El Glacier Express, l'exprés més lent del món, és també el més famós: en el viatge des de l'encantador Zermatt fins al no menys elegant St. Moritz, el tren no escatima en encants paisatgístics ni en rendiment tecnològic. En menys de vuit hores, el tren blanc i vermell travessa la serralada dels Alps, passa per 91 túnels i es balanceja per 291 ponts.
Amb aquesta descripció, i amb la il·lusió de pujar a un dels trens panoràmics que oferta Suïssa, fem la reserva del bitllet.
El tren surt de l'estació de Zermatt a les 09:59 h així que ens espavilem per esmorzar tranquilament. Gaudim del bufet que tenim a l'alberg...
...ens carreguem les motxilles a l'esquena....
...ens acomiadem del bonic Cerví...
...i cap al tren!
La ruta, que dura 7 h 45 min, passa per varis punts d'interès paisatgístic.
Podeu veure virtualment la ruta que fa el tren, accedint aquí.
En marxa doncs!
Des del propi seient, fent ús d'auriculars, escoltem curiositats sobre el trajecte.
El tren ofereix un menú, preparat en el vagó-restaurant, però nosaltres seguim amb les ja tradicionals amanides del Coop que, a més, ens han sortit a meitat de preu, doncs estan a punt de caducar!
De postres ens mengem unes galetes, cortesia del Glacier Express... :)
Passen les hores mentre gaudim del paisatge, que és maquíssim (val a dir que com el que portem vist fins ara...)
I fent alguna becaineta...
Un dels moments esperats del viatge és gairebé al final del trajecte, quan travessem el viaducte de Landwasser, construït entre 1901 i 1903 i que des del 2008 forma part del Patrimoni de la Humanitat. Té una longitud de 136 metres i una alçada de 65 metres. Havíem vist fotos, i és brutal!
És clar que, quan vas dins del tren, pràcticament ni te n'adones de l'espectacularitat d'on ets... :(
Arribem puntualment (no podia ser d'una altra manera, estem a Suïssa!) a St. Moritz. A la mateixa estació de trens agafem un autobús que ens duu fins a la porta de l'alberg on ens allotgem aquesta nit, el St. Moritz Youth Hostel.
La nostra habitació és senzilla però molt acollidora. L'alberg és completament nou!
Deixem les maletes, explorem una mica l'alberg i descobrim....
...una habitació pleeeeeeeeena de màquines recreatives i de videojocs!!!
Abans que el Juan es torni boig de l'emoció, aconsegueixo fer-lo sortir, i passegem fins al centre. Sant Moritz és un important centre vacacional, tan a l'estiu com a l'hivern. Ens recorda a Andorra. És bonic, però està (massa) tranquil.
Ens acostem a veure la Torre inclinada, del Segle XII, que trobem a la riba del riu Inn. Amb els seus 33 metres d'altura i una inclinació de 5,5 graus, s'ha convertit en un dels símbols característics de St. Moritz.
El riu desemboca al llac de Sant Moritz...
...i evidentment.... ;)
Poc hi ha per veure. Tot i que és bonic, tampoc ens crida massa l'atenció. Ara, no podem negar que és l'escenari d'un dels moments més divertits del viatge...
Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada