Bon diaaaaaaaaaa! Avui sí que de veritat! Mireu quin solet més maco acaba de sortir! Són gairebé les 7.00 h, hora d'anar a esmorzar!
Som a Sainte-Rose, una de les últimes localitats habitades de l'est de l'illa abans d'arribar a Le Grand Brûlé, una àrea quilomètrica devastada per les laves del volcà Piton de la Fournaise i que aquest matí visitarem.
Després d'esmorzar tanquem maletes altre cop...
Ens dirigim al sud de l'illa però abans d'arribar-hi fem parada al poble Piton Sainte-Rose per visitar l'església de Notre Dame des Laves, nom que té des de l'any 1977 quan una devastadora erupció del volcà es va produir dins i fora del recinte i un flux de lava va avançar cap al poble, destruint diversos edificis abans de desembocar en l'Oceà Índic.
El petit edifici pintat de colors roses és curiós de veure a causa del flux de lava, ara solidificat, que va entrar a la nau a més de 3 metres. La lava però va passar de llarg el que molts van entendre com un miracle diví.
Un miracle potser dut a terme per la Mare de Déu del Para-sol. Ara bé, per si de cas, durant l'erupció dels anys 2000 la van retirar, no fos cas que el miracle no es repetís i en sortís danyada.
Visitada l'església tornem a pujar a l'autocar. Circulem cap al sud per la Route Nationale 2 que voreja tota la costa oriental y part de la costa sud i creuarem Le Grand Brûlé, una àmplia zona coberta per nombroses colades de lava que han baixat pel flanc oriental del volcà Piton de la Fournaise en diferents erupcions. Farem parada en diverses d'elles.
La primera, la de l'any 2001.
La següent parada, la d'una erupció més recent, la de l'any 2004.
Aquí la parada és més llarga doncs explorarem un tub de lava; un conducte natural format per lava fluida que es mou sota la superfície endurida d'un flux de lava. L'illa n'és plena però l'accés a la majoria d'ells es troba al sud-est de l'illa, sota Le Grand Brûlé. Aquí és on la lava a vegades flueix des del pitó de la Fournaise cap al mar.
L'erupció de l'agost de 2004 va formar el túnel de lava més llarg descobert a l'illa (6 km topografiat) siguent també el més recent del món, obert al públic.
El nostre guia, un espeleòleg format, ens explica l'existència de vàries entrades al tub de lava que anàvem a visitar de les quals en coneixerem dues: una per entrar i l'altre per sortir! Cap a dins!
A l'interior d'aquest jove túnel de lava descobrim un univers mineral excepcional. Les parets estan vitrificades, veiem estalactites i estalagmites de lava que es formen durant el buidatge del túnel.
Un cop fora ens traiem el material d'espeleologia emprat, ens acomiadem del guia i seguim camí.
Fem una última parada, aquest cop sobre l'erupció de l'any 2007.
Ens dirigim a Le Cap Méchant, al sud, tot gaudint de camps de canya de sucre, el principal producte cultivat i exportat de l'illa, ...
...i creuant-nos amb nombrosos camions que la transporten després d'haver-la pesat en aquestes bascules gegants.
Arribem a Le Cap Méchant que és hora de dinar. És un lloc preciós doncs els successius fluxos de lava del volcà han format un penya-segat de carbó negre d'uns quinze metres d'alt que s'enfonsa en el blau de l'oceà.
Un entorn immillorable per menjar el nostre entrepà. Oi?
El sòl està cobert amb Zoysia tenuifolia, una herba que sembla una catifa.
La vacuna, originària de les costes de l'oceà Índic, és una gran planta amb forma de para-sol amb arrels aèries que pot arribar als 7 metres d'alçada.
Havent dinat hi ha qui aprofita per fer la migdiada i descansar...
Abans d'arribar a Le Tampon, el nostre destí final d'avui, encara ens queda una parada més que al Juan li encantarà. Sort que aprofita el trajecte per recuperar forces!
Següent parada: La plage de Grande Anse!
Vista aérea de la platja on ens trobem.
Entre dos penya-segats basàltics, amb sorra blanca i una zona protegida que permet el bany (fora d'ella hi ha perill per forts corrents i per la presència de taurons) envoltada per una zona verda preparada per fer pícnic fa d'aquest lloc una parada obligada.
Unes es queden al quiosc fent un gelat...
... i la resta, cap a la piscina natural!
No m'adono, que el Juan ja és dins.
La piscina ens protegeix de les fortes onades i corrents que hi ha a l'exterior i ens permet gaudir d'aquestes vistes.
Ara, un ha de vigilar doncs algunes de les fortes onades arriben a entrar movent fortament l'aigua i fent-te xocar contra les roques malauradament plenes de corall i d'eriçons de mar. Resultat: rascades a la cama de la Cristina (amb sang i tot) i el meu teló dret ple de pues! Joooooooo! Pobre Emi, quan es reuneix amb els que ens hem banyat, després de gaudir tranquil·lament del seu gelat, s'emporta un bon ensurt!
Les dues ferides sobreviurem (per sort les pues no em molesten al caminar!) així que amb una mica de mal sabor de boca retornem xino-xano cap a l'autocar.
Avui ens allotgem a l'hotel Sud Hotel, a Le Tampon...
... que, per alegria del Juan, també té piscina!
I com cada dia, després de les dutxes i de relaxar-nos a les respectives habitacions, quedem per fer el briefing i anar a sopar. Altre cop, completíssim i bonissíssim!
Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada