A les 15:10 surt el vol des de Barcelona, direcció a París. Fa dies que estem molt nerviosos i preocupats. Podrem volar? Per què no hauríem, oi? Doncs perquè els treballadors d'Eulen, l'empresa subcontractada per dur a terme el control de seguretat de l'aeroport del Prat, comencen avui una vaga indefinida. Sant Antoni Gloriós...
Hem decidit no facturar maletes (per no perdre ni un minut) i arribem a l'aeroport amb més de 4 hores d'antelació. L'aeroport està sorprenentment tranquil, després de diverses jornades de cues de més de dues hores que van fer perdre els seus vols a milers de passatgers atrapats en una vaga encoberta.
Donat que la facturació no obre fins dues hores i mitja abans de la sortida del vol, decidim provar sort amb les màquines de check-in. El Juan i jo ens hi barallem, sense massa sort, i decidim fer cua perquè una hostessa d' Air France ens ajudi. Ja a la cua, la noia que tenim davant es gira amb cara curiosa: Que viatgeu amb Kananga? - ens pregunta. És la Maria Àngels. Ja som un grup de tres.
Finalment aconseguim fer el check-in sense més incidents i en el taulell de facturació ens indiquen que una parella que viatja també en el nostre grup ja ha facturat.
Anem ràpidament al control de seguretat i... olalà! No l'havíem passat tan de pressa mai a la vida! Tant patir per "res". Ara, a esperar que sigui l'hora de la sortida del vol que, per al súmmum, va amb retard.
Amb un petit aperitiu a l'estómac, cortesia d'Air France...
Som a 9.454 km o, dit d'una altra manera, a 11 hores 40 minuts de vol, del nostre següent destí. Res..., a la vuelta de la esquina, oi?!
Ja dins l'avió coneixem a la resta d'integrants del grup, que han arribat a París des de Madrid i amb corredisses, doncs tenien tan poc temps d'escala que gairebé perden el vol! Ells són la Regina i el LuisMi, de Toledo, la Pilar i el José Luis, de Saragossa, i l'Olatz, en Joaquín i l'Iñaki, del País Basc. Som un grup de disset; ja hi som tots! Cap amunt s'ha dit!
Després de sopar prou decentment...
...el Juan es col·loca en posició, per (intentar) dormir.
Finalment aconseguim fer el check-in sense més incidents i en el taulell de facturació ens indiquen que una parella que viatja també en el nostre grup ja ha facturat.
Anem ràpidament al control de seguretat i... olalà! No l'havíem passat tan de pressa mai a la vida! Tant patir per "res". Ara, a esperar que sigui l'hora de la sortida del vol que, per al súmmum, va amb retard.
Amb un petit aperitiu a l'estómac, cortesia d'Air France...
...arribem a l'enorme aeroport de París, el Charles de Gaulle.
Després de passar els controls de seguretat corresponents i de desplaçar-nos a la nostra terminal ens ho prenem amb calma. Tot i el retard sofert en la sortida de Barcelona, tenim gairebé 4 hores d'escala. Buf! A distreure'ns!
A París ja coneixem a més integrants del grup; a la Cristina i en Xavier, una parella de Barcelona, a l'Alícia, la Isabel i la Sílvia, tres amigues també de Barcelona, a la Blanca, de Vilanova i la Geltrú, i a la Marian del País Basc. Ja som un grup de deu.
I per fi ja podem embarcar!
Poc després de les 21 h, enlairem en un Airbus A340 de la companyia Air Mauritius amb destí a l'aeroport Internacional Sir Seewoosagur Ramgoolam, a l'illa de Maurici.
Després de sopar prou decentment...
Bona nit des d'uns 30.000 peus d'altitud i des d'uns quants mils de quilòmetres de distància!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada