El dia d'avui serà molt intens i molt exigent. A veure si donaré la talla! Quins nervis!
Després d'esmorzar agafem la bossa amb el pícnic que ens han preparat, omplim la cantimplora i caminem guiats altre cop per la Sonia, fins a l'estació de tren de Tatrasnký Lieskovec que és ben a prop.
El tren ens duu a Štrbské Pleso, un llac glacial situat a una altitud de 1.346 metres, als Alts Tatres, i punt de sortida de la nostra excursió d'avui. És el segon llac glacial més gran a la part eslovaca dels Alts Tatres, després del Hincovo Pleso que també tindrem el gust de conèixer.
En marxa! Després d'un petit tram per carretera...
...ens endinsem en un preciós bosc.
El camí va pujant, pujant i pujant i anem deixant, a poc a poc, el bosc enrere (o millor dit, a baix)...
... fins a trobar-nos immersos en un paisatge d'alta muntanya, sense arbres ni gairebé vegetació. Som a la Vall de Mengusovská, una de les valls més llargues dels Alts Tatres.
Seguim pujant i pujant...
... i per fi arribem al nostre destí d'avui.
A 1.946 metres d'altitud descobrim el gran circ ocupat pel Veľké Hincovo pleso, el llac de muntanya d'origen glacial més gran i profund dels Alts Tatres eslovacs.
Aprofitem aquest magnífic paratge per seure, descansar i menjar.
Un cop aquí, segons programa i únicament en cas de gran estabilitat del temps meteorològic podem opcionalment ascendir al Kôprovský štít, a 2.363 metres d'altitud. La guia diu que el temps ens ho permet i tot el grup, per unanimitat, decideix ascendir. Jo, que ja fa dues hores que trec la llengua no seré menys i no seré pas l'única que no fa el cim!
Cap amunt!!!!!!!! Total, només són 45 minuts de patejada empinada... Ai, Sant Antoni Gloriós! Només espero que, si arribo a dalt, almenys la boira ens permeti veure alguna cosa!
Buf... com cansa... no sé pas si arribaré a dalt. El Carlos, un dels experimentats muntanyistes del grup, per seguretat, tanca la marxa i jo vaig davant d'ell, esbufegant i remugant. Qui coi m'ha manat pujar fins aquí dalt.
Una miradeta enrere, de tant en tant, serveix d'excusa per descansar i gravar a la retina una imatge tan espectacular com aquesta:
Molts ja han fet el cim, faltem uns quants que ja el tenim a tocar!
I per fi... hem fet el cim!
Sí, sí! HE FET EL CIM!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ens hi estem una bona estona, recuperant l'alè, gaudint del moment, doncs la satisfacció que tens d'haver-ho aconseguit és magnífica i, fins i tot, ...
...gaudint de les vistes, ja que la boira em regala un momentet per capturar aquesta imatge, des del cim!
I per sort, tot el que puja, després baixa! Així que cap a baix (que fa baixada!), desfent el camí que hem fet.
I amb molt menys temps que l'invertit en pujar, ja tornem a descansar tot gaudint de les vistes que el Veľké Hincovo pleso ens ofereix.
Però les hores van passant i aquí no ens hi podem quedar per sempre així que tornem a creuar la Vall de Mengusovská.
De baixada parem al refugi que trobem a la riba del Popradské Pleso, un altre llac glacial a 1.494 metres d'altitud, i ens prenem tots un merescut descans.
Abans de tornar a Štrbské Pleso, a agafar el tren per tornar a la casa Tatra, passegem per la riba del llac, que és preciós.
I ja a la casa, dutxats i vestits amb roba neta, contem els minuts que falten per l'hora de sopar, que avui, ens mereixem més que mai!
Ja a taula, la Bea ens felicita sorpresa quan la Sonia li explica que tots hem fet el cim. És la primera vegada que tot el grup puja al cim!, ens dius, Felicitats muntanyistes!
Toma ya! Bon profit a tothoooom!
De primer, Fazulova polievka (sopa de faves)...
De segon, Rizoto!
Buf, quin mal em fan les cames! A veure si demà podré caminar!
I aquesta ha sigut la nostra ruta d'avui: 18 km de recorregut amb un desnivell (ascendent primer i descendent després, de 1.260 m). Per mi, tota una proesa!
Bona nit!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada