Dormint a l'habitació amb les millors vistes del món

Avui ens despertem ben d'hora, tan d'hora que veiem sortir el sol. Una meravella!

Sorprenentment sóc la primera. Serà possible? 

Prenem un cafetó rapidet i realitzem un safari en 4x4 per la reserva privada d'Elephand Sands, on hem dormit. Bitxos no em veiem, però sí ens permeten baixar del cotxe per observar d'aprop l'esquelet d'un elefant. Pobret...

Tots quedem sorpresos quan, al mig de la carretera, ens trobem amb una barrera. Ens fan baixar, inspeccionen els vehicles i ens fan creuar a peu, trepitjant una espècie de catifa mullada. Estem fent un control veterinari.

Aquesta tanca veterinària (veterinary fences) pretén evitar la propagació de malalties del bestia trepitjant (tant nosaltres a peu, com el vehicle) una solució desinfectant. És ben curiós.

Retornem al lodge i esmorzem (de plat calent) abans d'iniciar ruta cap al nostre destí d'avui. Preparem una motxilla amb el que puguem necessitar per passar el que queda de dia i amb dues mudes per passar els pròxims dos dies, i les seves dues nits.

Avui estic emocionadíssima! El dia que ens espera és espectacular! Tindré les expectatives massa altes...?

Fem parada per dinar al Gweta Lodge. Hi arribem més d'hora del previst així que tenim gairebé una hora lliure. Uns quants (la majoria) es queden al lodge, prenent alguna cosa per beure i descansant... ningú tasta la piscina... l'aigua diguem que era... poc clara... El Juan segur que ja hi seria!

La resta (inclosa jo), tot i la calor que fa, decidim sortir a passejar pel petit poble de Gweta, porta d'entrada als salars de Makgadikgadi (el nostre destí d'avui).

  

Tot i que la gent de Gweta, per la proximitat del lodge, deu estar més que acostumada a veure turistes, em sento molt estranya passejant pels seus carrers. Tant, que fins i tot em costa fer fotografies. Em sento com si estigués invadint la seva intimitat i això que sempre demano permís, abans de disparar!

Després del dinar (molt senzill, però sense queixes) seguim la ruta. Abans d'arribar a destí, però, tenim molt per veure.

Un termiter...

...un estruç...

...i uns preciosos rucs.

Fem un pipi-stop i aprofitem per veure un baobab, que no sembla ser massa gran...

...o potser és més gran del que sembla...

A mida que t'hi vas acostant...

Te n'adones que és enorme!

Baobab és el nom comú d'un gènere (Adansonia) que conté vuit espècies d'arbres, nadius de Madagascar (el centre de la diversitat amb sis espècies diferents), l'Àfrica continental i Austràlia (amb una espècie cadascuna). L'espècie africana també es dóna a Madagascar, però no n'és nadiua.

El que veieu és un Adansonia digitata. Alguns individus poden viure per sobre dels mil anys, i se sospita d'espècimens que han viscut més de 2.000 anys. És un arbre que ateny fins a 20 m d'alçària, de tronc extremadament gruixut (fins a 15 m de diàmetre) i que pot acumular grans reserves d'aigua durant l'època de les pluges.

La veritat és que és un arbre genuí i preciós. Que no pot faltar en l'skyline de l'Àfrica.

No ens podem quedar aquí massa estona fent-li fotos, que el rellotge corre i el sol, a la seva hora, marxarà.

Sorpresos, el nostre cotxe para en un petit poblat ramader. Tres nois s'acomiaden i un d'ells puja al nostre 4x4. Va amb ulleres de sol i escoltant música amb el seu mòbil no d'última generació, però casi. Un gran contrast si tenim en compte d'on l'hem recollit.

Aquest noi, fa un temps, va descobrir un clan de suricates. Des de llavors s'hi acosta sovint, s'està amb ells, es mou com ells i han acabat acceptant-lo com un més. És per això que estan acostumats a la presencia humana i no fugen espantats.

I què vol dir això? Doncs que vam cremar targetes de memòria i bateries a sac!

El suricata és un mamífer petit, membre de la família de les mangostes. Habita al desert de Kalahari (a Botswana) i a Sud-Àfrica. Un clan de suricates acostuma a tenir de 10 a 30 suricates, però algunes grans famílies en contenen més de 50. Tenen una vida mitjana de 12 a 14 anys i són una autèntica monada!!! O no?????

Ens costa moltíssim marxar doncs estem tots ben embovats observant-los però realment el sol amenaça en deixar sortir a la lluna i hem d'arribar al salar amb llum.

L'arribada al salar és espectacular tant paisatgísticament com per la llum, que és brutal.

Entrem al salar amb el 4x4 i en Javi, el guia, ens proposa parar abans d'arribar al campament, per tal d'arribar-hi a peu. Aquí coincidim tots. Cap abaix!

Al mig de la sabana seca del nord-est de Botswana hi trobem un dels salars més grans del món. Els salars són les restes del que va ser l'enorme llac Makgadikgadi, que es va assecar fa milers d'anys.

Limitant al sud-est amb el Delta de l'Okavango i envoltat pel desert de Kalahari, Makgadikgadi no és, tècnicament, un únic salar, sinó moltes conques amb sorra del desert al mig. El salar individual més gran té uns 4.900 km². En total cobreix 16.000 km². Des d'on sóc ara mateix, en 360º, el paisatge és infinit!

Sóc en un dels salars de Makgadikgadi! Yujuuuuuu!!

Arribem al campament amb el temps just per veure'l amb llum...

...doncs el sol ja està a punt d'acomiadar-se fins a l'endemà!

Les supernenes i en Joan som els últims en arribar i ens trobem al grup la mar d'eufòric, al voltant d'una taula. Què deu passar?

Mare meva! el Javi ens està preparant gintònics!! Quin nivell! Però sssshhhh! És un secret entre ell i nosaltres, que això està fora de programa! ;)

Gaudim del gintònic encara amb llum de sol, però ja queden pocs minuts... i encara no us he ensenyat l'habitació amb les millors vistes del món!

Mireu, el menjador, amb llar de foc inclosa:

El bany!

I l'habitació! :O

Són les millors vistes del món, o no?

Triat el meu llitet, entre la Lupe i la Marta, i amb el frontal en marxa, anem a sopar. Avui el sopar és boníssim! I fins i tot ens preparen un postre típic, el malva pudding, que és deliciós!!

Rebaixem el sopar contemplant el foc i poc abans d'acomiadar-nos a dormir els guies locals ens expliquen les estrelles. 

Tenia les expectatives molt altes però el dia les ha superat.

Ara, a adormir-me contemplant les estrelles! Bona nit!