200 quilòmetres són els que ens separen de Seyðisfjörður, el nostre destí d'avui i on passarem la nit. Però abans d'arribar-hi tenim feina a fer. Per començar, hem d'aprofitar el peazo esmorzar que tenim inclòs en el preu de l'habitació. L'últim que farem, d'aquestes característiques!
La guesthouse té granja destinada a distreure als més petits de la casa, o no...
Abans d'iniciar la ruta decidim acostar-nos al llac Mývatn doncs, tot i allotjar-nos-hi ben a prop, encara no l'hem vist més que de pas!
El nom del llac vol dir "Mý" ("mosquit") i "Vatn" ("llac"), és a dir, el "llac dels mosquits" i prové de la gran quantitat de mosques que s'hi troben a l'estiu. En donem fe.
El llac i els seus aiguamolls circumdants tenen una fauna excepcionalment rica d'aus aquàtiques, especialment ànecs. El llac va ser creat per una gran erupció de lava basàltica fa 2.300 anys, i el paisatge està dominat per formacions volcàniques, incloent columnes de lava i els pseudocràters.
Seguim una de les rutes proposades pels voltants del llac.
El llac té 37 km² i poca profunditat, sent el punt més profund només de 4,5 metres.
Ara sí, ens acomiadem d'una de les zones més espectaculars de l'illa i agafem la carretera 1 direcció a Seyðisfjörður.
Abans però (i en companyia de les pesades mosques del llac!) hem d'omplir de nou el dipòsit del cotxe. Carai, com xupa el tiu!!!
El paisatge que anem passant és... de nou... increï.... ble!
Al fons ja es divisa el nostre destí, Seyðisfjörður, però no podem evitar abans fer parada a un altre salt d'aigua: Fardagafoss.
I com no, el Juan aprofita la ben entesa. I no una,...
...ni dos,...
...tres vegades!
Seguim algun quilòmetre més i... una altra parada. Aquest cop per veure d'aprop la Gufufoss.
Jordi, què feu amb les cerveses calentufes del cotxe? Mira'ls que espavilats! En un moment, ben fresquetes!
Per fi arribem a destí i decidim, primer de tot, parar a l'alberg. Aquest cop ens allotgem al Hostel Seyðisfjörður. Quan arribem està tancada la recepció així que haurem de tornar després de dinar. La veritat és que per fora fa una mica de yu-yu...
Deixem el cotxe aparcat i passegem pel poble en busca d'un lloc on dinar.
Finalment dinem aquí, doncs l'altre estava tancat!
Seyðisfjörður va ser fundada l'any 1834 per immigrants noruecs com a port comercial i es va convertir, a finals d'aquell segle, en la ciutat més important de l'est a causa de la gran longitud del fiord que dóna nom a la població.
Està envoltada de muntanyes per tres costats i hi existeixen nombrosos salts d'aigua que la fan una cucada!
Després del tancament de la pesqueria local, el poble ha centrat la seva economia en el turisme tot i que segueix essent un important port pesquer a la costa est islandesa doncs aquí s'uneix l'illa amb el continent europeu (amb Dinamarca).
Després de dinar i de passejar pel poble tornem a la casa encantada. Per sort no ens allotgem a l'edifici que hem vist i que ens feia una mica de por. Aquest és, finalment, el nostre alberg!
Deixem les maletes cadascú a la seva habitació (avui ens toca compartir lavabo però no habitació) i sortim a veure el voltants de la localitat. Ens dirigim a un salt d'aigua que hem batejat com a Jejagfoss. Mireu l'espectacular que és i no té ni nom!
I altra vegada...
Adéu Jejagfoss!!!
La carretera que voreja el fiord és la mar de maca, i curiosa. Passem per un desguàs de cotxes, i... quins cotxes! Quants anys portaran aquí?
I com ja va essent habitual, no parem de veure ovelles i més ovelles (de tres en tres) campant lliurement.
I a sopar a l'alberg! Avui toca sopeta! Mmmmm!
Bona nit des d'aquest paratge tan xulo i tan poc turístic!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada