Bon dia Interlaken! Avui ens espera un altre dia esplèndit (o això esperem!).
Fem un bon esmorzar i passegem fins a l'estació de trens.
El tren d'avui ens duu (via Lauterbrunnen) a Mürren, el poblet més alt poblat del cantó de Berna, que es troba a 1.650 metres, sobre la vall de Lauterbrunnental, i al que no s'hi pot accedir en cotxe.
Clicar sobre el mapa per veure'l més gran.
Com ja va essent habitual, només amb la pujada gaudim d'unes vistes espectaculars. Què hi trobarem a dalt?
Mürren es troba als peus de l' Schilthorn, el nostre destí final d'aquest matí, i conserva encara l'encant d'un idílic poblet de muntanya.
Un funicular vertical et puja fins a Allmendhubel, sobre el poble, a una alçada de 1.907 m. Tenim temptacions d'afagar-lo però avui tenim el dia molt atapeït i aquest funicular no entra dins dels nostres plans....
Creuem, tot passejant, el poble de Mürren fins que arribem...
...als peus del telefèric més llarg dels Alps.
L'ascensió des de Stechelberg dura 30 minuts al llarg d'una paret gairebé vertical. El telefèric salva una desnivell total de 2.103 m. en quatre etapes (Stechelberg — Gimmelwald — Mürren — Birg — Schilthorn), recorrent aproximadament 7.000 m. de cable.
De pujada ens hem estalviat les dues primeres etapes doncs ja som a Mürren!
De pujada ens hem estalviat les dues primeres etapes doncs ja som a Mürren!
La pujada fins al cim de l'Schilthorn, a 2.970 metres d'alçada, és espectacularment vertiginosa.
Aquí, a Schilthorn, es va filmar "Al servei secret de Sa Majestat", l'any 1969. George Lazenby, en el paper del famós James Bond, baixa esquiant a tota velocitat, mentre Telly Savalas, en el paper de Blofeld, el persegueix. És una de les escenes de persecució en esquís més importants de la història del cinema, i està ben documentada en una exhibició al Piz Gloria, el primer restaurant giratori del món, que en la pel·lícula era l'Institut Bleuchamp per a la Investigació d'Al·lèrgies.
La productora del film va contribuir financerament a l'acabament del restaurant a canvi d'un dret d'utilització exclusiva durant la durada del rodatge. El restaurant va conservar el nom de Piz Gloria i deu en gran part la seva reputació a James Bond. El pis inferior del restaurant acull una exposició artística consagrada a James Bond amb vídeos de la pel·lícula.
El restaurant panoràmic, que és considerat com una obra pionera en la infraestructura del turisme, va ser ampliat als voltants de 1990 per permetre servir fins a 400 dinars, però ha conservat el seu caràcter original.
El mecanisme de rotació funciona de tal manera que tots els comensals tenen una vista sobre l'exterior. Es tracta d'un anell de 3 metres situat al voltant d'un nucli de 12 metres. L'anell efectua una rotació completa en una hora aproximadament gràcies a l'energia solar.
.jpg)
Però la veritat és que no hem pujat aquí per alabar James Bond ni per dinar al restaurant giratori. Hem vingut a gaudir del panorama alpí de 360 graus que avarca les muntanyes Eiger, Mönch i Jungfrau, estenent-se fins al Mont-Blanc i la Selva Negra.
Dinem, amb unes vistes de luxe, unes amanides del supermercat Coop...
...i gaudim de les espectaculars vistes fins que malauradament decidim iniciar el descens. Avui encara ens queden coses per veure!
El descens el fem complet (i ben atapeït de gent) fins a Stechelberg (passant per Birg, Mürren i Gimmelwald ) recorrent els 7.000 m. de cable i salvant un desnivell total de 2.103 m. No apte per gent que pateixi de vertigen.
I quan ens pensàvem que ja havíem passat el pitjor....
Agraïts d'arribar sans i estalvis a Stechelberg, i a la mateixa estació del telefèric, agafem l'autobús número 141 que ens duu a Trummelbachfälle.
Dins la muntanya Schawerzer hi trobem ben amagats els salts d'aigua subterranis més grans del món, els Trummelbachfälle. En total son 10 salts que provenen del riu que duu el mateix nom. L'aigua que porta prové del desglaç de les glaceres Mönch, Eiger i Jungfrau que baixen a la vall per una paret polida i brillant, que fa de tobogan.
.jpg)
Avui en dia les cascades són accessibles a través d'una xarxa de camins, plataformes, galeries, túnels i un còmode ascensor que et permeten veure-les (i sentir-les) des de molts punts de vista.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Acabada la visita passegem de nou fins la parada de l'autobús que ens retorna al ja molt conegut Lauterbrunnen.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Decidim parar al centre de la localitat i així visitar-la doncs ja hi hem dormit dues nits i encara no la coneixem.
Retornem a l'alberg tot passejant...
...i sopem a la terrassa de l'alberg el que ens hem comprat al super.
Ara, no acabem el sopar estant a la terrassa.... quelcom ens ho impedeix!
.jpg)
Apa, bona nit passada per aigua! A veure quin temps tindrem demà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada