El Juan té feina i jo tinc vacances i em nego a estar-me a Barcelona en ple mes d'agost i no gaudir de les vacances com deu mana. Però... què puc fer??????
La mateixa setmana del dia de sortida (i amb el cul petit) reservo una plaça amb Tuareg Viatges al viatge en grup Eslovàquia: senderisme en els Parcs Naturals dels Carpats.
Estic nerviosa perquè hi vaig sola, és clar, però a més, és un viatge de trekking i, tot i que a l'agència m'han dit que el pot fer qualsevol amb una forma física mínima, no tinc del tot clar tenir-la. Però en fi, ja està pagat així que cap a l'aeroport!
A la cua d'embarcament coincideixo amb la Gemma i el Josep, una parella amb qui passaré els pròxims 10 dies i que vaig conèixer a l'agència, quan vaig anar a buscar la documentació del viatge.
Volem a Viena i hi arribem en dues hores i mitja. A l'aeroport coneixem la Iolanda i el Roger, una parella de Martorell que volava en el mateix avió que nosaltres.
En sortir, ens rep la Bea, qui serà la nostra guia els pròxims dies. L'acompanya la Marina que va arribar un parell de dies abans per conèixer la ciutat i que resulta ser la meva companya d'habitació. Només conèixer-nos ja ens portem bé i ambdues coincidim que serem bones companyes de viatge. Buf! Que bé! Una de les grans preocupacions... fora!
En sortir, ens rep la Bea, qui serà la nostra guia els pròxims dies. L'acompanya la Marina que va arribar un parell de dies abans per conèixer la ciutat i que resulta ser la meva companya d'habitació. Només conèixer-nos ja ens portem bé i ambdues coincidim que serem bones companyes de viatge. Buf! Que bé! Una de les grans preocupacions... fora!
Un autobús ens duu, amb poc més d'una hora, a Bratislava.
Ens allotgem a l'hotel Ibis Centrum Bratislava. Ens hi instal·lem, deixem les maletes, coneixem la resta del grup i sortim tots junts, guiats per la Bea, a conèixer la ciutat.
Des de 1993, Bratislava és la capital d'Eslovàquia, any en què el país va ser proclamat un estat independent. Al llarg de la seva perllongada història, aquesta ciutat sempre ha estat un important centre de la vida social i cultural del país, a més de capital administrativa.
Amb els seus 430.000 habitants, és la ciutat més gran del país. A les ribes del riu Danubi, la ciutat està situada a l'oest del país, molt a prop de les fronteres amb Àustria i Hongria, països que n'havien dirigit els afers polítics durant molt de temps.
En els últims anys està patint una gran transformació, tant en l'àmbit de recuperació d'edificis emblemàtics, com en la millora de les deteriorades infraestructures heretades de l'antic règim comunista.
La majoria dels edificis històrics estan situats a la ciutat vella. Hi entrem pel Pont de Sant Miquel, homòleg del famós (i que ja tinc la sort de conèixer) Pont de Carles de Praga, però de dimensions més reduïdes i elevat sobre un fossat inexistent que avui en dia alberga restaurants.
La Porta de Miquel (Michalská brána), construïda durant la primera meitat del s. XIV, és l'única de les quatre portes que avui en dia sobreviu de l'antiga fortalesa de la Bratislava medieval i que figura entre els edificis més antics de la ciutat.
Al petit edifici situat al costat de la porta hi trobem la farmàcia més antiga de Bratislava, la Llagosta Roja.
Hlavné námestie (literalment "plaça d'armes") és considerada el centre de la ciutat antiga. En ella hi trobem l'Antic Ajuntament i la font de Roland.
Coneixem també l'edifici de l'Òpera de Bratislava, probablement l'edifici més elegant de la ciutat.
Passegem pels carrers de la ciutat tot escoltant les explicacions poc ortodoxes però divertides de la Bea, demostrant clarament que és guia de muntanya i no de ciutat. Segons el programa, teníem temps lliure i en canvi, ens regala un passeig guiat, així que no em queixaré pas!
Fem una parada per descansar una mica, refrescar-nos i descobrir la Kofola!!!
La Kofola és una beguda no-alcohòlica d'origen txecoslovac, la producció de la qual va començar la companyia farmacèutica Galena l'any 1962. Durant els anys 60 i 70, Kofola va començar a ser molt popular a la Txecoslovàquia comunista, perquè substituïa les begudes occidentals com Coca-Cola o Pepsi-Cola, les quals eren poc disponibles al mercat txecoslovac i, a més a més, valien el doble del preu de la popular Kofola.
Amb les forces recuperades pugem fins al Castell de Bratislava (Bratislavský Hrad), que domina la capital des de la part alta d'un turó rocós pertanyent als Petits Carpats i envoltat parcialment pel Danubi.
Va ser erigit en el segle XV però va ser destruït per un incendi l'any 1811 i va ser reconstruït. Actualment alberga el Museu Nacional Eslovac.
Les seves quatre torres laterals són considerades el símbol de la ciutat. Segur que us sona haver-les vist en les monedes de 10, 20 i 50 cèntims d'euro!
La pujada al castell té una recompensa extra. Des d'ell pots gaudir d'unes magnífiques vistes de Bratislava i del Danubi.
I aquí finalitza la visita i el grup se separa. La Marina i jo ens quedem juntes i retornem al centre històric. Sopem en un restaurant que ens fa gràcia i com que no tenim massa gana decidim compartir dos plats ben típics eslovacs.
Rebaixem el sopar passejant pels bonics carrers il·luminats del nucli antic. Ens acostem de nou a la bonica plaça d'armes per acomiadar-nos d'ella abans de tornar a l'hotel.
I a dormir, que demà anem als Tatres! Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada