Molt en contra de la nostra manera habitual de viatjar, que consisteix en veure i conèixer com més millor i amb la màxima intensitat el lloc on som, decidim prendre'ns-ho amb calma, no passar calor i estar el matí en remull, en les aigües del llac Léman.
Abans però, hem d'aprofitar bé l'esmorzar, inclòs en el desorbitat preu de l'habitació de l'alberg.
Tenim dues opcions i ambdues impliquen anar-hi amb la golondrina.
Avui és diumenge així que la freqüència de pas és menor a la d'ahir i esperem pacientment tot passejant per la vora del llac.
Aprofitant un dels espigons que protegeix el port hi trobem els Banys de Pâquis. A part de poder banyar-te a les piscines naturals d'aigües fredes del Léman, pots aprofitar per fer-te un massatge o un bany de vapor, dutxar-te amb aigua calenta, amb vestuaris i taquilles, i per dinar al restaurant. Evidentment, això té un preu. L'altre opció es anar a l'anomenada Platja de Ginebra. Més autèntica, més natural. I cap allà anem.
Cap a l'aigua!
Ja ben fresquets decidim menjar quelcom ràpid a la platja mateix.
I una golondrina ens retorna al centre de la ciutat. Entrem al casc antic
passant per sota la torre del s.XIV, a la Place du Molard.
El Bourg-de-Four és el centre de la ciutat vella de Ginebra i un dels seus racons amb més encant.
Em dono el
caprici d’un cafè amb llet, en aquesta bonica plaça, pel que pago 4 francs
suïssos, gairebé 5 €! molt em temo que serà l’últim cafè que
em prendré durant el viatge...
Ja
de retorn cap a l'alberg el Juan no pot evitar berenar. Es decideix per una
botigueta on venen pretzels farcits. Ahir, poc abans de
tancar, te'ls venien a meitat de preu. Avui, li donen dos pretzels al preu d'un.
Retornant cap a l'alberg, des de la golondrina,
ens alarmem al veure sortir fum d'una barca... aix pobres...
El
super-objectiu de la càmera rèflex ens permet veure
que estan la mar de bé. Diguem que l'únic
problema que tenen és que se'ls pugui estar cremant la carn.... Si és que
aquest ginebrins gaudeixen bé el seu llac!
Ja som de nou a la zona de l'alberg. Passegem per la bonica avinguda que
voreja el llac...
...i
anem a l'habitació a dutxar-nos i empolainar-nos una mica per anar a
sopar.
No podem evitar
tastar un gelat d'aquesta gelateria, que té una cua perpètua.
La veritat, està boníssim!
Bona
nit! Demà, per fi, iniciem la ruta suïssa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada