Entre-Deux és una regió de l'illa que obté el seu nom del fet que es troba entre els dos afluents del riu Saint-Étienne: el Bras de Cilaos a l'oest i el Bras de la Plaine a l'est. La seva localització també explica el lema comú: Dos braços, un cor. La regió conté una gran zona muntanyosa protegida pel Parc Nacional de la Reunió anomenada Dimitile. Cap allà anem ben d'hora, a les 07.00 h, ja esmorzats, en aquests 4x4.
Arribem a Entre-Deux en menys d'una hora. A partir d'aquí comença l'ascensió a 1.852 metres d'altitud, per carretera forestal.
Olalá!
El circ de Cilaos, igual que els seus veïns Salazie (que ja coneixem) i Mafate, està inclòs en el patrimoni mundial de la UNESCO.
Les vistes des d'aquest mirador, de tot el Circ de Cilaos...
En arribar, mentre ens preparen l'entrada, ens conviden a un suc de fruites que degustem a la zona comuna, a tocar de la piscina.
Ara bé, la foto per la col·lecció de Mis banyitos no li treu ningú.
Passegem per la bonica platja fins a l'hora d'anar a recollir la roba neta i eixuta tot veient la posta de sol...
... i encara hi ha temps per un banyito més (o una mica de lectura), abans de l'hora d'anar a sopar.
I a sopar, que hi ha gana!
Primera parada, primer mirador.
Ubicada en mig del circ, des de les altures, atalaiem el poble de Cilaos, que en uns dies coneixerem.
Tornem a pujar als 4x4 i circulem un tram més, per parar en un altre punt des d'on gaudirem de vistes excepcionals d'Entre-Deux. Des d'aquí, es tiren en parapent! Amb les ganes que té el Juan de provar-ho... Sort que s'ha de reservar amb antelació, quina por!
Tornem a pujar als 4x4 i circulem durant un tram més fins que ens fan baixar. Ara toca caminar una estona. Bien! A estirar les cames!
Caminem durant uns pocs minuts per aquest bosc tan maco...
... i després d'una pujadeta ben pronunciada, el premi! Olaaaaaaalaaaaaaaaaaá!
...i d'Entre-Deux, són espectaculars. Veiem com els núvols es van acostant amenaçadors de tapar-nos les vistes. L'Emi tenia raó; s'hi ha de pujar ben d'hora per assegurar-te les vistes!
I cap a baix, que fa baixada, pel mateix camí pel què hem pujat!
I abans de pujar de nou als 4x4, bonica foto de grup!
Avui dormin a l'hotel Les Aigrettes, a Saint-Gilles les Bains, a la costa oest de l'illa.
Un hotel la mar de coquetó amb una piscina (ep, que el Juan ja és dins!!) preciosa i amb vista a l'oceà.
L'accés a les habitacions és una mica complicat, si vas amb maletes. Estan en zona elevada i repartides en casetes a les quals accedeixes per un camí estret de ciment i en pujada. Buscant la nostra habitació, carregats, el Juan posa malament un peu i... a terra! Cau sobre la seva pròpia motxilla, de forma molt graciosa doncs imagineu una tortuga al revés,...
...però s'ha fet mal a un turmell. L'Olatz i en Joaquín, que tenim de veïns i que, no en va, pertanyen al grup dels Pro, li deixen una turmellera i crema per evitar la inflamació i li recomanen repòs, per estar bé pels tres dies de trekking.
Repòs????????????? Ni hablar, vol platja!!!!!!
Tenim la tarda lliure així que una mica tard, a causa de l'incident, els Dimanche, sortim a buscar algun lloc per dinar quelcom ràpid. Ens decidim per un forn de pa i ens inflem a Samoussas, una aportació índia, tot i que la procedència real ve des de la Xina fins als països d'Àsia Central com Uzbekistan o Kirguizistan. De fet, es considera un dels plats més típics de la ruta de la seda.
Després, tenim feina.
Esperem que acabi la rentadora per posar en marxa l'assecadora. L'amable responsable de la bugaderia ens convida a marxar mentre la roba s'eixuga perquè puguem aprofitar la tarda. Bien!
Saint-Gilles les Bains és el poble de platja més popular de l'illa. El Juan està encantat!
O, ho estaria si no fos pel coi de taurons. Les reixes que protegeixen els banyistes d'aquests esquals resulta que no estan en bon estat i un no es pot banyar... Quin disgust que porta!
Després de sopar petem una estona la xerrada a l'acollidor espai comú de l'hotel, fins que anem caient com a mosques, a causa del cansament acumulat.
Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada