Podem dir que el Juan ha dormit i que jo he tancat els ulls durant alguns intervals. Tampoc em puc queixar, podria haver sigut pitjor!
Decideixo treure'm l'antifaç i donar la nit per acabada doncs ja hi ha llum de dia i ja oloro a cafè acabat de fer.
A poc menys d'hora i mitja per aterrar a Maurici ens porten un copiós esmorzar. Són les 7.30 h del matí. Les 9.30 h a destí.
L'ordinador d'abord ja ens mostra les tres illes que visitarem en els pròxims 19 dies (ja n'hem gastat un venint!) : Reunió, Maurici i Rodrigues! Ei, que ja arribem!
I per fi.... A les 11.00 h, hora local (gairebé 24 hores després d'haver tancat la porta de casa) ja albirem terra ferma. Hola Maurici!
El petitíssim aeroport ens acull durant 4 hores més que el Juan aprofita bé. Fins a les 15.30 h no surt el nostre vol que en durà, per fi, al nostre primer destí: L'illa de La Reunió.
L'espera se'ns fa eterna. Quines ganes d'arribar, per favor!! Però ja queda ben poc. En tan sols 45 minuts aterrarem a l'aeroport Roland Garros, a St. Denis.
Al·leluia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Són les 16.15 h de la tarda del dia 16 d'agost i, per fi, trepitgem el nostre destí.
A la sortida del, també petit, aeroport ens espera l'Emili, la que serà la nostra guia els pròxims 10 dies, a La Reunió.
L'illa és Departament d'Ultramar de França des del 19 de març de 1946 però abans de ser-ho va tenir diversos colons.
Els àrabs van arribar a l'illa de Reunió en algun moment del segle X, i la van anomenar Maghribain ("La més propera de les dues illes de l'oest"). Una flota de la dinastia Chola (de l'índia medieval) va desembarcar a l'illa durant el segle XI i la va anomenar Theemai Theevu ("Illa de la destrucció") a causa dels seus volcans. Posteriorment va rebre el nom àrab de Dina Morgabin ("Illa occidental"). Quan van arribar els portuguesos, l'any 1513, la van trobar deshabitada i li van posar el nom de "Santa Apolonia".
L'any 1638 va ser ocupada per França, passant a ser administrada des de Port Louis, a l'illa de Maurici. L'illa no va ser oficialment reclamada per França fins a l'any 1642, i per decret del rei Lluís XIII va passar a anomenar-se Île Bourbon, amb el nom de la dinastia real. Aquest mateix any van ser deportats a l'illa 12 amotinats francesos procedents de Madagascar. Els convictes van tornar a França diversos anys després en molt bon estat, fet que va fer pensar que no s'hi vivia pas malament. La colonització però no va començar fins a l'any 1665, quan la Companyia Francesa de les Índies Orientals va enviar als primers vint colons.
Des dels segles XVII fins XIX, la immigració francesa es va completar amb la provinent d'Àfrica, la Xina, Malàisia i l'Índia, donant-li a la població el caràcter divers que avui té. L'obertura del Canal de Suez l'any 1869 va treure importància estratègica a l'illa.
"Reunió" va ser el nom que va rebre l'any 1793 per decret de la Convenció de França, després de l'enderrocament de la dinastia dels Borbons, i el nom commemora la unió dels revolucionaris de Marsella amb la Guàrdia Nacional de París, que va tenir lloc el 10 d'agost de 1792. L'any 1801 l'illa va ser temporalment rebatejada com "illa Bonaparte", en homenatge a Napoleó Bonaparte.
L'any 1810, l'illa va ser envaïda per una flota britànica que li va tornar l'antic nom d' "Illa Borbó". Quan va ser retornada a França pel Congrés de Viena, l'any 1815, va conservar el nom de Borbó fins a la caiguda dels Borbons en la Revolució de 1848, quan va recuperar definitivament el nom de Reunió que avui en dia conserva.
Durant la Segona Guerra Mundial, va quedar sota l'autoritat del Règim de Vichy (la França ocupada pels alemanys) fins al 30 de novembre de 1942, quan l'illa va ser alliberada pel destructor Léopard.
Havent recollit totes les maletes (excepte la de la Regina, que es va quedar a París) pugem a l'autocar que serà el nostre transport els pròxims dies i ens dirigim a Hell-Bourg, un petit poble al centre de l'illa, a 1 hora de distància. El sol marxa al voltant de les 18.00 h de la tarda així que ja hi arribarem de nit.
És sorprenent la verdor i frondositat del paisatge. Tot i que la fotografia no en fa justícia... em xifla!
Abans d'arribar a destí, l'Emi ens regala una parada, aprofitant que encara hi ha llum. Quedem embovats, a peu de carretera, veient la caiguda d'aigua anomenada Grand-Mère (Àvia).
Poc abans d'arribar a Hell-Bourg fem una nova parada. Aquest cop per contemplar, també a peu de carretera, la bonica caiguda anomenada Le Voile de la Mariée (el vel de la núvia).
Finalment, i ja sense llum, arribem a una vella estació termal on la gent més adinerada de Reunió es va construir esplèndides cases criolles des de mitjans del XIX a principis del XX. Després d'un període d'esplendor i d'un altre de declivi, Hell-Bourg s'ha convertit, segons he llegit, en el poble més bonic de l'illa. Aquí passarem les nostres primeres dues nits però no serà fins demà que serem conscients d'on som.
Molt em temo que aquí plou bastant... El Juan i jo dormim a la caseta de la dreta que té un petit porxo la mar de coqueto i una habitació ben grandeta.
Una bona dutxa, roba neta i a carregar bateries, que tenim feina!
L'Emi ens convoca a tots a les 19.00 al menjador per fer el briefing (com s'anomenen ara les sessions informatives) de la logística del viatge, de l'illa i de com funcionarem com a grup.
Després de més d'una hora d'explicacions i amb els estómacs ja rugint seiem a taula per sopar. Tastem deliciosos plats criolls i fem petar la xerrada.
Avui és l'aniversari de la Cristina i l'Emi ens sorprèn a tots amb un pastís absolutament deliciós que han preparat al restaurant. La Cristina bufa les espelmes i brindem per ella i pel gran viatge que estem a punt de començar.
Quines ganes que arribi demà. Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada