de Laugarvegur: de Hraftinnusker a Landmannalaugar

Recorregut: 12 quilòmetres
Temps aproximat: 4-5 hores 
Desnivell descendent: - 470 metres
Al·leluia, descens!


Bon diaaaaaaaa!
Sí sí, literal! Fa mooooolt bon dia!! Una de les màximes preocupacions que tenia al decidir-me a fer el trekking, esborrada: dia esplèndid sense pluja, sense boira, i amb solet.

Havent esmorzat, recollit l'habitació i tancat la maleta ens posem en marxa. Sembla mentida, però en poques hores ja podrem dir que hem fet el trekking de Laugarvegur! 

Després de creuar un altiplà de neu eterna...


...arribem a la zona activa de Stórihver. Caminem entre fumeroles i creuem petits rius d'aigua bullint amb olor a ous podrits.


El camí està molt ben indicat. Només s'ha de vigilar quan hi ha boira, que un es pot perdre fàcilment però, per sort, nosaltres ni l'hem vista! Últims 8,5 quilòmetres!!!


A mesura que avancem, els colors canvien a grisos, marrons, vermells i fins i tot grocs, fruit del sofre que contenen les nombroses fumaroles que emanen de l'interior de la muntanya per tot el vessant, senyal de la intensa activitat geotermal que es desenvolupa sota nostre!


Tot i que la ruta d'avui és bàsicament baixada no m'escapo d'alguna pujada i coronem el volcà Brennisteinsalda, de 855 metres d'altura, des d'on tenim una vista espectacular de les muntanyes de colors que conformen la zona de Landmannalaugar, el nostre destí final...

... i el camp de lava de Laugahraun.


Cap allà anem. Per fi, ara tot és descens!


Descansem i mengem una mica en aquest bonic camp ple de cotó àrtic...


...i en menys de mitja hora ja divisem el final, el refugi de Landamannalaugar.


Aquest lloc és famós pels seus banys termals naturals. Aquí conflueixen corrents d'aigua gelada provinents del desglaç amb aigua que emana de l'interior de l'escorça terrestre, molt calenta a causa de l'activitat geotermal de la zona. El resultat és una aigua temperada que permet el bany. Un bon regal de fi d'etapa, i de fi de trekking!


Cap allà anem!

Ens estem més de mitja hora en remull. Al sortir, ja arrugades, el contrast de temperatura és bestial i la Txus i jo correm cap a les dutxes. Quin fred!!! Que de gust bé ara una bona dutxa d'aigua calentona! Aquest refugi sí que té bones instal·lacions!

Però per gaudir de la dutxa encara hem de patir. Ensenyem la polsera verda que en Pablo ens ha donat per entrar a la dutxa però el noi que controla l'entrada ens avisa que si volem aigua calenta hem de pagar 500 kr! Noooo! No portem res més que el necesser i la roba neta!!! Correm amunt i avall, en banyador i tovallola, i ja tremolant (coi quin fred!), fins que trobem en Pablo i com si del papi es tractés, li demanem calerons per la dutxa.


Sortim de la dutxa ben netes i polides però ben sorpreses. Està plovent??!?!!!!!!??!! No pot ser!!! Amb la sort que hem tingut fins ara, no podia haver aguantat una horeta més? Bé, no ens queixarem pas. Els que sí tenen dret a queixar-se són el Pablo i el Giovanni que són sota la pluja, preparant la barbacoa que tots ens mengem amb molt de gust.


Sembla mentida, però efectivament ja s'ha acabat... hem completat, en quatre dies, els 55 quilòmetres  que conformen el trekking de Laugarvegur!!!

Un minibús ens recull havent dinat i ens trasllada fins a Reykjavík. El conductor ens regala una breu parada per veure aquesta preciositat...


...i la majoria cauen rendits gairebé les tres hores de trajecte.


Ja a Reykjavík, ens allotgem al hostel Hlemmur Square...


...en una habitació que novament compartim tots els del grup.


Per fi puc trucar a casa i dir que estic bé. Ja tornem a ser a la civilització... tenim electricitat, wifi, lavabo al que hi pots arribar en sabatilles i sense posar-te la jaqueta, i.. coixí!!!!!!!

Hem quedat a les 20:00 per sopar tots junts però fins llavors cadascú fa la seva. Uns quants decidim sortir a passejar per la ciutat...


... i prenem quelcom en aquesta cerveseria.


Tot i que amb certes dificultats, trobem el restaurant Seabaron, on hem quedat amb en Pablo i la resta del grup per sopar.


És un lloc típic islandès, ple de no islandesos, on mengem la mar de bé, i no massa car.


Havent sopat retornem sense presses a l'hotel. Allà ens acomiadem de l'Ana, l'Emma i el Miguel, que marxen de matinada. La pitjor part d'un viatge en grup... dir adéu. Bona nit!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada