Avui toca matinar, i força.
Des de l'habitació veig ciutat però aquesta nit ja serem a Tatranska Strba, un petit poble de la regió de Prešov, al nord del país. Es troba en la subconca del Tatra, que separa els Alts Tatres i els Baixos Tatres. Segur que les vistes des de l'habitació seran ben diferents d'aquestes!
A tres quarts de vuit ja som a l'estació central de trens de Bratislava per agafar un tren que surt a les 08.00 h i que ens durà a Liptovský Mikuláš.
Tres hores després, al voltant de les 11.00 h, ja som a destí.
Aquí ens espera una furgoneta que ens permet descarregar maletes, ens dóna una bossa amb el que serà el nostre dinar d'avui i ens acosta al punt de sortida del trekking d'avui, prop del poble de Prosiek.
La ruta: Prosiek - Prosiecka Vall - Oblazy - Kvačianska Vall - Kvacany
Situació: Muntanyes Choč Classificació: caminada moderada.
Punt d'arribada: Kvačany
Punt de partida: Prosiek
La caminada ens duu per la bonica Vall de Prosiecka, de gairebé 4 quilòmetres de llarg.
El camí està ben senyalitzat i és fàcil de caminar...
...almenys al principi. Després es complica una mica!! Sort que cadenes, estratègicament col·locades, ens permeten seguir!
Fem una parada per menjar el pícnic que ens han preparat, abans de seguir l'aventura.
Aiiiiiiiiiiiiiiiiiiii amb això no hi comptava! Cap amunt s'ha dit, sense mirar a baix!
Buf! Prova superada! Ja sóc a dalt!
I a seguir fent de cabreta...
... fins que la vall, per fi, s'eixampla a un clar cobert d'herba anomenat Polhora.
De lluny albirem el petit poble de Veľké Borové i la Bea ens permet una parada per recuperar forces...
...tot prenent una Kòfola!
Però un cop tots els gots són buits, seguim la marxa. Creuem la vall Kvačianska...
...fins topar amb el petit i pintoresc poblet d'Oblazy, famós pel seu molí i la serradora.
Travessem el riu Kvačianka i la Bea ens explica que aquí van viure dues famílies de moliners. El molí d'aigua data de 1830 i va treballar fins a l'any 1970. La serradora data de 1960. S'han mantingut els seus mecanismes, incloent-hi la roda d'aigua, que impulsada per l'aigua del riu encara funciona, però només com una atracció turística.
Deixem enrere Oblazy i seguim creuant la bonica vall de Kvačianska que malauradament per mi, té trams de forta pujada que a aquestes hores del dia (i tenint en compte la meva precària forma física) se'm fan duríssims.
Sort que caminar per aquest bosc és una autèntica meravella.
Per fi arribem a un pàrquing, sinònim (per mi) de fi de patiment. Després de caminar poc més de dotze quilòmetres en unes quatre hores i mitja estic més que satisfeta (i rebentada) de l'experiència.
La furgoneta ens acosta al poble de Tatranska strba on molt a prop, en mig d'un bosc, hi trobem la Pensió Tatra, una tradicional casa rural. Ens trobem en el Parc Nacional dels Alts Tatres (a una altitud de 950 metres).
La Marina i jo ens instal·lem en la que serà la nostra habitació les pròximes 8 nits. Ens dutxem i canviem de roba abans d'anar a l'altra casa, on hi ha el menjador.
M'alegra trobar-me amb una taula gran, ja parada, on soparem tot el grup junt. Bien!
Poc contava jo, a més, amb tenir una recompensa tan excepcional.
Si us anomeno la Fonda Campi, de Músser, què és el primer que us passa pel cap? Si!!!!!!!!!!! Exacte!!!! Nyam nyam!!! Doncs sóc a la Fonda Campi eslovaca on ens deliten amb un exquisit sopar.
De primer una sopeta que entra de meravella.
De segon un plat típic eslovac, Plnená
paprika (pebrots farcits). Mmmm! boníssims!!!
Ben tipa i satisfeta (tant pel jalar ingerit com per haver arribat pels meus propis medis al final de l'excursió) me'n vaig a dormir. Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada