El primer que fem, abans d'esmorzar i tot, és acostar-nos a la Kirkjufellsfoss, per veure-la des de tots els angles possibles i de pas, aprofitar i fer fotos amb més llum que la d'ahir.
Què deu tramar el Juanito amb aquestes presses, i aquest posat tant dubtós? On deu anar?
En fi, pels que el coneixem bé, no sorprèn!
Ens acomiadem de la bonica cascada i de les seves vistes de tot Grundarfjörður des de dalt del pont i anem a esmorzar, que la gana ja apreta! Com veieu, ens posem les botes, i les patates estan increïbles!! No són congelades! Ooooh! Què bones!!!
Mentre esmorzem acabem de tancar la ruta del dia. Una família gallega que seu ben aprop ens identifica com a compatriotes i ens saluda. Nosaltres no podem evitar la oportunitat i aprofitem per avassallar-los a preguntes. Ells ja porten molts dies de ruta, i han fet la volta al revés, així que nosaltres els podem aconsellar una mica, i ells molt!
La ruta nostra d'avui consisteix a arribar a Hvammstangi, on dormim, i parar allà on ens vingui de gust. Els gallecs, però, ens recomanen anar a Stykkishólmur i agafar el ferry que, en unes 3 hores, et duu cap a Brjánslaekur, cap als fiords occidentals del nord. El propòsit: arribar fins a la punta més occidental, a Látrabjarg i visitar una increïble colònia de frarets.
Ens comenten que n'hi ha tants, i els tens tan a prop que els pots fins i tot tocar, i ens ensenyen unes fotografies la mar de temptadores. Fem càlculs (després del ferry de 3 hores s'ha de circular unes 2 hores més per carretera de corbes, tornar al punt d'origen, i arribar a Hvammstangi per dormir) i ho veiem inviable, tot i les ganes que tots en tenim, i decidim seguir el planning original... una altra vegada serà!
El primer que fem és comprar provisions. Fruita, pa de motlle, formatge, embotit, galetes, patates, sopetes i pasta pels sopars, mantega i melmelada pels esmorzars... en fi, que no volem temptar la sort i quedar-nos un dia sense un àpat!
Per arribar a Hvammstangi tenim dues opcions:
1ª) Un cop deixem la carretera 54 seguir la carretera 59, vorejar per la costa per la carretera 58 i empalmar amb la nacional 1 fins a destí o...
2ª) Un cop deixem la carretera 54 seguir la 586 fins a Eiríksstaðir. Un cop allà, seguir la carretera 4x4 (puntejada en el mapa) fins a empalmar amb la nacional 1.
Fem votacions, i per 3 a 1 guanya la 2a opció... Tranquil·la Elen! Anirem ben a poc a poc i amb molt de compte i ho passarem d'allò més bé! Ja ho veuràs!
Una de les precaucions que prenem és que omplim a full el dipòsit de benzina abans de deixar la carretera asfaltada.
L'experiència de circular per carretera de 4x4 és un èxit i arribem a Hvammstangi a bona hora per dinar. Decidim primer buscar l'alberg per deixar maletes però després de buscar-lo pel poble, sense sort, decidim preguntar. Un islandès molt amable fa entrar al Jordi a casa seva per donar-li indicacions (no sense abans haver-li fet treure les xiruques!).
Crèiem haver entès bé les indicacions. L'alberg és fora del poble. Però decidim primer dinar, abans de marxar del poble, i ens decantem per aquest restaurant tant bufó.
Mmmm! Quina lasanya de verdures més bona! i el pa amb mantega i l'aigua de l'aixeta que no faltin!
Com que anem molt bé de temps decidim vorejar el fiord i anar cap al nord, per la carretera 711, cap a Illugastaðir i seguir el camí que ens duu a veure foques. Tindrem sort i les veurem?
I tant que tenim sort! Mireu-les!
Amb l'alegria d'haver vist foques en el seu hàbitat natural decidim fer via cap a l'alberg. I aquest és, l'Ósar Hostel: perdut enmig del no res. Xulíssim, oi?!
Els de l'alberg ens indiquen que just davant la casa també hi ha foques i no podem evitar acostar-nos a veure-les.
Retornem cap a l'alberg per fer-nos el sopar. Sort que hem comprat provisions perquè si no.... poques opcions teníem!
Buf, quin cansament... a dormir que ja és tard, tot i que no sigui de nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada