"Bon dia" i "bona hora" des del nostre allotjament, a la Gîte du Volcan...
...amb espectaculars vistes de l'Enclos Fouqué, el recinte de l'última caldera formada pel Piton de la Fournaise.
Dic "Bon dia" perquè tinc l'esperança que millori i "bona hora" perquè són les 07.15 h del matí i ja tinc la maleta feta i gana per esmorzar. És clar que ahir, a les 20.00 h del vespre ja érem al llit!
Ha plogut tota la nit però havent esmorzat sortim que fa fresqueta però no plou. Bien!
Donat que sembla que el temps no acompanyarà, segons ens diuen els experts guies de muntanya que ens acompanyen, i que el terra està tot ben enfangat, in situ decideixen on ens portaran. El destí vol que pugem (o almenys ho intentem) al Piton Chisny.
El Piton s'eleva a 2.440 metres sobre el nivell del mar i domina uns 200 metres al voltant de l'altiplà així que serà una pujadeta lleugera i fàcil en un recorregut que no arriba als 6 quilòmetres.
A un quart de nou ens posem en marxa!
Voregem, i deixem enrere, el recinte de la caldera...
... i ens endinsem a la Plaine des Sables, un gran altiplà d'aspecte desèrtic.
La boira en aquesta zona és molt habitual i malauradament avui no serà un dia d'excepció. Els guies veuen com la boira ens va atrapant i ens fan replegar. Si la boira ens enganxa, és perillós, doncs un es pot perdre, però consideren que pel ritme que portem podem continuar.
I continuem! Però finalment, el coi de boira ens enganxa! Tapant-nos les espectaculars vistes de la planícia, per complet :(
L'erupció estromboliana a partir de la qual es va formar el Piton Chisny es va produir fa uns 1.000 anys; les seves projeccions van cobrir la Plaine des Sables amb escòria i li van donar l'actual aspecte desèrtic i lunar.
I per si no en tinguéssim prou amb la boira, arriba la pluja. Descansem un moment i el Juan aprofita per buscar aixopluc sota pedres. Sort que no plou massa!
Decidim seguir, doncs ja som gairebé a destí. Encreuem dits que la boira escampi i la pluja no empitjori!
I arribem a dalt i no som conscients d'on som fins que la sort (molt piadosa) destapa un moment les espectaculars vistes.
A una banda veiem (només durant uns segons) l'espectacular cràter Aubert de la Rue, una de les últimes boques eruptives del piton Chisny.
A l'altra banda, i després d'esperar força estona tot agafant fred, ...
... la sort també en permet gaudir de les grans taques de colors càlids de la Plaine des Sables i els penya-segats Morne Langevin que tenim just davant.
I fins i tot, a l'horitzó, arribem a veure l'oceà!
Malauradament el temps no millora, ans al contrari, així que iniciem el descens, i el retorn a la Gîte du Volcan.
Arribem xops i amb el fred i la humitat ben calats. Sort de l'estufeta del menjador i el cafè ben calent que ens serveixen a la Gîte.
A la Gîte no ens deixen menjar al menjador, l'amanida de pasta que ahir l'Emi ens va preparar, i com que fora plou a bots i barrals okupem una habitació per menjar-nos-la.
Havent dinat, l'autocar ens recull i poc podem gaudir del paisatge i de l'enrevessada carretera, a causa de la punyetera boira i de la pesada pluja.
Avui dormim al poble de Sainte-Rose, ja a la costa, però abans d'arribar-hi parem a Saint-Benoît per visitar, ja gairebé sense pluja, l'església de Santa Anna, declarada Monument Històric l'any 1982.
L'església va ser decorada entre els anys 1921 i 1946 pel pare Daubenberger, els seus parròquians i els nens del catecisme. Nombrosos motius florals, juntament amb les gàrgoles i els angelets que adornen la façana de l'edifici, proporcionen al conjunt un estil barroc singular.
A l'interior, crida l'atenció la capella de Santa Teresa pel seu gran colorit.
I visitada l'església, la següent i última parada d'avui és l'Hotel la Fournaise, a Saint-Rose, a la costa est de l'illa.
Aquesta és la nostra habitació...
...i aquestes les nostres vistes!
I com no podia ser d'una altra manera, tot i que ja està a punt de fer-se de nit i el cel amenaça de tornar a ploure, el Juan no pot evitar tastar l'aigua de la piscina.
A l'hora acordada, ja nets i polits, fem el ja tradicional briefing per a després, anar a sopar...
...no sense abans fer el també ja tradicional brindis amb el rhum arrangé.
Nyam, nyam!
Havent sopat ens retirem cadascú a la seva habitació, tot esperant que demà el dia ens acompanyi més que avui! Bona (vesprada) nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada