Ens despertem a la cabana de fusta de la Vogafjós Guesthouse i anem cap a l'edifici principal, on hi ha el restaurant; és a dir, on ens espera l'esmorzar. L'ambient és força diferent al d'un alberg...
...i el bufet lliure també. AVUI ENS POSAREM LES BOTES!!! Carai!
Quan ja tenim l'estómac a punt de rebentar decidim aixecar-nos de taula, i iniciar la ruta. Com el d'ahir, avui serà un dia molt complet.
De camí a Hverarönð, la nostra primera visita d'avui, no podem evitar parar per veure d'aprop aquest llac d'aigües turqueses.
Va home va, com que no ens podem banyar!! Però si les aigües ens estan cridant!! Pobre Juan, resisteix la temptació a tirar-se de cap doncs, si ho fes, sortiria fet un pollastre a l'ast...
Amb el cotxe anem fins al pàrquing de Hverir.
La poderosa dorsal oceànica que serveix de junta i separació entre les plaques tectòniques d'Euroàsia i Amèrica del Nord creua just per sota de Námafjall (muntanya de 410 m), originant esquerdes i fissures imponents per les que afloren grans quantitats de sulfurs i increïbles acumulacions de sofre que, en conjunt, tenyeixen el paisatge d'una infinitat de tons ocres, taronges i grocs.
És precisament als peus de Námafjall, a la plana anomenada Námaskarð on més abunden aquests fenomens volcànics, els quals es complementen amb les basses de fangs bullents, les fumaroles i les fonts en ebullició que broten a l'àrea de Hverarönð. En fi, activitats que semblen d'un altre planeta.
Seguim el camí marcat, doncs no podem oblidar que caminem per un terreny inestable i que una esquitxada del fang que fa xup, xup pot fer mooolt de mal.
Intentem pujar per l'empinada vessant de Námafjall però ens resulta complicadíssim tot i anar ben equipats amb les xiruques. Ens creuem amb una família que té dificultats per baixar el que nosaltres pugem, i ens recomanen no seguir pujant i accedir-hi des de l'altre banda, on s'hi pot arribar amb el cotxe.
Evidentment els fem cas!
El petit ascens val la pena doncs ens permet gaudir d'una magnífica vista aèria de la plana Námaskarð per una banda, i del llac Mývatn i el con volcànic de Hverfjall (que després veurem més d'aprop) per l'altre.
Sembla mentida que en una superfície així hi trobem floretes!
Tornem al cotxe i ens dirigim a la zona de Krafla, amb diferència, la major i més espectacular regió volcànica de l'illa, deguda a l'activitat continua de l'imponent cràter de fissura.
El Krafla és una caldera volcànica d'aproximadament 10 km de diàmetre amb una llarga zona de fissures de 90 km.
Tot aquest parc, potencialment eruptiu, constitueix un paradís geològic per a tots aquells professionals o aficionats a la vulcanologia. Pràcticament la totalitat de les matèries integrants d'aquesta ciència poden estudiar-se i contemplar-se en aquest lloc, on les colades de lava, distribuïdes en capes seqüencials i encara fumejants en els seus mantells més recents, atorguen una oportunitat única per observar in situ l'evolució del magma i el seu comportament un cop aflora de la càmera ígnia en què es genera.
Pels que no som vulcanòlegs ni aficionats constitueix un paradís visual!
Pels que no som vulcanòlegs ni aficionats constitueix un paradís visual!
Ens dirigim a Leirhnjúkur.
L'àrea de Leirhnjúkur és un gran camp de lava.
El camí a peu, ben senyalitzat, s'inicia amb una visió de la coberta de molsa de lava, de l'erupció del segle XVIII.
Unes passarel·les de fusta et marquen el camí sobre el camp de lava més recent, incloent la de l'erupció de 1984, en alguns punts encara fumejant.
Després de fer tot el recorregut tornem al cotxe i ens dirigim cap al cràter explosiu de Viti, originat el 1724, immediatament abans de la primera erupció. Potser per això, i al interpretar-lo com el preludi de les devastadores erupcions successives, el van batejar com a Infern (Viti).
Avui en dia poc aspecte té d'infern: ascendeixes fins al seu cim i divises el con, de 320 metres de diàmetre, que acull un llac en el seu interior. Fem la volta al llac, des de les altures, tot gaudint de les vistes, dins i fora del con.
L'infern que pateix el Juan és que no pot banyar-s'hi. A part que l'aigua està inaccessible, sembla ser que està molt calenta!...
De camí a Hverfjall topem amb aquest forat: Grjótagjá, una petita cova de lava. La curiositat ens fa descendir. Què hi haurà dins?
Imagineu-vos la cara que se'ns va quedar!
El Juan no pot evitar tocar l'aigua, i sembla ser que està força calenta.
Seguim!
Hverfjall (també conegut com Hverfell) és un imponent con volcànic d'aproximadament 1 km de diàmetre i 163 metres d'altura que va entrar en erupció fa 2.500 anys.
Just al sud-oest del cràter hi trobem Dimmuborgir, la zona de la ciutat negra.
L'origen d'aquest laberint natural ha estat datat pels geòlegs fa uns 2.000 anys, devent la seva formació a una immensa colada de lava expel·lida pel conjunt de cràters de la zona de Lúdentsborgir.
En el passat, podies circular lliurement per la zona, però actualment i amb la finalitat de preservar aquesta meravella geològica i de velar per la seguretat de qui hi passeja, és obligat seguir els camins marcats.
Mentre fem el recorregut que hem triat (d'uns 15-20 minuts) el Juan no para de pensar en aquella cova de lava, d'aigua calenta...
Cap a Grjótagjá de nou!
El que no sabíem quan vam fer aquest vídeo és que fins a la dècada de 1970, Grjótagjá era una zona de bany popular. No obstant això, durant les erupcions del 1975 al 1984 la temperatura de l'aigua va pujar a més de 50 ºC. Tot i que la temperatura poc a poc va disminuint, el bany encara no és recomanable...
Hem decidit concloure la jornada visitant els Mývatn Nature Baths. Les instal·lacions inclouen una àrea de recepció i cafeteria, vestuaris i dutxes amb capacitat per a 120 persones, tres banys de vapor natural amb capacitat per a 50 banyistes a la vegada, i una piscina de bany geotèrmica, de 5.000 m2, amb una temperatura constant de 38-40 º C.
Ben relaxats retornem a la Vogafjós Guesthouse i sopem en el seu restaurant. Tenim tanta calor, després d'haver estat varies hores fent xup, xup que no podem sopar a l'interior i decidim sopar fora, a la terrassa, sota la mirada estranyada de cambrers i comensals, doncs sembla ser que feia força fred!
Rebaixem el sopar retornant a Mart, per acomiadar-nos d'aquesta espectacular (sinònim d'increïble!) zona.
Bona nit des d'un altre planeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada