Bon dia i bona hora! Són les 7.00 del matí i ja tenim la maleta a punt i gana per esmorzar. Sorprenent en mi, oi?
Esmorzem tots junts...
...un senzill, però suficient, esmorzar...
...i sortim al mirador, a acomiadar-nos d'aquest preciós circ.
Amb recança pugem a l'autocar...
... i ens posem en marxa cap al nostre destí d'avui, el Piton de la Fournaise, una de les principals atraccions de l'illa. Tenim una hora i mitja de trajecte, aproximadament.
Abans d'arribar-hi però, parem per "veure" el cràter Commerson.
Un lloc (diuen) particularment espectacular que des d'un fàcilment accessible mirador, permet veure el vertiginós golf d'origen volcànic, un profund precipici de més de 230 metres, amb un diàmetre d'uns 200 metres. Espectacular, oi?
I aquí, el que hi ha darrere d'aquesta espessa boira... aix quina rabia no veure-ho!
Seguim camí cap al Piton de la Fournaise per una enrevessada carretera que segur que, si la veiéssim, seria molt més espectacular!
Quan arribem al Gîte du Volcan, on dormirem avui, el dia està lletgíssim i plou força així que l'Emi ens fa entrar al menjador, ens compra galetes per tenir-nos entretinguts i ens fa esperar que el temps millori. Però, ho farà?
Ja avorrits d'esperar i aprofitant que sembla que el temps millora, ens posem en marxa.
Fem una passejada, d'uns 25 minuts, fins al Pas de Bellecombe a la que s'hi apunten també les Daises, animades per l'Emi.
El Pas de Bellecombe és un camí de muntanya i un mirador sobre l'Enclos Fouqué, el recinte de l'última caldera formada pel Piton de la Fournaise, el volcà, encara actiu, de l'illa.
En programa teníem previst el trekking que puja al cràter del volcà però no el podem fer doncs el 14 de juliol va entrar en erupció; la tercera d'aquest any. No en va és un dels volcans més actius del món!
Les erupcions són de tipus Hawaià, és a dir, que no són explosives. Per aquest motiu posem tot el grup la mar de tranquils, girant l'esquena al volcà en erupció.
I en aquest punt ens separem. Sense ni adonar-nos, ho fem en tres grups. Els Pro surten a fer l'excursió més llarga i dura que puguin, les Daises se'n van al quiosc amb vistes, a prendre quelcom i els Dimanche, acompanyats de l'Emi, fem una bonica i senzilla excursió vorejant el volcà.
Per aquí s'accedeix al trekking que puja al cràter del volcà que haguéssim fet...
De totes maneres, les vistes des d'aquí són precioses. Veiem perfectament tota la caldera, l'Enclos Fouqué, amb els seus penya-segats, de fins a 400 metres d'altura. Al fons, ja començant a tapar-se, veiem el cràter principal, el Dolomieu, de 900 metres d'ample. El cràter petitó, amb curiosos tons ocres, és el Formica Leo.
Guiats per l'Emi, els Dimache fem una bonica excursió seguint el Rempart de Bellecombe, la muralla que delimita el recinte Fouqué en la seva part alta, tot gaudint de l'entorn des de diferents angles.
Arribats a un punt, el dia es comença a tapar moltíssim. Tenim gana així que decidim seure a menjar els nostres entrepans, abans que arranqui a ploure. Per desgràcia, comença a ploure així que els acabem en remull. Decidim tornar per on hem vingut, aquest cop ja sense vistes, doncs està tot tapat, i tenim ganes d'arribar al caliu del refugi.
Escollim llit, ens dutxem, ens posem roba eixuta i petem la xerrada amb les Daises que, fins que hem arribat, llegien tranquil·lament cadascuna el seu llibre.
Mentrestant, l'Emi prepara amanida de pasta per tots, pel dinar de demà, per descansar una mica de tant entrepà. Yuju!
Els Pro, que també s'han mullat, són al menjador de la casa principal, petant la xerrada i esperant l'hora del briefing.
El sopar d'avui torna a ser espectacular; amb diferents plats per escollir, tots ells boníssims. Llàstima que ens canvien el rhum arrangé que tant ens agrada per un vi dolç que em recorda el moscatell.
I després de sopar, a dormir!
Bona nit, i esperem que demà el temps ens acompanyi més que avui!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada