Els gegants voladors

El Parc Nacional dels ocells del Djoudj es troba a uns cent quilòmetres al nord de Saint-Louis, a tocar amb la frontera de Mauritània. Establert l'any 1971 i ampliat l'any 1975, el parc va ser classificat l'any 1980 "Aiguamoll d'Importància Internacional" per la convenció de Ramsar i va ser inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1981.

El Djoudj ocupa 16.000 hectàrees al delta del riu Senegal. Havent esmorzat, és clar, ja estem llestos per anar cap allà!

Paradís per als ocells migratoris, el parc és el tercer santuari d'aus al món. Només baixar de l'autobús entenem el perquè. Veieu quina quantitat tan gran d'ocells????

La visita la realitzarem en aquesta piragua a motor, que ens permetrà veure els ocells des de ben a prop!

Ep, i sembla que no només veurem ocells!

S'estima que tres milions d'aus migratòries passen pel parc al llarg de l'any. 

S'hi han catalogat 350 espècies, entre les quals destaquen:  

• El Martinet (Egretta) és una garsa esvelta i de mida mitjana amb el plomatge totalment blanc.

• L'àguila pescadora (Pandion haliaetus) és una au rapinyaire de mida mitjana, que pot arribar a mesurar  més de 60 cm de longitud i 180 cm per les ales. És marró en les parts superiors i predominantment grisenca al cap i les parts inferiors.

• L'elegant Anhinga africana (Anhinga rufa), un ocell aquàtic de l'Àfrica subsahariana i de l'Iraq.

• El simpàtic Xatrac comú (Sterna hirundo) que té el dors blanc i la part superior de les ales d'un gris clar i el capell negre, i que juga divertit tot perseguint-nos.

I moltes altres espècies, o subespècies, que no m'atreveixo a nomenar per desconeixement! Les altres les he conegudes (o això em penso) gràcies al company Jesús, que és un apassionat de les aus i ens les va "presentant".

I deixo pel final el que més vam veure i més ens va fascinar: el pelicà comú (Pelecanus onocrotalus). Un ocell marí de plomatge blanc, coll i bec llargs i borsa groga extensible. És una de les aus més grans. La seva envergadura alar pot anar dels 260 cm als 360 cm i la seva longitud total de 140 cm a 180 cm, incloent-hi l'enorme bec, que pot mesurar de 30 a 47 cm.

N'hi ha moltíssims, els veiem pescar, enlairar-se, volar i aterrar. Són espectaculars.

Entre els rèptils abunden els varànids, les pitons i els cocodrils. Aquest no tinc massa clar què és però una pitó o un cocodril segur que no. Serà un varànid?

El passeig i l'experiència ens han encantat. 

Amb recança retornem a l'autobús, que ens porta de nou a Saint-Louis. 

El grup se separa entre els que volem menjar a un lloc o a un altre. Nosaltres escollim el que ens ofereix un plat senegalès (amb l'esperança que no piqui massa!) i esperem pacientment més d'una hora a què ens el serveixin.

Podem escollir entre el thiebou djenn i el yassa poulet, que per definició és un plat picant. Així que ja imagineu per quin em decanto!

Havent dinat fem un tomb per la zona. Ens acostem a veure de prop la mesquita que anuncia des del seu campanar (igual que feia fa un segle) l'avís a l'oració dels musulmans.

Xafardegem en aquesta botiga, la latelier des femmes (el taller de les dones) doncs tot el que tenen és fet a mà per dones que gràcies a aquests treballs manuals i a l'organització que hi ha darrere la botiga, poden viure millor. Aquí compro 3 postals, una per cada casa, la mar de bufones.

Retornem a l'hotel perquè hem quedat amb el guia local que vam conèixer ahir amb les calesses i que molt més entusiasta i amable que el nostre guia-acompanyant, es va oferir a fer-nos una visita a peu pel Saint Louis continental, que encara no coneixem.

Un cop creuat el pont de Faidherbe anem a parar al barri de Sor, típicament senegalès, amb multitud de persones que envaeixen el carrer. En el mercat, el guia ens ensenya les fruites, les verdures i les especies més típics de la cuina senegalesa...

... i ens endinsa en un laberíntic "centre comercial" pleníssim de botigues i de gènere en què no hi veiem cap turista.

El guia ens retorna a l'hotel i s'acomiada de nosaltres amb una bona propina a la butxaca. El grup se separa, fins a l'hora en què hem quedat per sopar, en el restaurant Flamingo, el mateix d'ahir.

Havent sopat passegem els 2 minuts que es tarda a arribar a l'hotel i ens acomiadem fins l'endemà. Bona nit!