La volta al món en ...: La bonica Luzern

Avui deixem enrere les glaceres, les altes muntanyes i els prats verds per dirigir-nos a Lucerna, la capital del cantó que duu el mateix nom.

El trajecte, via Bern, la capital del país, dura tan sols dues horetes...

...així que pot temps tenim per fer una becaineta!

Pels que no dormim el temps passa volant doncs, com no podia ser d'una altra manera, les vistes continuen sent espectaculars.

I puntualment arribem al nostre destí d'avui: Luzern Bahnhofn.

L'estació de Lucerna, parcialment destruida en un gran incendi l'any 1971, va ser reconstruida a mans dels arquitectes Hans-Peter Ammann y Peter Baumann. El vestíbul però, és obra del valencià Santiago Calatrava.

A l'estació agafem un autobús que ens acosta ràpidament al nostre alberg,...

...el Luzern Youth Hostel.

L'habitació és senzilla, però ja ens és suficient!

Deixem les maletes, carreguem les motxilles i decidim retornar al centre caminant, tot descobrint la ciutat a la que acabem d' "aterrar".

De seguida topem amb el lleó moribund, tallat in situ en pedra, que commemora als guàrdies suïssos morts l'any 1792 durant la revolució francesa.

A tocar del lleó hi trobem El Jardí de les Glaceres (Gletschergarten) que presenta marmites de gegant de l'última Edat del Gel ocorreguda fa 20.000 anys, a més de fòssils de petxines i fulles de palmell de la regió marina sub-tropical de fa 20 milions d'anys.

Amb la Swiss Pass hi tenim entrada lliure així que decidim entrar-hi i xafardejar.

El jardí està complementat per estacions interactives i presentacions multimèdia. També hi trobem el Laberint de miralls "Alhambra" amb 90 vidres, que va ser creat originalment l'any 1896 per l'Exposició Nacional Suïssa realitzada a Ginebra.

Després de fer una mica el burro...

...pugem a la torre d'observació...

...que ens ofereix unes bones vistes de la ciutat i de la muntanya Pilatus.

Conclosa la visita, decidim seguir passejant cap al centre, que encara ens queda molt per veure! Però abans d'arribar-hi no podem evitar fer una paradeta per... agafar forces!

Com no podia ser d'una altra manera no parem de veure botigues on vénen navalles; suïsses, és clar!

I per fi arribem al monument més característic de Lucerna, el Kapellbrücke.

El riu Reuss parteix la ciutat en dos, separant la ciutat vella de la ciutat nova. Dos ponts medievals creuen el riu però la fama se l'emporta el Kapellbrücke que és el més llarg dels dos (té 200 metres de longitud) i té el títol de ser el més antic d'Europa.

El pont, conegut com el Pont de la Capella (deu el seu nom a la propera capella de Sant Pere), data del 1332 i, en els seus orígens, formava part de les fortificacions de la ciutat. Els retaules que s'hi exposen, creats al segle XVII, reprodueixen escenes de la història suïssa i de la ciutat.

La Torre de l'aigua (Wasserturm) és una torre octogonal, de 34 metres d'altura, concebuda al voltant de 1300 com a part de la fortificació de la ciutat.

Ha estat emprada com a arxiu, cambra del tresor, presó i sala d'interrogatoris i tortures. En l'actualitat és el símbol de la ciutat i el monument més fotografiat de tot Suïssa.

El 13 d'agost de 1993 un incendi va destruir tres quartes parts del pont però va ser reconstruït ràpidament, en tan sols 8 mesos, seguint els planells originals.

Molts racons de la ciutat acullen joves músics que participen en el Festival d'estiu de la ciutat.

Després de gaudir una bona estona d'una actuació musical i d'humor amb els Pullup Orchestra passegem fins al Pont dels molins, el Spreuerbrücke, conclòs l'any 1408 com part de la muralla de la ciutat. Entre 1626 i 1635 Kaspar Meglinger incorpora 67 retaules nous que representen el cicle del ball dels morts.

Prop d'aquest pont està el dic d'agulles. Les agulles són un conjunt de taulons de fusta que s'utilitzen per regular el nivell del llac, dirigint també una part de l'aigua cap als molins de la ciutat.