Bon dia! Avui no plou (bien!) i tenim un dia tranquil, sense excursions llargues ni exigents.
Tot i que el dia no serà dur, ens posem les botes amb l'esmorzar, que mai se sap!
Havent esmorzat, agafem la jaqueta, la motxilla...
...i cap a la furgo! La nostra guia d'avui no és la Bea, ens acompanya la Sonia.
La furgoneta ens deixa en aquest punt, i aquí comencem la nostra jornada d'avui.
Caminem uns quants metres i fem una primera parada al monticle de Sivá Brada, on podem admirar sorpresos una erupció d'aigües minerals. Aquesta zona va ser declarada reserva natural estatal l'any 1979.
Seguim un camí senyalitzat que ens duu fins al recinte monàstic Spišská Kapitula, el seminari més gran d' Eslovàquia.
El conjunt medieval comprèn la catedral de Sant Martí, un monestir i un carrer tot envoltat d'una muralla.
Seguim caminant, tot acostant-nos a la nostra següent parada, les ruïnes del Castell de Spiš però per fer-ho, hem de creuar Spišské Podhradie, una petita població, situada als peus del turó de 634 metres, dominat pel castell.
Les ruïnes del Castell de Spiš són un dels conjunts d'edificis militars, polítics i religiosos d'arquitectura romànica i gòtica dels segles XIII i XIV més grans de l'Europa Central.
S'estén sobre una superfície de quatre hectàrees, amb cinc patis en què es conserven ruïnes dels segles XIII a XVIII.
Cap a dins!
El castell va ser construït al segle XII, al mateix emplaçament d'un castell anterior. La part més antiga és el palau reial regional romànic, de tres plantes i amb una imponent torre situada al punt més alt d'una roca de travertí. El 1470 es va afegir al conjunt una capella gòtica.
El castell, originalment reial, va passar, a la segona meitat del segle XV, a mans de famílies nobles, amb les quals va adquirir l'actual extensió colossal. Des del 1945 és propietat de l'estat.
Pugem fins al punt més alt, des d'on podem veure, a gairebé vista d'ocell, la ciutat de Spišské Podhradie i el poble de Žehra, entre prats verds.
Dins el castell podem veure la reconstrucció de diverses dependències de l'època com per exemple, la cuina.
Mireu com eren de baixets!
I ja hem acabat la visita. A dinaaaaaaaaaaar!
El castell de Spiš va ser inclòs per la UNESCO a la llista del Patrimoni de la Humanitat l'any 1993 juntament amb les localitats de Spišská Kapitula, Spišské Podhradie i Zehra. Però no només això, el Castell també es troba en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, entre els 1.000 monuments més importants del món.
Conduïm fins a la propera Levoča, també inscrita al Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de l'any 2009, com a extensió del territori del castell de Spiš.
Aprofitem per dinar-hi doncs avui no tenim pícnic. Avui ens entaulem!
Ajudats per la Sonia, demanem plats típics eslovacs.
De primer, la Marina i jo (hem decidit compartir) triem Hubová S Haluškami, és a dir, sopa de bolets. Val 1 € !!
De segon triem el Jelení gul'áš, és a dir, estofat de cérvol, que ja val més... 4,90 € !!!
I és clar, amb aquests preus, i tot el que hem caminat (i caminaren el que ens queda de dies) bé ens mereixem unes postres, oi? Doncs sí! Triem, per 2,50 €, Palacinky s čokoládou, šľahačkou a orechami. És a dir, crep de xocolata amb crema batuda i nous!! Nyam, nyam!
Encara que no ho sembli, sortim rodolant del restaurant i passegem per la ciutat, que té un centre històric amb una muralla ben conservada, una església renaixentista amb l'altar de fusta més alt del món i molts altres edificis renaixentistes.
Retornem a la casa Tatra, avui no massa cansats però amb gana només de pensar amb el sopar que ens espera!
Avui de primer tenim Cesnakova
polievka, sopa d'all.
De segon Francuzscke
zemiaky, patates amb xoriço.
I unes delicioses postres anomenades Biskupsky
chlebicek.
Com cada dia, després de sopar i abans que cadascú es retiri a descansar comentem la jornada de l'endemà. Sembla que el dia ens acompanyarà.... però jo el suportaré...? Demà ho sabreu!
Bona nerviosa nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada