Avui inicio la caminada ben concentrada. Ja no és la primera, ni la segona, sí que és la tercera, així que fins ara he après que és millor anar a poc a poc, i sense presses. Al meu ritme.
Iniciem la marxa al Štrbské Pleso, un llac glacial situat al massís dels Alts Tatres, al Parc Nacional dels Tatra, a 1.346 metres d'altitud.
I cap amunt, que fa pujada!
Després de 2,6 quilòmetres de pujada amb un desnivell suportable d'uns 300 metres topem amb aquesta bonica cascada, la Skok, que té una caiguda de 50 metres. Ens trobem ara a 1.730 metres d'altitud.
I ara sí que toca una bona pujada!!!! Sant Antoni Gloriós! És tan empinat que necessitem l'ajuda de cadenes per poder pujar!
I aquí neix el salt d'aigua que acabem de deixar enrere! Buf, estic rebentada! Però les vistes de la vall són realment espectaculars, oi?
El petit llac Pleso nad Skokom, a 1.850 metres d'altitud, és just sobre la cascada, i és qui li dóna el nom.
Seguim ascendint a bon ritme pel grup; jo vaig darrere, traient la llengua.
Gairebé 2 quilòmetres després d'haver deixat el petit llac fem, per fi, un petit descans a la vora d'aquest altre bonic llac, també d'origen glacial, ja a 2.075 metres d'altitud.
El Capie Pleso és el llac de muntanya més gran, de la Vall de Mlynicka...
... i des d'ell tenim unes vistes espectaculars de la vall.
I cap amunt, que fa pujada!
I després d'un quilòmetre més, de dura pujada, per fi arribem al punt més alt, a 2.442 metres d'altitud. Novament.... hem fet el cim!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Sí, sí, he fet el cim!!!!!!!!!!!!!
I aquestes són les espectaculars vistes que puc gaudir mentre vaig recuperant l'alè. Precioses, oi?
El cel es comença a tapar...
...així que decidim iniciar el descens. Ara ja costa molt menys!
Descendim per l'altra cara de la muntanya, per la Vall de Furkotska. Descansem un moment gaudint del Vysné Wahlenbergovo pleso. A 2.157 m d'altitud, és un dels llacs més alts del Tatres.
Seguim descendint, vorejant petits llacs glacials i gaudint molt més de les vistes, que no pas durant la pujada.
I per fi, una parada per dinar i recuperar forces!
Retornem al punt de sortida, al Štrbské Pleso...
... i ens regalem una merescuda Kofola!
Gaudim una estona del bonic entorn en què ens trobem, abans de retornar a la casa.
I després de les dutxes, de posar-nos roba neta i d'unes quantes partides de ping-pong per fi és l'hora de sopar!!
De primer una deliciosa sopeta de pebrot...
... i de segon Gulás!
I aquesta ha sigut la nostra ruta d'avui: 13 km de recorregut amb un desnivell, primer de 1.095 metres ascendents i després de 1.158 metres descendents. Per mi, tota una nova proesa!
Bona nit, l'última que passarem a la casa Tatra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada