Ens despertem als afores de Ndangane, un petit llogaret de pescadors serers i que és el principal punt d'accés a l'àrea de Siné-Saloum i, per tant, un dels més desenvolupats turísticament de tota la regió.
La desembocadura dels rius Siné i Saloum a l'oceà atlàntic forma un grandiós delta, un dels enclavaments més bonics del país.
Havent esmorzat, el minibús ens recull, ja amb tots els companys dins, i ens trasllada a la platja de Ndangane, punt de sortida de la nostra primera activitat del dia.
L'any 2011, una porció de 145.811 hectàrees del delta (n'abasta 180.000) va ser designada com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. El lloc inclou «una xarxa de canals d'aigua salobre amb més de 200 illes i illots, boscos de manglars, zones costaneres i entorn marí de l'atlàntic i un bosc sec».
... i xafardegem el "mercat" local.
La desembocadura dels rius Siné i Saloum a l'oceà atlàntic forma un grandiós delta, un dels enclavaments més bonics del país.
La millor manera de conèixer el delta és internar-se en ell a bord d'una piragua per poder contemplar, de ben a prop, els seus manglars, llacunes i bandades d'aus.
A més de representar un valuós terreny de cria per a les aus, el delta conté 218 monticles formats per petxines de mol·luscs.
Havent passejat desembarquem a l'illa de Mar Lodj.
La lluita senegalesa és un esport tradicional i nacional. Els nens i nois el practiquen al carrer, igual que a casa, els nostres nens juguen a la pilota. Tenim la sort de veure-ho just desembarcar.
A Mar Lodj hi trobem una barreja de religions i ètnies.
És curiós veure l'arbre que hi ha al mig del poble doncs en realitat són tres arbres diferents, que han crescut entrelligats i que els agrada dir que simbolitzen la convivència i harmonia entre les tres religions.
Passegem pel poble...
... i el Juan no pot evitar comprar una artesania: un quadre pintat amb sorra de diferents colors, sobre la baina del fruit del baobab.
Esperem que arribi el dinar llaaaarga estona, petant la xerrada i bevent cervesa i refrescos a cobert, perquè fa molta calor.
I per fi, plats llestos! La salseta no la tastaré doncs pica com una condemnada!
Mengem (gairebé) com fan ells, asseguts a terra, al voltant del plat.
I dic "gairebé" perquè ells mengen amb les mans i del plat, directament a la boca. A nosaltres ens han donat plat i cullera ;b
Tant la música com la dansa són una part vital de la vida al Senegal. El seu ball ètnic més destacat és el Sabar i una de les formes de música tradicional es basa en un sistema de percussió polirrítmica, i el gran protagonista és el tambor.
Qualsevol excusa és bona per ballar i cantar així que, havent dinat, i amb impossibilitat absoluta de menjar-nos-ho tot, ens fan una bona demostració...
... i ens hi fan participar!
El Sabar és un ball popular, ballat en noces, celebracions o festes de la comunitat. La dansa és competitiva i creativa. Durant un ball Sabar, els participants formen un gran cercle, mentre que els individus o parelles de ballarins es col·loquen al centre del cercle per mostrar els seus millors moviments. Aquest tipus de dansa es caracteritza pels salts, els moviments bruscs de les cames combinats amb accentuats moviments pèlvics. Els ballarins dobleguen el seu tors i marquen el ritme amb els peus trepitjant el sòl fortament.
Els tambors Sabar toquen diversos ritmes que tenen diferents noms en wolof: el mbalax, el kaolak, el thiebou dieun i el baaram'baye.
Havent rebaixat el dinar de tant saltar, retornem a les barques que ens traslladen a Palmarin, un llogaret costaner, situat al Sine-Saloum, on passarem la nit. Per arribar-hi, però, ens haurem de mullar una mica...!
Desprès d'un breu passeig arribem al nostre allotjament d'avui, l'ecolodge Palmarin, situat entre el mar i l'estuari de Saloum.
Després d'un bañito al mar...
...i d'un a la preciosa piscina de l'hotel...
... ens "arreglem" per sortir a fer una visita que segons programa era opcional, però que en Mamadou ens regala, tot sigui dit!
El minibús ens duu a Djiffer, un petit poble de pescadors, a uns 10 km d'on som, ubicada a la península de Sangomar, una estreta llengua de terra que protegeix la desembocadura del riu Saloum.
Ja només baixar de l'autobús quedem impressionats tant de la brutícia com del bullici i activitat que s'hi viu.
El contrast de veure cabres entre camions de gran tonatge...
... de ser conscients que el peix aquí hi veiem, en les condicions que aquí el veiem, és el que es distribueix per la zona...
... i de comprovar que les barques i els mètodes de pesca que fan servir són tradicionals fan d'aquesta visita quelcom excepcional.
Hi arribem en el moment de més enrenou, quan els pescadors, en les seves barques tradicionals, han arribat de pescar i estan descarregant tota la pesca. Les fotografies no donen crèdit de què hi vam veure i viure. És realment espectacular. El poble, d'unes 2000 persones censades, viu de la pesca!
Gaudida la visita retornem passejant al minibús, que ens espera a l'entrada del poble, on ens havia deixat.
Ja al nostre ecologde sopem la mar de bé...
...i les senyores del poble, ens obsequien amb una nova demostració de ball tradicional senegalès.
Acabat l'espectacle, i passat el barret, ens donem la bona nit! Fins demà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada