L'anomenat país de la Teranga

Teranga és una paraula wolof (la principal llengua autòctona del país i amb la que s'expressa la major part de la població) que significa hospitalitat.

Senegal es troba en l'extrem més occidental de l'Àfrica Occidental, limitant, per una banda, amb l'oceà Atlàntic i per les altres amb cinc països. Gàmbia, a la que rodeja al complet, Mauritània, Mali, Guinea Bissau i Guinea.

La llengua oficial és el francès, que alhora és la predominant de la major part dels països de l'oest d'Àfrica a causa de la massiva colonització gal·la d'aquesta regió entre els segles XIX i mitjans del segle XX. Hospitalaris ho són però els francesos no són sang de la seva devoció.

Senegal no destaca per tenir grans concentracions d'animals salvatges, com poden tenir els països de l'Àfrica Oriental però compta amb una varietat de paisatges que segur que farà del viatge quelcom interessant.

Directes des de Barcelona, després de només 4 hores de vol, a les 20.45 h aterrem a Dakar, la seva capital, famosa per ser el final d'un dels rallyes més durs i més famosos del món, el Rally París Dakar fins al 2008, que per causa d'eventuals atacs terroristes a Mauritània, va traslladar-se a Sud-Amèrica.

Sobrevolant el desert del Sahara!

A l'aeroport coneixem a la barcelonina Eva (la senyora amb qui el Ricard compartirà l'habitació) i la Laura, una noia aragonesa que viu i treballa a Holanda. Sortim de la terminal tots quatre ja junts, a la recerca del nostre transport, que arriba tard. Benvinguts a Àfrica!

Dins el cotxe descobrim que no som a l'aeroport de Dakar que em pensava. Venia amb la idea d'aterrar a l'aeroport internacional Leopold Sedar Senghor, a 15 km de Dakar (així ho indicava la meva guia editada el febrer del 2014) però resulta que recentment, el 8 de desembre del 2017, van inaugurar el nou aeroport internacional Blaise-Diagne, ubicat a Diass, a 47 km de la capital! Així que els 15 minuts de trasllat es converteixen en més d'una hora, i ja arribem al nostre hotel, l'Hotel Ganale, que ja és de nit.

És tard i no hem sopat però la ciutat no convida a sortir a descobrir-la (deixant a part que ens han recomanat no fer-ho doncs no coneixem la ciutat de dia ni el barri en el qual ens trobem) així que preguntem a recepció on podem sopar. El noi que hi ha de guàrdia ens comenta que ara ja estarà tot tancat però que ens poden demanar menjar i portar-nos-el a l'hotel i així ho fem.

No és menjar típic senegalès però a aquestes hores, poques opcions teníem!

Sopant estant coneixem a la madrilenya Elena i al sorià Ricardo, que han volat des de Madrid i que encara han arribat més tard que nosaltres. La resta del grup sembla que ja ha arribat i que ja està dormint.

Ens donem la bona nit i a esperar que comenci el nou dia per conèixer aquest nou país.