Avui retornem a Dakar així que toca tancar maleta i portar a sobre tot el que després de tanta compra ja no ens hi cap a la bossa. El Juan ha de carregar aquesta figura de fusta voluminosa i pesada (i perquè no dir-ho, que no m'agrada massa), que va comprar davant de l'hotel, per treure's de sobre un venedor-assetjador, quelcom que, pel que hem descobert en aquest viatge, porta molt malament.
Fins a Dakar tenim unes 4 hores de trajecte, però no les farem pas seguides i sí ben entretinguts contemplant els paisatges i la manera de fer, i de circular per carretera, dels senegalesos, tan diferent del que estem acostumats.
La primera parada la fem en aquest poblat, de l'ètnia dels Paül, que com recordareu són nòmades i pastors.
Seguim camí...
... i abans d'arribar al molt esperat llac rosa parem en aquest mercat artesanal, a peu de carretera, on aprofito per comprar uns bols de colors, la mar de bufons.
Ja molt a prop del llac, i abans de visitar-lo, dinem en aquest restaurant.
Des del mateix restaurant sortim en uns cotxes especials 4x4 que ens acosten al llac. I per fi, aquí el tenim!
El llac és conegut mundialment per haver estat l'arribada del ral·li París Dakar en gairebé totes les seves edicions fins a 2008, quan l'organització va decidir suspendre la competició i traslladar-la a Sud-amèrica.
L'adjectiu rosa prové del color de les seves aigües, que es tornen especialment rosàcies durant l'estació seca. Això es deu a una alga anomenada Dunaliella salina que fabrica un pigment vermell per absorbir la llum del sol.
L'alt nivell de salinitat permet que, igual que succeeix en el mar Mort, les persones surin amb facilitat. Jo (no us enganyo) porto posat el biquini perquè venia amb intenció de banyar-m'hi (recordeu que em vaig quedar amb les ganes de fer-ho al mar Mort?). Deixant apart que tenim el temps just, ja que hem de seguir l'horari marcat pel guia, no em ve gens de gust banyar-me aquí! Està molt brut!
El Juan, evidentment, tasta l'aigua! Només faltaria!
Al voltant del llac es troben petites explotacions extractives de sal que van començar en els anys 70. Segons he llegit, els homes, amb l'aigua fins al pit, trenquen amb bastons la sal dipositada en el fons abans de recollir-la amb pales i omplir piragües d'una capacitat de fins a una tona. Les dones descarreguen les piragües i acumulen la sal a la vora del llac per assecar i blanquejar-la al sol.
Tant homes com dones es protegeixen de la salinitat corrosiva untant-se la pell amb mantega de karité. La sal és destinada a les conserves de peix o a l'exportació.
Veieu algú treballant-hi????? És clar que no!!!! És diumenge!!!!! Avui no es treballa! Quina decepció, i quina indignació. Estem a 35 km de Dakar. No hi podríem haver vingut el primer dia, o demà???? Ara enteneu el títol del post, oi?
Enfurrunyada i malhumorada pujo al vehicle. Segons el programa, "en vehicles 4x4 visitarem els llogarets que envolten el llac, dedicats a l'extracció de sal".
L'excursió acaba sent un ral·li a tota velocitat per les dunes (que hagués gaudit si hagués sabut que l'activitat consistia en això - en aquell moment pensava simplement que conduïa un fitipaldi)...
... amb un descens de la velocitat per "veure", sense baixar del cotxe, un poblat on viuen els extractors de sal...
Sense temps ni d'ampliar la col·lecció de banyitos, tornem a pujar al cotxe que ens retorna al restaurant on hem dinat, i on ens espera el minibús que ens durà a Dakar, on passarem la nit.
Ja a Dakar...
... ens allotgem a l'hotel Ganalé, el mateix del primer dia.
Vistes des de la balconada
I xino-xano, tots junts, sense el guia, sopem en aquest restaurant molt recomanat, en el que per entrar-hi ens passen un detector de metalls!
Sopem de meravella, la veritat. És el sopar de comiat (demà cadascú ja dormirà a casa seva!) així que perquè no, fer-lo a "lo grande".
Passegem en grup fins a l'hotel. Són 15 minuts que van de meravella per rebaixar el copiós sopar. Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada