Una improvisació exitosa: Giessbach falls i pic Nierderhorn

No podem marxar d' Interlaken sense haver navegat per almenys un dels seus dos llacs així que, després de passar per l'oficina d'informació turística de l'estació de trens d'Interlaken Ost i ser atesos per una pacient, amable i simpàtica treballadora, ens decidim per una excursió gratuita en vaixell de vapor (el bitllet està inclòs en la Swiss Pass) que ens durà fins a Brienz.

El trajecte fins a Brienz dura poc menys d'hora i mitja i decidim, abans d'arribar a destí, fer una parada a Giessbach See...

Però estic anant molt de pressa.... 

Primer de tot: bon dia! 

Segon: ...a esmorzar!

Tot i tenir el bitllet inclòs en la Swiss Pass preferim passar per la guixeta per confirmar-ho. 

I ... confirmat! 

Ara bé, a Suïssa tots els transports tenen la primera i la segona classe, i el vaixell no n'és una excepció.  

Després de fer aquesta foto, el revisor que s'acosta a nosaltres (al fons a la dreta), al veure els nostres bitllets ens convida, això sí, molt amablement, a pagar la diferencia o a marxar de la coberta on som. En definitiva, que érem a primera classe. Vaja!

Com ja he avançat... abans d'arribar al destí, Brienz, fem una parada a Giessbach. 

I perquè Giessbach? Doncs perquè hi ha una cascada, amb més de 500 metres d'altura i una pintoresca caiguda amb 14 esglaons. 

Aquí les aigües es precipiten des de les valls alpines de la muntanya Faulhorn fins al llac de Brienz. 

Tenim una hora fins que torni a passar el vaixell que ens duu a Brienz i, per tant, ens hem de decidir: passegem remuntant la pintoresca cascada o pugem a veure l'històric Grandhotel Giessbach, al qual s'hi accedeix mitjançant un funicular que ostenta el títol de ser el més antic d'Europa?...

Per bé o per mal.... ens decidim per la cascada....

Remuntem un tram de riu, tot passejant pel camí que el voreja, i oh! sorpresa!

Un magnífic Cep!!!!

El Juan insisteix en caçar-lo... és incapaç de deixar enrere un exemplar tan bonic (i bo!) com aquest... però finalment el convenço doncs realment el faríem malbé...

I com no podia ser d'una altra manera....

Ara que el Juan ja està satisfet (ja ha tastat l'aigua), decidim anar baixant...

... i ...

El Juan, igual que no ha pogut resistir collir el "cep", tampoc pot resistir-se a...

I, realment, quan un està entretingut, una hora passa volant així que hem de còrrer per agafar el vaixell! Buf! Pels pèls! 

Ara sí, cap a Brienz!

Brienz és conegut com el poble de talladors de fusta. Presumeix d'una llarga tradició en el treball de la fusta, comptant encara avui en dia amb una escola per talladors i una escola de constructors de violins.

La nostra intenció era estar-hi una bona estona, passejant pel poble, entre les boniques cases de fusta, però comença a ploure bastant i... coneixent com van les pluges en aquest país més val que ens posem a resguard. Decidim doncs anar cap a l'estació de trens i  tornar a Interlaken. No sabem què farem aquesta tarda... però ja improvisarem! 

Ja a Interlaken tornem a entrar a l'Oficina de Turisme i anem directes a la noia que ens havia atès al matí! Somriu només veure'ns i ens pregunta què tal ens ha anat. Li expliquem que de meravella, el Juan li ensenya les fotos banyant-se a la cascada i li demanem que ens busqui quelcom per fer per aquesta tarda; ens recomana anar a veure les coves de St. Beatus. 

I cap allà anem... en autobús! O aquesta almenys era la nostra intenció...

Al final de les coves només en veiem la foto que les publicita. Acabem pujant al pic Niederhorn, a 1963 m d'altitud, tot per "culpa" d'equivocar-nos al baixar de parada de l'autobús... :)

Ja ho diuen que no hi ha mal que per bé no vingui, així que deixem les coves de St. Beatus per una altra ocasió i sense ni dubtar-ho ens trobem dins el funicular Thunersee–Beatenberg (també inclòs en la Swiss Pass) que ens duu a Beatenberg.

El funicular va ser inaugurat el 1889 (entre octubre de 2004 i juliol de 2005 però, va ser totalment reconstruït), té una longitud de 1.695 metres i supera una distància vertical de 556 metres amb un pendent màxim del 41%. 

A Beatenberg, el funicular connecta amb el Seilbahnen Beatenberg-Niederhorn, un telefèric que va fins al cim del Niederhorn. Allà anem però... abans hem de dinar!

El telefèric, inaugurat l'any 1997 substituint un telefèric anterior, construït el 1946, fa una primera parada a Vorsass, a 1.548 m d'altura...

...i segueix amunt, fins a Niederhorn.

Des del Niederhorn tenim unes vistes espectaculars dels Alps, del poble de Thun i del llac que duu el mateix nom.

Realment ens sentim com ho devien fer la Heidi i el Pedro... només falta el Dexter en el paper de Boira i.... és clar...

...les vaques!

Amb recança, però veient que s'està fent tard, decidim iniciar el retorn. Apali! cap abaix! Primer amb el telefèric...

...per enllaçar amb el funicular.

Un cop abaix ens trobem que l'autobús que ens havia portat fins aquí ja no passa (carai tu, si tampoc és tan tard!) així que preguntem a l'estació del funicular com podem tornar a Interlaken. Ens aconsellen tornar a pujar a Beatenberg amb el funicular, i agafar allà l'autobús 102. I així ho fem! Sort que amb la Swiss Pass tenim els bitllets gratis i il·limitats!

Des de l'autobús divisem Interlaken:

L'autobús ens deixa a l'estació d'Interlaken Ost; ens quedem amb les ganes d'explicar-li a la nostra "guia particular" el nostre canvi de plans afortunat però quan arribem, l'oficina de turisme ja és tancada... llàstima!

Allà mateix, i abans d'anar a l'alberg, passem pel ja molt habitual supermercat Coop a comprar el sopar (sort n'hem tingut!).

Última nit a Interlaken... Quina pena... No volem marxar....

Bona nit!