(molt) Bon diaaaaaaaa! Avui, sobre el migdia, arribarà el grup del seu trekking i per fi, ja tornem a estar tots junts.
Com que a la tarda, ja amb tots, segurament passejarem per Cilaos (i poc més tenim per veure-hi) decidim acompanyar les Daises a Îlet à Cordes, un petit llogaret a 12 km de Cilaos, d'uns 400 habitants, situat en un altiplà aïllat al qual s'accedeix per una vertiginosa i estreta carretera, pel vessant de la muntanya i en autobús de línia. El trajecte ja és tota una aventura.
El poble (l'illot a Cordes) deu el seu nom als esclaus fugitius (escapats dels seus amos) que el van ocupar, doncs ho van fer arribant-hi a través de cordes, en lloc de fer-ho per senders, per tal de no deixar rastres que poguessin revelar la seva ubicació als caçadors d'esclaus. No obstant això, les múltiples expedicions de François Mussard (1718-1784), el caçador d'esclaus fugitiu més famós de l'illa, els va acabar descobrint.
Baixem a l'última parada del recorregut, al final del poble, on acaba la carretera.
L'autobús gira cua i torna per on ha vingut. Nosaltres fem el mateix, però a peu.
El recurs principal del poble és el cultiu de la llentia, que va ser introduïda durant la dècada de 1850. El clima i la formació geològica del circ donen un sabor particular (i molt valorat) a les llenties de Cilaos, que va augmentant-ne la producció i té previst arribar a 140 tones en els anys vinents. Una gran ambició per a aquest sector tradicional i gairebé artesanal que data del segle XVIII i que passa de generació en generació.
Îlet à Cordes també té cultius de fruites i hortalisses i, per descomptat, vinyes.
Creuem el poble per la carretera principal (i única) passejant tranquil·lament i gaudint de l'entorn.
No sé explicar el perquè, però aquest petit, tranquil i solitari poblet m'encanta.
Esperem pacientment l'arribada de l'autobús a l'entrada del poble, per retornar a Cilaos...
...per l'espectacular i vertiginosa carretera que ja coneixem d'abans i que ens oferirà (ara ja ho sabem) unes vistes brutals del circ de Cilaos si ens asseiem on toca!
Fotos fetes des de l'autobús:
A mig camí, en aquest punt, veiem com el nostre grup va arribant a la carretera. Els saludem efusivament des de l'autobús. L'única que ens veu és l'Emi que ens retorna contenta la salutació; fa bona cara així que segur que ha anat tot bé! Un cop en aquest punt es pot arribar a Cilaos en l'autobús o bé seguir a peu, per la mateixa carretera, els 5 km que queden. Segurament tots arribaran caminant, tant per l'orgull d'haver-ho fet com perquè acaben de perdre l'autobús als nassos, i vés a saber quantes hores falten pel següent.
Ara ens veiem compis!
Ja a Cilaos, les Daises retornen a l'hotel i ens expliquen que aniran a dinar a un lloc on fan creps, que ahir van veure i els va agradar.
El Juan i jo caminem fins a l'hotel on hem dormit, Le Cilaos, per acomiadar-nos d'ell i recollir-hi les maletes.
L'hotel compta amb dues piscines així que el Juan està encantant.
A la piscina estant, veiem arribar l'Emi. Fa cara de cansada però també d'orgullosa i de satisfeta. Tot ha anat bé, han tingut bon temps i tots, incloses les nostres estimades Dimanche, han aguantat bé el ritme. Ole!! Ens diu que tots són pel poble, dinant. El Juan i jo sortim escopetejats; a veure si els trobem que tenim ganes de veure'ls i que ens expliquin!
Caminem ràpidament, direcció al centre del poble, quan sentim un crit: Juaaaaaaan! Gemma!!!!!!!!!!!!!!! Les primeres que trobem: les Dimache, que estan ben contentes! Ueeeeee!!!!!!!! Campiones!!!!!!!!!!! Amb la por que tenien!!!!
Dinem amb elles una marranada que ve de gust i que bé s'han guanyat (elles)...
... i retornem a l'hotel perquè es dutxin i descansin una mica. Allà ja ens anem trobant tots.
Amb les Dimanche acordem una hora de sortida, per passejar junts pel poble i que elles el vegin, doncs demà ja marxem cap a Saint Pierre.
Esperem que sigui l'hora bé fent un banyito, ...
... bé revisant fotos i escrivint a casa per dir que seguim la mar de bé.
I ja és l'hora de sortir a passejar!
Caminem, sense rumb, pel poble, tot gaudint de les casetes i botigues que té.
I visitem el mercat cobert, on ens entretenim força estona, doncs és ple de coses molt diverses i curioses!
Avui toca tornar a les antigues costums. Soparem tots junts de nou a l'hotel i una hora abans hem quedat amb l'Emi per fer el briefing de demà.
Ep, que ja és gairebé l'hora! Xino-xano retornem a l'hotel a escoltar què ens toca fer demà i a sentir les aventures i desventures dels tres dies que hem estat separats, mentre gaudim d'un deliciós sopar.
Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada