La gran majoria de tours turístics oferten la volta a l'illa fent-la al contrari de les agulles del rellotge. Les zones més espectaculars d'Islàndia podríem dir que són al sud i al nord, per tant, realment és ben igual com facis la volta. Nosaltres tenim especial interès en veure el sud (ja es veurà perquè...) així que, com jo sóc de les que em deixo el que més m'agrada pel final (tot i patint el risc que ja sigui fred i no tingui gana) organitzem la volta en el sentit de les agulles del rellotge, és a dir, avui anem cap al nord.
Lloguem el cotxe a través de Viking Car, que sense cost addicional ens porta el cotxe al mateix alberg. Havíem quedat a les 11:00 i arriba puntualíssimament.
Ens hem decidit per un 4x4 (sense intensió d'avançar esdeveniments: sort que ho vam fer!) i ens recull un Mitsubishi Pajero molt, molt xulo! O no?!
Ens posem en marxa i seguim carretera direcció a Akranes però en lloc d'anar pel túnel, directes, recorrem l'espectacular carretera que voreja el fiord Hvalfjordur.
Fem una parada, no programada, per observar uns pescadors (amb sort) que just havien enxampat un salmó. Per sort per ell, els pescadors practiquen la pesca esportiva així que després de fer-se la foto deixen anar el pobre peix que se'n va nedant la mar de content!
Una altra parada. És que pararíem cada cinc minuts!
Aquest cop per fotografiar un grupet de 3 cabres. És molt curiós que n'està ben ple. Ara bé, sempre les veiem de tres en tres...
No sense haver-nos passat de llarg i havent de fer uns quants kilòmetres enrere, arribem al camí que duu a Glymur, la cascada que amb els seus 196 metres de caiguda té el títol de "la més alta del país."
La cascada, però, no es deixa veure fàcilment. Una caminada d'una horeta ben bona, amb uns quants obstacles de tant en tant, fan l'excursió la mar de divertida.
Per fi divisem la cascada. La més alta serà, però també la més escanyolida! Quina poca cosa...
Seran així totes les cascades del país??...
Fetes les fotos de rigor girem cua pel mateix camí pel que hem vingut!
Un cop al cotxe seguim cap a Akranes, i decidim parar a dinar allà. Segons el mapa té pinta de ser prou gran i prou important perquè hi hagi un restaurant on poder dinar a les hores que són: tardíssim!
Un cop a Akranes ens quedem ben bocabadats... Després de voltar per tot el poble veiem que no hi ha ningú pel carrer, ni cap bar o restaurant... ai, ai, ai, que no dinarem avui!
Topem amb un senyor que just pujava al seu cotxe i li preguntem, un pèl desesperats per la gana que portem acumulada (són quarts de 5 de la tarda ja!), on es pot dinar. Després d'intentar donar-nos explicacions i veure que no anaven enlloc, ens fa seguir-lo amb el cotxe i ens dirigeix a un restaurant obert. Bieeeeen!!! Gràcies Sr. Islandès amable!
Resulta ser una pizzeria on fan unes pizzes i unes hamburgueses boníssimes! Mmmmm!
O potser era la gana... ves a saber!
Seguim via cap al nord. Abans d'arribar a Borgarnes, on tenim la reserva de l'alberg, decidim desviar-nos un pèl de la nacional 1 i visitar Bifröst.
Bifröst, com a poble, no té cap tipus d'atractiu, excepte que són quatre granges mal posades, però es troba enmig del fascinant Grábórkarhraun, un camp de lava expulsada pels propers cràters Grábrókarfell i Grábrók fa uns 3.000 anys.
També fem parada al bonic llac Hredavatn. Principalment per la suposada gran quantitat de fòssils que en ell s'hi troben.
Per desil·lusió del Juan no en veiem n'hi un. Ara bé, aprofita bé la parada!
Tot i que no ens ho sembla pas ja és tard i decidim anar a l'alberg i buscar un lloc per sopar, no fos cas que ens passi com al migdia i no trobem on omplir l'estómac!
No podem evitar, però, fer una parada més. Espectacular, oi?
El Juan encara no es creu la llum que hi ha a l'hora que és i no para de fer-se fotos perquè la gent el cregui quan els ho expliqui. Ostres, però són gairebé les 22:00 h i encara no hem arribat a l'alberg!
Per fi arribem al Hostel Borgarnes, ben a prop era, i ens donen les habitacions (avui toca una doble per cada parelleta amb lavabo inclòs). Avui estem de luxe!
El Sr. de l'alberg ens recomana on sopar. I ens l'encerta! Ben bo era!
Passegem de tornada cap a l'alberg i no podem evitar observar que el gust pels aparadors tan especial que hi havia a Reykjavík també hi és a Borgarnes...
5 minuts per acabar de pair el sopar i... a dormir!
PD. Felicitats Cristina, espero que hagis passat un bon Sant!!! Ja veus que jo m'ho he passat bé per les dues!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada