Havent esmorzat i conegut a la resta del grup esperem pacientment l'hora de sortida que el noi de la recepció ens havia indicat, les 09.00 h. Allà se'ns presenta en Mamadou, un senegalès divorciat i pare de 3 fills que no destaca per la seva simpatia, malauradament, però que serà el nostre guia durant els dies vinents.
Li preguntem on podem canviar diners i just davant de l'hotel podem fer-ho i aprofitem per comprar, en el mateix lloc, aigua fresca, fent ús dels diners acabats de canviats.
La unitat monetària del Senegal és el franc de l'Àfrica Occidental, que s'abrevia amb les sigles CFA, que provenen de la denominada Communaté Financière Agricaine, creada sota l'auspici de França amb la intenció de dotar als països francòfons de l'oest africà que havien estat colònies amb una unitat econòmica i monetària. Així doncs, els CFA s'utilitzen també a Benin, Burkina Faso, Costa de Marfil, Guinea-Bissau, Mali, Níger i Togo.
Pugem a l'autocar, que serà el nostre transport durant la ruta i ens posem en marxa direcció a Joal, la part continental de la doble localitat Joal-Fadioth punt de visita obligada, i no només perquè aquí hi va néixer el que va ser el primer president de la república senegalesa: Leopold Senghor.
Els 114 quilòmetres que disten de la capital del país ens permeten començar a descobrir el país, passant per diverses localitats de carrers sense asfaltar i plens de gent, que fan vida al carrer.
Els baobabs són arbres sagrats, uns dels símbols d'Àfrica i al Senegal en veurem molts però aquests són els primers. Aquesta parada, davant d'un petit bosc de baobabs, ens encanta i més d'un aprofita per regar-los...!
Oficialment, el Senegal és un país musulmà doncs el 84% de la població professa la religió musulmana. Només un 7% és cristià però sorprèn, i alegra, veure com conviuen perfectament uns amb els altres sense cap mena de problema. Joal-Fadioth n'és la prova.
L'autobús ens descarrega a Joal, la part continental d'aquesta doble localitat, que és una ciutat de pas, majoritàriament musulmana, i on es troba gran part de l'activitat econòmica de la zona.
Fadiouth, majoritàriament catòlica, és una illa tranquil·la i artificial. Està formada, en la seva totalitat, per una gegantesca acumulació de closques de mol·luscs, sobretot d'ostres, cloïsses i escopinyes.
L'accés a l'illa és a través d'un únic pont de fusta de 600 metres, que salva el braç del mar Mama Nguedj i que va ser inaugurat l'any 1995, en substitució de l'atrotinat anterior, del que encara en queden restes a la vista.
L'entrada a Fadiouth és sorprenent... sembla bruta i deixada.
Després, ja immers dins els laberíntics carrers de l'illa plens de gent, canvies d'opinió.
Visitem l'església catòlica de Saint Xavier, al centre de l'illa.
I contemplem alegres la felicitat dels que hi viuen. Mireu aquest nen! Fins i tot el ruc somriu! M'encanta aquesta fotografia!
Molts pobles creixen al voltant d'un baobab.
En una segona illa, connectada a Fadiouth també per un bonic pont de fusta de 200 metres, hi trobem el cementiri de Diotio, ple de petxines i de baobabs.
Vistes de Fadiouth
Segons programa, dinem a Joal i, tot i que evidentment podem tornar-hi caminant, per unanimitat decidim fer-ho sobre una piragua. Més maco i divertit, oi?
Fa un temps, un incendi a Fadiouth va ocasionar la pèrdua d'una gran part de la collita de l'any així que, des de llavors, van decidir allunyar els graners de l'illa. I aquí estan! Construïts sobre els manglars.
Mentre esperem el dinar, i després d'haver fet un glop a la cervesa senegalesa, el Juan no pot evitar ampliar la col·lecció de "Mis bañitos" posant els peus a l'aigua.
Mullada de peus al braç del mar Mama Nguedj
El dinar és ben bo!
I mentre esperem les postres... Col·lecció ampliada!
Bañito com Déu mana al braç del mar Mama Nguedj
Avui, per dormir, ens separem del grup. Tots s'allotgen a l'Ecolodge de Simal, on ens dirigim ara. El Ricard i l'Eva, la seva companya d'habitació, i el Juan i jo, dormim en un altre allotjament, doncs aquí no hi havia lloc per tots.
Des de la "carretera" ja albirem el delta del Saloum, un delta fluvial format pel riu Saloum en la seva desembocadura a l'oceà Atlàntic.
On netegen els cavalls i les cabres el Juan amplia els bañitos...
...i, per descomptat, tasta l'aigua de la piscina, que no sigui dit!
Petem una estona la xerrada amb gent del grup mentre prenem una cerveseta senegalesa ben fresqueta i ens acomiadem d'ells a una prudencial perquè ens doni temps a fer banyito a la nostra piscina i dutxa abans de l'hora de sopar.
El nostre allotjament, el Le Pelican du Saloum, a Ndangane, és a 20 minuts, circulant per la "carretera" espectacular que hem conegut abans.
Ara bé, el nostre conductor és una mica brusc i diguem que amb poca destresa maniobrant, i al passar per un estret pont es carrega el tub d'escapament del minibus. Sort d'una corda que uns motoristes no dubten en donar al nostre atabalat conductor, en veure que la necessitava, i d'una polsera de supervivència dels xinos, que el Juan portava a sobre.
Arribem al nostre allotjament sense més incidents, tret de la notícia que ens comuniquen a recepció: no hi ha aigua! Alsa! Esperem que torni!
Aprofitem l'estona de llum que ens queden contemplant el delta des de la mateixa piscina de l'hotel.
Al agua patoooooooooooooooos!
Durant les postres ens comuniquen que ja tenim aigua. Que bé! Ja podem anar tranquils a l'habitació!
Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada