Calculem que una hora i quart és el que ens separa de Húsavík, la ciutat més al nord que visitarem de l'illa. Des d'allà surten els vaixells que et duen a veure balenes. Ara bé, ja et diuen al comprar el tiquet que no et poden assegurar l'observació... Tindrem sort? Ja ho veurem...
Hem contractat la travessa a les 10:00 així que deixem l'alberg d'Akureyri ben d'hora, sense esmorzar, i conduïm cap a Húsavík. Allà sí, ben tranquil·lament i amb unes vistes increïbles del port i la badia de Skjálfandi, fem un bon (de gustós, no de sa) esmorzar!
...i gaudim de les vistes del poble que deixem enrere. Balenes no sé si en veurem, però val a dir que les vistes son increïbles!
Se'ns explica, per megafonia, que si es veu una balena s'ha d'indicar la posició imaginant-nos la ubicació de les hores en un rellotge. Tots som observadors i de cop algú crida: "At two o'clock!"
Ai, quins nervis, que algú ha vist algo!!! Per megafonia confirmen l'"hora" i el vaixell avança cap a la posició. No sé ben bé si és una balena petita, o un dofí gran, però en fi, aquí queda pel record:
Veiem tres balenes més i el vaixell ens retorna al port. El que sí veiem, i en abundància, són els graciosos frarets.
Amb la sensació d'haver fet la turistada de torn, i de no haver vist la gran balena que havíem imaginat (amb salt i tot), fem una passejada per la petita localitat, que viu principalment de la pesca i el turisme, i visitem la curiosa església, que data del s.XIX.
Grímsey és una petita illa de 5,3 km² de superfície, situada 40 km al nord d'Islàndia (ja en el cercle polar àrtic). És el punt habitat més septentrional d'Islàndia, amb una decreixent població de menys d'un centenar d'habitants. No tenim temps per acostar-nos-hi, però veure-la, l'hem vista!
La resta del dia el dedicarem a visitar el Parc Nacional Jökulsárgljúfur, creat l'any 1973. Té una superfície de 150 km² i una longitud de 35 km al llarg de la costa occidental del riu Jökulsá a Fjöllum, el segon riu més llarg d'Islàndia, després del Thjórsá, amb 206 km, que neix a la glacera Vatnajökull. La part més septentrional, Ásbyrgi, es va integrar al parc l'any 1978 i és la primera parada que fem.
La depressió en forma d'herradura té uns 3,5 km de longitud, 1,1 km de diàmetre i les vessants del canó estan formades per penya-segats de fins a 100 metres d'altura.
Molt probablement, Ásbyrgi va ser formada per una gegantina inundació glacial del riu Fjöllum després de l'última Edat de Gel, en primer lloc 8-10,000 anys, i de nou fa uns 3.000 anys.
Mentre el Juan i jo passegem entre els enormes penya-segats, el Jordi i la Elen aprofiten per fer una becaineta al cotxe. Ai! Que us hem enxampat!!! Vaya careto Jordinet!
Conduïm per la carretera F862 direcció sud, seguint el curs del riu. Circular per ella ja és tota una atracció:
No podem evitar parar, baixar del cotxe i observar lo insignificants que semblem en una extensió immensa de.... res.
Veiem Hafragilsfoss des de la carretera i parem a observar-la sense acostar-nos-hi massa (no per falta de ganes, sinó per falta de temps).
La cascada té una sola caiguda de 27 metres i una amplada mitjana de 91 metres. No ho sembla, oi?
Seguim el riu, direcció sud, per visitar Dettifoss. Abans d'apropar-nos-hi, però, decidim menjar una mica. Ja ens coneixem i si iniciem la visita sense fer-ho acabaríem dinant a l'hora de sopar.
Dettifoss està considerada la cascada més cabalosa d'Europa, amb uns cabals mitjà i màxim registrats de 200 i 500 m³ per segon, respectivament, depenent de l'estació i del desglaç de la glacera. Té 100 metres d'ample i una caiguda de 44 m.
El soroll de l'aigua caient i la proximitat que et permet la cascada fan que sigui una experiència increïble. Algú ha observat la quantitat de vegades que he utilitzat ja aquesta paraula?!?!?.
Un passeig de 1,4 kms (una mitja horeta) contracorrent, des de Dettifoss, ens duu fins a...
Selfoss, poc visitada, però espectacular per l'entorn que l'envolta, té una caiguda d' 11 metres.
De retorn al cotxe, abans d'arribar a Dettifoss, un no pot evitar.... aix, ja veig que a aquest ritme, voldrà banyar-se a tot arreu!
Aquesta nit, i la següent, ens allotgem al Vogafjós Guesthouse. Molt més car que els albergs que hem estat fins ara (i els que estarem) però en fi, no n'hi havia cap per aquesta zona, i un dia (o dos) és un dia. La primera nit tenim un bungalow per cada parella. La següent en compartirem un tots quatre.
La guesthouse té restaurant i decidim sopar com déu mana després d'un parell de dies menjant entrepans, i com l'encertem! Tot és boníssim, i força bé de preu.
Havent sopat, i tenint en compte la llum que encara hi ha, no podem evitar anar a xafardejar unes fumaroles que havíem vist just abans d'arribar a l'hotel.
Sembla que estiguem a la lluna, per no dir més lluny, però en realitat som a la central elèctrica de Bjarnarflag, la primera del país d'energia geotèrmica i la més antiga i una de les primeres del seu tipus al món.
Islàndia espera ser autosuficient en energia l'any 2050. Avui en dia, les fonts d'energia renovables, principalment la geotèrmica i la hidràulica, proveeixen tota la electricitat que necessita el país.
L'energia geotèrmica és produïda per l'alta activitat volcànica que se succeeix al subsòl de l'illa, que, a més de donar energia elèctrica a les llars islandeses, proporciona calefacció i aigua calenta gratuïta.
Abans d'anar a dormir no podem evitar acostar-nos a Námafjall. Us deixo només una imatge, que mostra ben poc però segur que us motiva a llegir el següent post.
Són ja la una de la matinada... ja és hora d'anar a dormir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada