Excursió per la Vall de Biela Voda

Bon dia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Em desperto completament recuperada i en aquest idíl·lic entorn.

Esmorzem fins que rebentem...

... i cap a la furgo!!

Circulem uns 30 minuts cap al nord, fins el "poble" de Vysoké Tatry, informalment conegut com a Mesto Vysoké Tatry (el Poble dels Alts Tatres). No es tracta d'un poble real, sinó d'un conglomerat d'assentaments separats i diferents però amb una única característica: són, des de 1990, el principal ressort turístic dels Alts Tatres eslovacs. Després de la capital del país, és la principal destinació turística d'Eslovàquia.

La ruta: Tatranská Kotlina (Vysoké Tatry) (760 m) - Refugi de Plesnivec (1.250 m) - Vall de Biela Voda i Pleso Velké Biele (1.610 m) - Refugi de Zelené Pleso (1.551 m) - Vysoké Tatry

Situació: Tatres Blancs

Classificació: Pujada infernal (+ 700 m) i baixada gustosa (- 700 m)

Punt de sortida: Tatranská Kotlina (Vysoké Tatry)

Punt d'arribada: Vysoké Tatry

Prem per veure la ruta més gran

Agafem les motxilles amb el pícnic que ens han preparat, les cantimplores plenes i ens posem en marxa.

La nostra primera fita del dia és arribar al refugi de Plesnivec, a una hora i mitja de camí de constant pujada, a 1.290 m. d'altitud.

Fem un breu descans en el qual podem gaudir d'unes vistes ben maques...

... i seguim la travessia a través de la llarga vall de Biela Voda.

Amb molta alegria, una hora i mitja després, arribem a la segona fita del dia, el bonic paratge de Velké Biele Pleso, a 1.610 metres d'altitud, compost per dos llacs i un magnífic prat on contemplar el massís dels Belianske Tatry (els Tatres Blancs).

I aquí ens dividim. La Bea s'enduu als dos Antonios, al Christian i al Carlos per una ruta més llarga i dura. Tots ells són experimentats muntanyistes i ja es van apuntar al viatge demanant un nivell d'exigència superior a l'habitual. La Bea n'està encantada i no en perd l'oportunitat.

La resta (alguns amb certa recança per no deixar-los anar amb l'altre grup; jo, com us podeu imaginar, no sóc un d'ells) seguirem amb el Lauren, l'altre guia que ens acompanya, per la ruta definida en el programa.

Per fi fem parada per descansar. 

Tot i que intento dissimular-ho (no sé si amb massa sort) arribo exhausta.

Aprofitem per menjar l'entrepà que ens han preparat i agafem forces pel que encara ens queda.

I a seguir! Sort que ara fa baixada!

I mireu quina preciositat de llac, ara que el tinc ben a prop!

Aquí m'hi quedaria una bona estona, però hi estem de pas... Joooooo!

Seguim caminant, direcció a la tercera (i per fi última) fita del dia: el refugi de Zelené Pleso. Últim esforç final abans de començar el descens de tornada! 

I per fi, aquí el tenim! El refugi de Zelené Pleso!!!!!!!! 

Yupi!!!!!!!!!!!

El refugi està situat al costat d'un llac d'origen glacial sobre el circ de Zmrzlá amb parets de més de vuit-cents metres d'altura. Abans però de seure (per fi) i descansar, hem d'apropar-nos a veure aquest preciós llac, d'aigües esmaragdes.

Ara sí, a seure i a esperar al petit grup aventurer.

Quan arriben, cansats i satisfets, necessiten descansar una estona.

Ens acomiadem d'aquest preciós paratge i descendim la vall de Biela Voda per un flanc oposat al de la pujada 

Ja a la casa Tatra, a passar per la dutxa (que falta ens fa) i a sopaaaaaaaaaaar!!!

Avui, per sopar, ens delitem amb una Hubová polievska s haluskami, és a dir,  una magnífica sopa de bolets; la devoro tan de pressa que no penso ni en fotografiar-la. I aquesta magnífica crep, anomenada Vazecká pochutka.

I ojoooooo, que aquí no acaba tot. Resulta que una de les noies de la cuina és pastissera!!!!!! I és clar, no podem marxar d'Eslovàquia sense haver tastat les seves tradicionals postres. Nyaaaaam nyaaaaaaaaam! Boníssimes!!!

Bona dolça nit!