La previsió del temps per avui no pintava bé ahir al vespre i, tal com ha començat el dia, sembla que les previsions, malauradament, eren encertades. És per això que hem fet un canvi d'ordre en el programa i en lloc d'anar avui a la vall de Mengusovska anirem (si el dia aguanta) al Parc Nacional de Slovensky Raj.
El Parc Nacional del Paradís Eslovac (Národný park Slovenský raj) és un dels nou parcs nacionals d'Eslovàquia, situat a l'est del país. El parc comprèn 19 reserves naturals, de les quals 11 són reserves naturals nacionals. Hi ha 300 km de camins senyalitzats disponibles per a excursions i diversos itineraris i conté més de 350 coves, de les quals cal destacar la cova de glaç de Dobšiná, catalogada com patrimoni natural de la UNESCO l'any 2000.
Aquí estem, esperant que ens toqui entrar!
La cova està formada per una cavitat amb una única entrada en la seva part més alta per on entra l'aire fred durant l'hivern (quan la temperatura dins de la cova és més alta que l'aire exterior) i surt l'aire calent, el que permet que la cova mantingui el seu gel i una temperatura mitjana anual al voltant de 0 °C.
És peculiar perquè es troba a només 920-950 metres d'altitud (la resta de coves de gel es troben bastant més amunt) i va ser una de les primeres coves a ser il·luminades al món (des de l'any 1887 té il·luminació elèctrica).
La longitud total de la cova és 1.483 metres (tot i que algunes fonts consideren que és de 1.232 m) però únicament 515 metres estan oberts al públic i es recorren en uns 30 minuts.
Havent sortit de la cova, el temps aguanta i la Bea accedeix a fer un dels 300 recorreguts senyalitzats del Parc. Malauradament no serà el que estava en programa doncs com que ha plogut no està prou transitable i pot ser perillós.
L'excursió d'avui no és un trekking com a tal, avui farem barranquisme a través del barranc Suchá Bela. I què vol dir fer barranquisme?... Doncs que no serà un camí "normal".
Envoltats d'arbres i de vegetació molt humida per les recents pluges...
... i sense deixar de veure el riu....
Ens ho passem pipa però, malauradament, el temps no vol anar a millor, ans al contrari, i la Bea decideix treure'ns del barranc i finalitzar la ruta. Oooh, no! Amb el divertit que era! Jolin...
Ens aixopluguem mentre esperem que pari una mica de ploure, ens tapem bé les motxilles i caminem fins al punt de trobada amb la furgoneta.
Com que encara és d'hora, la Bea ens porta al petit i proper poble de Poprad on ens prenem un cafetó calentet (i hi ha qui quelcom més)...
... i passegem una estona pel centre de la ciutat que, pel meu gust, té poc d'interessant,...
Església Evangèlica de la Santa Trinitat
Ara és moment de dutxes, roba neta i de jugar al ping-pong tot esperant l'hora del sopar!
I per fi, arriba l'esperada hora del sopar!
Avui tenim, de primer, Paradajkova
polievka (sopa de tomàquet) que és exquisida. A part de ser cuineres excel·lents tenen un truc i és que la matèria primera ve de l'hort de casa els pares de la nostra guia, la Bea, i el gust del tomàquet és excepcional.
De segon Strapacky.
I de postre Makova
strudla. Mmm! Bonissíssim!
Bon nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada