Quin dia més increïble que fa avui! La veritat és que per ara (i toquem fusta) estem tenint uns dies d'envejar.
Esmorzem a l'alberg i després organitzem el planning del dia, que avui està molt clar.
Avui fem via cap a Akureyri, capital declarada del nord islandès i, possiblement, el nucli urbà més bonic de l'illa motivat per la seva situació, a la badia de Eyjafjörður, protegida per altes muntanyes que minimitzen les extremes temperatures, tot i trobar-se només a 100 km per sota del cercle polar àrtic.
Clicar sobre la imatge per veure-la més gran.
Aquest cop no tenim opció a seguir una carretera 4x4 així que circulem per la carretera 1 que va per l'interior (no vorejarem el fiord) per arribar en poques hores a destí doncs un cop allà volem fer varies visites. El paratge, com es pot veure, és increïble! (i ja avanço que les fotografies no li fan justícia!)
Fem alguna parada, no ho podem evitar!
Passem per l'alberg, però no hi ha ningú que ens obri la porta així que decidim seguir via i anar directes a Goðafoss, la cascada dels Déus, considerada una de les més espectaculars del país. I en donem fe: l'aigua del riu Skjálfandafljót cau des d'una altura de 12 metres en una amplada de 30 metres.
No podem evitar creuar el riu i veure-la des de l'altre banda. També espectacular!
Avui decidim dinar "estant en ruta" és a dir, descarreguem del cotxe les provisions i a menjar entrepans! Ara, el paratge que tenim de fondo no es pot millorar, oi? A la fotografia no s'aprecia, però el soroll que fa l'aigua al caure dóna a l'escenari una espectacularitat insuperable!
Endinsant-nos cap al centre de l'illa, tot seguint el riu Skjálfandafljót, hi ha un altre salt d'aigua, molt poc anomenat, que no té ni cartell "oficial". Algú, amb molt bona intenció, ha tingut la gentilesa de fer-lo a mà. Molt possiblement els de la granja que hi ha ben a prop, cansats, suposo, de donar constantment indicacions.
... i .... oh! meravella! Els quatre ens quedem bocabadats!
Una de les característiques més interessants de la cascada és el contrast entre les columnes de basalt negre i les aigües blanques de la caiguda. El riu cau, aquí, des d'una altura de 20 metres.
Ens hi quedem força estona fent fotos, vídeos i simplement, contemplant-la...
...i conduïm cap a Akureyri. Bé ens hem de reservar una mica de temps per passejar-la, no?
Parem a l'alberg, el Hostel Akureyri, per fer el check in i deixar les maletes. Com tots els que hem estat fins ara, està de meravella! Avui toca, però, compartir l'habitació i el lavabo.
L'alberg està a un quart d'hora passejant del centre així que decidim arribar-hi a peu.
Akureyri és la quarta ciutat del país amb uns 20.000 habitants que viuen majoritàriament de la pesca. També altres fàbriques, dedicades a l'enllaunat i conservació d'aliments o a la destil·lació de cervesa proporcionen bons ingressos. Últimament, el turisme (tant nacional com estranger) també engreixa les arques.
Com a tot el país, l'església de la ciutat, construïda el 1940 també té una arquitectura molt curiosa, obra del mateix arquitecte de l'església de Reykjavík, Gudjón Samúelsson.
Retornem a l'alberg, xino, xano, tot gaudint de la inacabable posta de sol.
Al costat mateix de l'alberg hi trobem, per alegria del Juan, un Domino's pizza així que per unanimitat, avui sopem pizza. A l'hora que és, al menjador de l'alberg ja no hi sopa ningú així que el tenim tot per nosaltres.
Després del rotet, a dormir! Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada