El planning del dia és recórrer l'estreta però longitudinalment extensa (100 km) península d'Snæfellsnes, poc concorreguda pels turistes i allunyada de la carretera principal amb un atractiu però ben especial pels amants del trekking, doncs a la part més occidental hi trobem el volcà Snæfells, famós gràcies a Jules Verne, per definir-lo com la porta al centre de la terra, i sobre ell, l'enorme glacera Snæfellsjökull.
Clicar sobre la imatge per veure-la més gran.
Comencem el dia ben d'hora i amb un bon esmorzar. Avui caminarem força així que convé que carreguem bé les piles!
Aparquem el cotxe a Snorrastadir i enfilem cap al cràter, a uns 3 kms de distància.
La caminada és molt agradable i arribem per fi a dalt del cràter, a uns 80 m d'altura, des d'on podem gaudir d'unes increïbles vistes de la zona on ens trobem, Hnappadalur.
Iniciem el descens...
...i retornem a Snorrastadir a buscar el cotxe, no sense abans haver-nos entretingut amb els bonics cavalls islandesos.
Seguim la bonica carretera 54 vorejant la península pel sud, direcció a Arnarstapi.
Una balena!!!! Jordi!!!! Para, para, que hem vist una balena!!!
Sortim de la carreta esbojarradament, amb intenció de veure ben d'aprop la balena, envestint tot el que se'ns posi per davant!
Les ovelles a les que pobretes hem espantat ens miren atònites... no és pas una balena el que hem vist sinó unes petites roques enmig de l'Atlàntic... ooooh! què burrus!
Seguim, a veure a quina hora arribarem a destí fent tantes parades no programades!, i ens desviem al veure el cartell que anuncia un nova cascada, Bjarnarfoss.
El Juan no pot evitar fer carantoines a un preciós gos islandès.
La cascada és prou alta, i el paratge prou bonic, però decidim no acostar-nos-hi més doncs ens queden força quilòmetres per recórrer.
Seguim uns quants quilòmetres més i el Juan demana una altra parada. Què és aquesta esquerda enmig de la muntanya? Anem a investigar! El cartell anuncia Raudfeldsgjá... el nom no ens dóna massa pistes!
Sortim de l'esquerda flipant pel sorprenent descobriment i seguim carretera fins que arribem a Arnarstapi. El primer que fem és dinar. Ens estem malacostumant a que se'ns faci l'hora de berenar i encara quedarem un dia sense dinar!
És molt típica, i ben econòmica, la sopa del dia. Per unes 1.000 ISK (uns 7 €) pots prendre tota la sopa que vulguis i acompanyar-la de tot el pa amb mantega que puguis engolir. I per veure: aigua de l'aixeta, que és boníssima (tant pel gust com per la qualitat) i gratis! El Juan i el Jordi prefereixen una hamburguesa amb patates i la Elen, que està sense gana i amb molta son decideix fer una becaineta al cotxe.
Ja dinats passegem per Arnarstapi, una antiga vil·la de pescadors reconvertida, avui en dia, en el principal centre turístic del litoral peninsular, doncs es troba just als peus del majestuós Snæfellsjökull. Des d'aquí irradien les rutes que ascendeixen al volcà. Nosaltres, però, ho deixarem per un altre viatge doncs no ens dóna temps a pujar, baixar i conduir fins a l'alberg, sobretot si a més tenim en compte el nostre estat físic actual...
Ara bé, la fotografia amb el famós volcà que no falti!
A diferencia del que pugui semblar, la població d'Arnarstapi no és més que un grup d'edificacions dedicades, gairebé en exclusivitat, a donar cobertura hotelera, gastronòmica i de transport als viatgers.
Deixem enrere la vil·la i ens dirigim cap a Djúpalónssandur, antiga llar de seixanta vaixells de pesca i un dels pobles de pescadors més prolífics a la península de Snæfellsnes. Avui en dia, però, la badia es troba deshabitada.
En ella s'hi troben quatre pedres d'elevació, utilitzades pels pescadors per posar a prova la seva força. Són Fullsterkur ("molt forçut") amb un pes 155 kg, Hálfsterkur ("forçut") de 140 kg, Hálfdrættingur ("feble") de 49 kg i Amlóði ("inútil") de 23 kg.
S'utilitzaven tradicionalment per qualificar els homes per treballar en vaixells de pesca, amb el Hálfdrættingur sent el pes mínim que un home havia d'aixecar, fins a l'altura del maluc, per ser apte per la feina. Jordi, em sembla que no tens aptituds per acompanyar als pescadors islandesos, Juan, tu potser si...
A la platja hi trobem restes del vaixell de pesca Grimsby (EPINE) que va naufragar allà el 13 de març de 1948.
Seguim cap al nord de la península i parem per veure un altre cràter, el Saxhóll, que va erupcionar fa uns 3.000-4000 anys.
Com que anem bé de temps, abans de seguir el litoral nord de la península ja direcció a Grundarfjörður, decidim acostar-nos al far Saxhólar, situat a la part més occidental que podrem visitar de l'illa. La carretera és preciosa, i ens ho passem d'allò més bé!
Va nois, que ja comença a fer-se tard. Cap a l'alberg!
Però just abans d'entrar al poble on dormirem no podem evitar parar per veure d'aprop la cascada Kirkjufellsfoss, visible perfectament des de la carretera.
Avui toca compartir habitació i lavabo!
Hi arribem tard, són les 23:00 h, i no hi ha res obert on poder sopar. Tampoc hem comprat res per menjar (ens haurem d'organitzar millor!) així que tot i el cansament del dia, que ha sigut completíssim, hem de tornar al cotxe i recórrer 26 km ( i els 26 km de tornada!) per anar al poble més proper (Olafsvík) i comprar-nos uns entrepans i una amanida de pasta en una gasolinera que estava apunt de tancar. Buf! Pels pèls!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada