Cap a Cilaos

Avui dormim a Cilaos pero fins al migdia no ens vénen a buscar per dur-nos-hi així que tenim tot el matí lliure. 

Esmorzem amb les Daises i després... un banyito, és clar! I mentre el Juan s'asseca, ens relaxem a la zona de la piscina. Fa un dia esplèndid.

El Juan i jo decidim acomiadar-nos de Saint Gilles Les Bains i ell no pot evitar, tot i la prohibició de bany, tastar l'aigua.

Mentre ell es banya, protegit per les roques (no volem pas que un tauró el tasti) jo busco, sense sort, balenes.

Retornem xino-xano a l'hotel i gaudim ben relaxadament, fins a l'hora que ens recullen, de l'esplèndida i bonica piscina de l'allotjament.

No són encara les 14.00 h que ja arriba el transport que les Daises tenen contractat i que molt generosament comparteixen amb nosaltres. 

Cilaos es troba al centre del circ de Cilaos, l'últim circ que ens queda per conèixer. Dominat pel volcà Piton de Neiges, és el més assolellat i sec dels tres circs. Cilaos era, com els altres circs de l'illa, un amagatall dels esclaus fugitius coneguts com els "Noirs marrons". Després de l'abolició de l'esclavitud, les comunitats blanques es van trobar sense diners i es van refugiar en els circs, especialment aquí, on vivien en perfecta harmonia amb els antics esclaus. Fins a la finalització de la carretera principal, l'any 1932, Cilaos només era accessible a peu, en un camí molt estret. L'únic camí que condueix al cor del circ és un espectacle en si mateix. Les serps del "Camí de les 400 voltes" per on passem. 

En una hora i mitja ja som al nostre hotel, Le Cilaos. Les Daises dormen a l'Hotel des Neiges, on dormirem demà tots, però per aquesta nit no hi havia disponibilitat.

El nostre hotel improvisat resulta ser una cucada. Ens encanta la nostra habitació...

... les vistes que té...

... i la piscina!

Un cop instal·lats (i tastada l'aigua de la piscina, que resulta estar glaçada), decidim sortir a passejar per Cilaos. Situada enmig del circ, a gairebé 1.200 metres d'altitud, l'estació termal de Cilaos compta amb un entorn excepcional i amb un clima agradable. Aquesta petita i bonica ciutat dels Alts de l'illa, s'estén al peu del famós Piton des Neiges, el pic més alt de l'illa, de 3.069 m.

Tot passejant topem amb les Daises i decidim seguir tots junts i buscar un lloc per sopar. Avui hem mal-dinat així que a les 18.00 h ja tenim gana. Tot i que aquí se sopa d'hora, decidim aguantar un mica, tot visitant la curiosa església Notre-Dame-des-Neiges.

L'església, que és catòlica, va ser construïda gràcies a la voluntat del pare Paul Boiteau, rector de Cilaos a partir de 1934. Els plans van ser fets per Francis Huet, enginyer d'obres públiques de l'Estat a Saint-Louis, que va planificar la realització d'una església de formigó armat. La primera pedra es va establir el 13 de juny de 1937 i es va completar l'any 1942; figura en l'inventari de monuments històrics des del 14 d'agost de 2000.

El mobiliari es deu a la fusteria Irénée Accot, que va ser el primer alcalde de Cilaos. 

En sortir ja és fosc i la gana és forta així que busquem un lloc per sopar.

Estant aquí hem de tastar les famoses llenties. Es produeixen en els Alts de Reunió, en el sòl volcànic del cor del circ de Cilaos. Es cultiven a la part muntanyosa de l'illa des del 1857. Les llenties de Cilaos se sembren a l'abril i es recullen al setembre. Un cop preparades i cuites a foc lent, presenten un sabor excepcional. Són fines a la boca i agradables al paladar, i acompanyen de meravella a un cari de salsitxes. El meu sopar. No havia tastat unes llenties tan exquisites.

El Juan, agraït a les Daises per haver-nos acollit al seu viatge alternatiu (no acceptant que paguem part del transport i inclús oferint-nos la seva habitació en costar-nos trobar allotjament a Cilaos), decideix, tot i la negativa d'elles, convidar-les a sopar.

Passegem junts fins a l'Hotel des Neiges. Allà ens acomiadem i el Juan i jo seguim fins a l'Hotel Le Cilaos, tot guadint d'un cel ben estrellat.

Bona nit!