Bon dia des del bonic i, malauradament ara, poc silenciós desert de Lompoul!!!! Escolteu el generador???????
Esmorzem, tanquem maletes i pesadament les carreguem fora del campament on el cotxe tot terreny ens està esperant. Coi com cansa caminar per la sorra!
Altre cop, un trajecte curt però intens; ple de sots, pols i divertiment!
Ja al poble de Lompoul ens retrobem amb la resta del grup i un grapat de dones, que ja vam conèixer ahir, ens assetgen i ens agafen de la mà, tot arrossegant-nos cap a la seva paradeta plena de collarets, polseres i artesania local. Jo no em caço amb ningú i amb una postura ferma (però educada i respectuosa, eh!) xafardejo algunes de les botigues fins que trobo el que m'agrada: uns collarets molt bufons per l'estiu, un per l'Eli i l'altre per mi. El pobre Juan, atordit pel setge sofert, acaba comprant unes senzillíssimes polseres (que després em regala) a un preu que ni al Passeig de Gràcia de Barcelona i es tanca dins l'autobús a esperar que el grup acabi amb les compres.
Ja quan tots som dins, carregats d'artesania, seguim camí. El nostre destí final d'avui és Saint-Louis, a dues hores de trajecte, però no hi arribarem fins a l'hora de dinar doncs de camí tenim visites per fer.
Abans d'arribar a Louga hi ha varis poblats, de l'ètnia dels Paül del Sahel, que són pastors nòmades. Aquí parem!
Només veure'ns entrar al campament, un grup de nenes s'afanyen a fer cacauets garapinyats que fan una oloreta...!
Passegem pel poblat tot xafardejant curiosament com viuen (la mar de feliços) aquí.
Amb el mal sentiment de no haver portat res per regalar en els poblats, el Juan regala el que porta a sobre i que creu que els farà gràcia als nens. Regala la seva gorra (la porta ja posada el nen de l'esquerra) i dues polseres "de supervivència" amb una petita brúixola que havia comprat per Internet i que regala a uns altres dos nois que, tot i no saber massa què els regala, queden ben satisfets.
El poblat té un pou, i observem com en treuen l'aigua.
Seguim camí i prop de Kébémer (a mig camí entre Thiès i Saint-Louis) i a tocar de la carretera, hi trobem aquest elegant i antiquíssim baobab.
Els baobabs són extraordinaris en molts aspectes. El seu atribut més característic és la seva enorme circumferència que pot arribar a ser de 25 metres o més. La seva segona característica distintiva és la gran longevitat. Els baobabs viuen molt més de mil anys, com ho demostren les cites amb ràdio-carboni.
Hi ha moltes raons per creure que certs baobabs encara són molt més antics del que la ciència pot demostrar. La fusta més antiga, que és la del centre, s'ha desintegrat, creant una cavitat, de manera que és impossible determinar-ne l'edat real.
A molt pocs quilòmetres de la frontera amb Mauritània, entre l'oceà, el Sàhara i la sabana hi trobem Saint-Louis, antiga capital de l'imperi colonial francès a l'Àfrica occidental. Símbol d'elegància i refinament, va ser reconeguda per la UNESCO l'any 2000 com a Patrimoni de la Humanitat.
Després de molts anys de decadència absoluta, ara comença a emergir com a destí turístic i cultural gràcies a les seves festes tradicionals, la seva bonica arquitectura colonial i la seva llarga tradició musical.
La ciutat té tres barris ben diferents. La part continental anomenada Sor, l'illa de Saint-Louis, de 4 km², enclavada a la conca del riu Senegal i Guet N'Dar, un barri de pescadors situat en una península de la Llengua de Barbarie, davant de l'oceà Atlàntic.
El nostre allotjament, l'Hôtel de La Poste està ubicat a la zona est de l'illa. Aquí s'hi allotjaven dos aviadors francesos, molt coneguts per les seves proeses aèries: Jean Mermoz (que dormia sempre a l'habitació 219) i Antoine de Saint-Exupéry, també escriptor i autor de la famosa obra: El petit príncep. L'hotel encara conserva viva l'atmosfera d'aquella època.
Un cop instal·lats a les respectives habitacions caminem fins al restaurant on dinarem, a tocar de l'hotel.
Havent dinat, el grup se separa. Uns volen anar a fer una mica de migdiada, altres simplement a descansar i a arreglar-se una mica, i uns altres (en els que ens incloem el Juan, el Ricard i jo) decidim sortir a inspeccionar la zona.
Just davant de l'hotel hi tenim el pont de Faidherbe, pont metàl·lic construït per Nouguier, Kessler & Co i falsament atribuït a Gustave Eiffel i que, amb una longitud de 500 metres, uneix el centre històric, ubicat a l'illa en la qual ens trobem, amb la part continental de la ciutat, per sobre el riu Senegal.
Ens endinsem en els carrers de la ciutat, a aquesta hora buits de gent, amb intenció de creuar l'illa, direcció al barri de pescadors.
Creuem el pont d'Ousmane Masseck Ndiaye, antic pont de la Geôle, reinaugurat l'any 2015 després d'anys en desús i d'unes reformes que van durar dos anys, i que travessa el braç petit del riu Senegal.
Guet N'Dar és el barri dels pescadors, en el que viuen aglutinades més de 45.000 persones, sobre una estreta llengua de sorra.
Actualment, la comunitat de pescadors de Saint-Louis és una de les més importants de l'Àfrica occidental i comprèn més de 4.000 embarcacions. No és d'estranyar que la pesca sigui l'activitat econòmica més important de la ciutat.
Retornem a l'hotel i esperem en l'acollidora terrassa la resta del grup i l'hora de la següent activitat: un passeig en calessa per la ciutat.
L'illa de Saint-Louis, amb uns 15.000 habitants, alberga un tresor d'edificacions que han sigut testimoni de la gloriosa història d'aquesta ciutat, fundada l'any 1659. Compta amb un patrimoni arquitectònic de gairebé 200 mansions colonials. Baixem de les calesses i accedim a una d'elles, la Maison rose, convertida en un hotel.
La mansió colonial, molt ben restaurada, té un bonic pati...
...i unes acollidores terrasses, amb vistes al riu Senegal.
Un cop acabada la visita a la mansió, tornem a pujar a les calesses i seguim.
A aquesta hora els carrers ja són plens de gent, que fa vida al carrer.
Amb la calessa creuem el pont d'Ousmane Masseck Ndiaye, que abans hem creuat a peu...
... i circulem per l'avinguda Dodds que recorre longitudinalment la Llengua de Barbarie.
Baixem de la calessa de nou per entrar en un "centre comercial" on tenim la possibilitat de comprar teles perquè ens cusin vestits, cortines o estovalles, fets a mida.
De nou damunt la calessa seguim el passeig i ens acosten a veure el bulliciós mercat.
Deixem enrere el barri de pescadors i travessant el braç petit del riu Senegal pel pont Mustaph Halick Gave retornem a l'illa de Saint-Louise.
Sopem tots junts, un menjar senzill però almenys no picant, en un restaurant proper a l'hotel...
...acompanyat, és clar, de cervesa senegalesa.
Les postres... i a dormir!
Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada