Que algú em pessigui! De veritat que sóc a Islàndia?

Aaaaai! Carai, quin mal! Però sí, sí que hi sóc!

Ens despertem no massa d'hora, però avui tenim excusa doncs hem dormit molt poques hores...

Després de repartir les corones islandeses decidim no esmorzar a l'alberg per guanyar temps i ens acabem els entrepans i les galetes que encara queden del carregament que portava la Elen a la bossa de mà i que molt generosament comparteix amb tots (ella si que va preparada!), tot fent via cap al centre de la capital, Reykjavík.

Ingólfur Arnarson va ser qui, l'any 874, després de guanyar-se el títol de ser el primer colon a arribar a l'illa, va batejar la badia on avui dia es troba la capital com a Reykjavík (Badia fumejant), a causa de les fumaroles de vapor que sorgien davant la costa a causa de l'activitat geotermal del subsòl.

Arribem al centre tot vorejant la costa i hi trobem l'obra escultòrica de Jón Gunnar Árnarson, que recrea el perfil del típic drakkar escandinau.

Fem temps fent un cafetó tot esperant que siguin les 13:00 h, hora en la que comença el tour turístic gratuït que no ens perdrem pas: un recorregut de dues hores en el que ens expliquen la història de la ciutat mentre ens passegen pel casc antic.

Després de donar la propina que bé s'ha guanyat el nostre guia ens asseiem per dinar i recuperar forces.

Sabeu què vam tastar?

Després visitem l'esvelta i moderníssima (massa i tot) Hallgrimskirkja, l'església iniciada a la dècada de 1940, i acabada de construir 30 anys més tard, que honra Halgrímur Pétursson, un dels capellans locals.

Tenim especial interès en visitar-la perquè ens ofereix la possibilitat de gaudir d'una panoràmica de la ciutat des de 75 metres d'altura!

Acabada la visita retornem al centre antic i passegem pels carrers més comercials. Són molt curiosos els aparadors, diguem que tenen un gust diferent... no ho creieu?

Ara, gustos a part, aquests jerseis són molt autèntics! A veure si en trobo un ben xuli per mi i un altre per l'Ot, així aquest hivern anirem ben abrigats!

Passem, de camí, pel quiosc de hot dogs que, segons el nostre guia d'aquest matí, fa els més bons de la ciutat, i és clar, el Juan no pot evitar la temptació de testar-los.

Se'ns fa de nit (o no) passejant pels carrers de la ciutat...

... i ja toca sopar! Bon profit!

Digerim el sopar caminant xino-xano cap a l'alberg, ubicat a uns 20 minuts del centre.

I aquest és el nostre alberg!

Demà ja fem via cap al nord i deixarem enrere aquest poble gran, considerat com la capital nacional més septentrional del món, de tan sols 120.000 habitants. Molts, si tenim en compte que en tot el país n'hi viuen 331.000!