Avui tenim un dia molt tranquil que ens permetrà descansar les cames i agafar forces per demà. Després del copiós esmorzar, ens desplacem fins a Késmárk, a una mitja hora de la casa Tatra. La ciutat, als peus de les muntanyes dels Alts Tatres, té uns 18.000 habitants i és un dels centres històrics de Spiš.
Els carrers de Késmárk són plens de cases gòtiques, renaixentistes i barroques dels comerciants i menestrals.
El castell de Késmárk va ser construït al segle XIV com a castell gòtic i va ser reconstruït en estil renaixentista a finals del segle XVI, rebent el seu aspecte actual. La seva part més apreciada és la capella, renovada l'any 1658.
Un dels edificis sacres de fusta més ben conservat d'Eslovàquia és l'església evangèlica de la Santa Trinitat (Kostol sv. Tojice). Va ser aixecada l'any 1717, sense utilitzar ni un sol component de metall, és a dir, ni un sol clau, per fusters provinents del nord d'Europa.
L'interior, de fusta, que pot acollir més de 1.500 persones, és extraordinari i és ple de pintures del primer barroc.
També hi trobem un espectacular òrgan de fusta!
L'any 2008, juntament amb set esglésies de fusta de la part eslovaca dels Carpats, va ser inclosa en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Un dels edificis més importants a la ciutat és l'ajuntament, en original gòtic, reconstruït al segle XVI en estil renaixentista, després d'un incendi. Després d'un altre incendi al segle XVIII va ser renovat de nou, obtenint l'actual aspecte classicista.
Havent visitat el que havíem de visitar de la ciutat esperem la furgo, que ens durà a la nostra següent activitat d'avui, tot mirant en el mapa el recorregut que ens espera.
Circulem fins al refugi de Pieniny, al Parc Nacional de Pieninský. D'allà caminen uns quants metres fins arribar a la vora del riu Dunajec, frontera natural entre Eslovàquia i Polònia. En recorrerem un tram, d'uns 12 quilòmetres, amb balses tradicionals.
Aquest senzill descens és la millor manera per apreciar la gola del riu, a les muntanyes Pienines.
El descens adquireix una mica d'emoció quan em deixen conduir la barqueta :)
Arribats a Červený Kláštor baixem de la barca, ens acomiadem del barquer i ens prenem una Kòfola tot gaudint de l'entorn on ens trobem.
Retornem a la furgoneta fent una senzilla excursioneta vorejant el riu.
Ja a la casa Tatra esperem l'esperada hora de sopar!
Krém z cukety (crema de carabassó)
Tekvicovú Privarok
Krémeš
I aquesta ha sigut la nostra ruta d'avui: 18 km de recorregut amb un desnivell (ascendent primer i descendent després, de 1.260 m). Per mi, tota una proesa!
Apali, i havent engolit aquestes delicatessen ens donem la bona nit!
A agafar forces per demà!
A agafar forces per demà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada