El desert de Lompoul

Són les 07.00 h. Ens despertem al Delta del Saloum, en un silenci sepulcral, només trencat pel moviment de la resta d'hostes del lodge, que ja es preparen per anar a esmorzar. Bon dia!

Esmorzem a l'aire lliure, amb vista a la piscina els que han agafat bon lloc...

... i al voltant de les 08.00 h ens posem en marxa. Avui tenim un dia intens, amb un trajecte de gairebé 5 hores fins a arribar al nostre destí d'avui, a Lompoul. Sort que abans d'arribar-hi tenim molt per veure!

La població del Senegal supera els 13 milions d'habitants, i un 40% viu en zones rurals. Hi conviuen en harmonia més de 15 ètnies i poblats, entre elles:

• Els Wòlofs, que constitueixen la majoria, el 43% de la població. En general són musulmans i es troben en gairebé tot el país, sobretot en els centres urbans com Dakar, Thiès, Louga i Diourbel. Es dediquen a l'agricultura i el comerç.

• Els Paüls, que constitueixen el segon grup, el 34% de la població. Estan assentats majoritàriament en el Ferlo, la vall del riu Senegal, l'Badiar i Alta Casamance. Són musulmans, nòmades i pastors.

• Els Serers, que representen el 14,7% de la població senegalesa i principalment són cristians. Geogràficament se'ls situa principalment en la Petite-Cost i al Delta del Saloum, és a dir al llarg del litoral, i la seva activitat principal és l'agricultura (sobretot del cacauet i de l'arròs) i la pesca. Ep, just on ens trobem ara!

La primera parada, a una hora i mitja aproximadament de distància del logde on hem dormit, és en un petit poblat de l'ètnia Serer, Dioffior, que ens dóna una alegre benvinguda.

Abans d'entrar, però, hem d'entendre el concepte de família pels senegalesos. La família al Senegal és nuclear: pare, mare i fills. El pare és el que oficialment pren les decisions, encara que la que porta la família és la mare, que s'ocupa dels nens i realitza les tasques domèstiques. Un home pot casar-se amb fins a quatre dones sempre que tingui recursos econòmics per ocupar-se de la seva família.

Un parell del grup han vingut carregats amb llapis de colors, llibretes, pilotes de futbol... El Juan i jo amb les mans buides... no se'ns va ocórrer portar res! Quin desastre... Els regals s'entreguen a l'home qui després, quan hàgim marxat, ja repartirà, com ell convingui.

Els encanten les càmeres fotogràfiques i s'apropen per sortir en les fotografies. 

Ara, el que crea més expectació és la càmera del Juan!

Amb el mateix somriure que ens han rebut, s'acomiaden de nosaltres.

Seguim camí cap al nord i fem parada al mercat de M'bour, la població més important de la Petite Côte i el segon port pesquer del país, després del de Dakar.

Passegem una mica pels seus carrers plens de bullici.

Seguim camí, una horeta més aproxidament, i fem parada per dinar a la ciutat de Thiès, la tercera ciutat del país. Quina gana que tinc. Mmmm! I fa una oloreta... boníssima!

El yassa au poulet, fet amb pollastre, ceba i llimona, és una especialitat de la regió de Casamance, al sud de Dakar, i una de les receptes més populars de tot l'oest d'Àfrica.

Llàstima que m'he de deixar més de la meitat doncs ja em crema tota la gola. Pica com una mala cosa!!!!!!!

Havent dinat seguim camí ja per fer l'última parada del dia, al poble de Lompoul, punt d'accés al desert doncs l'única manera d'accedir-hi és en cotxes tot terreny, que surten d'aquí. Així doncs, un cop allà, descarreguem les maletes del minibus i pugem als 4x4 que ens estan esperant. Avui també ens separem doncs no hi havia prou lloc per tots, en un mateix campament.

El trajecte, de 10 minuts, és la mar d'entretingut entre sots i pols.

Ens allotgem al Campament du desert, una cucada situada en mig del desert.

Al Juan li encanta el lavabo!

Podrà "apretar" mentre veu les estrelles!!

Ja tinc ganes de seure a relaxar-me en la bonica terrassa del campament... però abans... a caminar pel desert i a veure la posta de sol!

L'allotjament ofereix passejades en camell però hi ha força cua i decidim seguir a peu.

El desert de Lompoul, de 18 km² de superfície, està ubicat a només 10 quilòmetres de l'oceà Atlàntic.

És petitó però té dunes de fins a 10 metres d'altura. No sé quants metres té la que vam pujar... però carai com costa!

Tant esforç per pujar i que poc costa baixar!

S'acosta un dels moments més esperats del viatge, veure la posta de sol des del desert! Així que busquem un bon lloc i a esperar.

Llàstima que un coi de núvol gran i dens ens el tapa per complet i ens quedem sense posta de sol i amb una baixada de temperatura i llum interessant que fan que accelerem el pas per retornar ràpidament al campament. No es pot tenir tot!

Ja al campament esperem l'hora de sopar i compartim taula amb altres viatgers, que resulten ser espanyols, i els seus guies. Compartim experiències i sopem la mar de bé.

Havent sopat és moment de gaudir de la terrassa del campament només il·luminada per fanals des que ha marxat el sol. Sort, perquè no m'agradaria tenir l'horrorós soroll d'un generador en un lloc com aquest. 

Un grup de músics, al costat d'una foguera, toca música tradicional.

Bona nit ben estrellada!