Durant el briefing d'ahir, l'Emi va explicar la jornada d'avui amb pèls i senyals. Després d'esmorzar, ben d'hora, iniciarem la pujada a la Gîte de Bélouve amb un desnivell positiu de més de 500 metres en uns 3 quilòmetres de recorregut, o dit d'una altra manera, pujarem "escales" durant unes dues hores. Un cop a dalt, al refugi de Bélouve, seguirem durant 5 quilòmetres, amb un desnivell negatiu d'uns 200 metres fins al mirador del Trou de Fer on, si fa bon temps, dinarem. Havent dinat retornarem (uns 5 quilòmetres de nou, però aquest cop amb un desnivell positiu) al refugi de Bélouve on soparem i dormirem.
Quan l'Emi va acabar el seu discurs el pobre Juan tenia la cara descomposta...
Quin dia tan maco que tornem a tenir avui!
Gràcies a les Daises, que van contractar el viatge amb transports alternatius al trekking, un autocar puja a la Gîte de Bélouve. Donat que pujar en autocar, en lloc de fer-ho a peu, no ens farà perdre res (tret de l'experiència en si, és clar) convenço al Juan perquè estalviï esforços per aquells dies que no hi hagi alternatives i ens acomiadem del grup des de dalt de l'autocar.
El trajecte en cotxe dura sorprenentment el mateix que a peu: 2 hores!!!! L'Emi, però, promet esperar-nos per poder seguir cap al Trou de Fer.
El Juan dorm i jo gaudeixo del paisatge tot sentint la radio, que sona pels altaveus de l'autocar. No entenc res, ja que parlen en francès, però no deixo d'escoltar un nom ben conegut: Barcelona. Ahir a la tarda, a les nostres i conegudes Rambles, va haver-hi un tràgic atemptat que ens deixa a tots ben tocats.
Arribem, per fi, al refugi i el grup encara no ha arribat, però no tenim temps ni de fer pipí que ja arriben els primers.
El grup es replega. Les nostres estimades Dimanche, com no podia ser d'una altra manera, tanquen el grup. Això sí, ben satisfetes, doncs no ha sigut tan dur com es pensaven!
Hi ha dos camins que duen al Trou de Fer, un de llarg, i un de curt. La idea era agafar un d'anada i un de tornada, per fer la ruta circular, però els experts guies que ens acompanyen diuen que un dels camins està molt enfangat (a causa de les constants pluges de la zona) així que haurem d'anar i venir pel mateix: el llarg!
Ara bé, el camí, ben fàcil i gairebé pla pel bosc de Bébour Bélouve és preciós. O no?
Protegit pel Parc Nacional de Reunió i classificat com a reserva biològica, el bosc de Bélouve alberga un gran nombre d'espècies endèmiques.
Portem ja hora i mitja caminant però en ser el camí tan agradable, passa volant. En mitja horeta arribem al mirador!
10 minuts i ja hi som!
I aquí el tenim: el mirador!
L'Emi ens havia preparat per arribar i no veure res. El temps aquí, com ja hem pogut comprovar en el poc temps que portem, és molt canviant i al matí acostuma a sortir el sol però cap al migdia els núvols i la boira agafen terreny... Així doncs, les possibilitats de veure el Trou de Fer són escasses... tot i això.... Mireu-lo!
El Trou de Fer (forat de ferro) és un espectacular canó. El riu que flueix a través del barranc, el riu Bras de Caverne, té diverses caigudes d'aigua. La que podem veure des del mirador és de 200 metres d'altura i és la més alta de Reunió.
Aprofitem que el temps ens acompanya, i molt, i tots traiem els nostres entrepans de la motxilla. A dinar!
Havent dinat, descansat i contemplat les vistes iniciem el retorn, ara majoritàriament de pujada, però molt senzill i tan bonic que se'ns passen tots els mals.
Els Dimanche ens entretenim fent fotografies i contemplant les curioses i exòtiques plantes que conformen el bosc. No en va tenim el nom que tenim!
I és clar, entre tanta parada som els últims i tenim el grup esperant a l'encreuament!
Ja al refugi imitem als Pro i fem estiraments. Això sí, ja amb la cervesa a la mà!
Hem arribat al refugi de Bélouve que encara hi ha llum així que aprofitem per veure l'entorn...
Fora botes,...
...mòbils i bateries de les càmeres en càrrega...
...valents a la dutxa d'aigua (gairebé segur) freda, i a descansar i relaxar-se.
Com era d'esperar el dia s'ha tapat del tot i des de l'espectacular mirador al circ de Salazie no es veu absolutament res. Esperem que demà el dia s'aixequi clar!
El Juan i jo fem temps per l'hora del briefing passejant per les immediacions i jugant amb les floretes.
Ep! Que el cel s'aclareix una mica i ens deixa entreveure el circ de Salazie!
El cel aguanta sense boira i amb pocs núvols, el que ens permet veure, des d'aquí, una posta de sol espectacular.
El sol marxa i el fred pica així que entrem tots dins el menjador on hem quedat amb l'Emi per fer el briefing de demà. L'Emi també aprofita per explicar-nos història, geologia, costums i manera de viure de la gent de l'illa.
I per fi, arriba l'esperada hora de sopar. Avui, de primer, tenim quiché de chouchou, boníssima.
De segon unes espectaculars gambes amb salseta que sobretot la Blanca i jo devorem...
...sempre acompanyades d'arròs i de fesols...
... i de postres... pastís de xocolata! Mmmm!!!!!!!
De beguda, a més d'aigua, ens serveixen el rom amb fruites que ja ve essent tradicional i que a tots ens encanta! Salut!!!!!!!!!!!!!!
I bona nit! Esperem demà tenir un dia tan bonic com el d'avui!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada