Pocs mesos després de l'accident del rei d'Espanya, quan practicava la caça d'elefants (a finals del 2012), Botswana emet aquest comunicat: "La caça ja no és compatible amb el nostre compromís de conservar i protegir la fauna local ni amb el desenvolupament de la indústria turística local a llarg termini. Si donem llibertat, la disminució actual en les espècies representaria una amenaça real per a la conservació del nostre patrimoni natural i per a la salut, a llarg termini, de la indústria turística local, que és la segona font d'ingressos darrere dels diamants."
Dit i fet, el gener del 2014 es prohibeix la caça.
Tenint en compte els beneficis econòmics que la caça aportava al país, és d'elogiar.
La nit anterior teníem en programa un safari nocturn però no el vam poder fer, degut a la nova llei. Feta la llei, feta la trampa i a la zona on som, molt propera a la frontera, hi ha caçadors furtius, motiu pel qual, prohibeixen circular de nit per la zona i, per tant, no podem fer el safari. Ens recompensen avui, però, amb un bonic safari en 4x4 pel Parc Nacional de Chobe. És el primer parc nacional del país i és, justament aquí, on el rei va tenir l'accident.
El parc es divideix en 4 zones. Nosaltres fem el safari per la zona Serondela (o Chobe riverfront), que és a l’extrem nord-est del parc. Per ella discorre el riu Chobe, on van a beure els animals especialment durant l’estació seca (de maig a octubre) i que justament és en la que ens trobem!
El safari és tot un èxit!
El safari és tot un èxit!
A part del paisatge, que és brutal, veiem l' àliga pescadora...
...impales,...
Sorprèn la vegetació. Arbres caiguts, partits.... tot per causa dels elefants!
Acabat el safari, que dura poc més de dues hores, fem parada tècnica al Waterlily Lodge per fer canvi de vehicle. Aprofitem per fer pipi i pillar el wifi abans d'iniciar la ruta.
Durant els pròxims tres dies viatjarem (maletes incloses) en aquest camió:
.jpg)
Ens posem en marxa, direcció sud, cap a la reserva privada d'Elephant Sands. Avui ens allotgem en el Elephant Sands Lodge i hi arribem al migdia, per dinar.
El lodge s'ha construït al voltant d'una bassa d'aigua natural on els animals salvatges, principalment elefants, venen a beure. En les 16.000 hectàrees de la reserva privada no hi ha tanques així que s'han de prendre certes mesures de seguretat: bàsicament, vigila al creuar, que no vingui un elefant!!!
El bungalow és enorme (sobretot per una persona sola - recordeu: sóc la "reina d' Àfrica"!!) i és ben curiós, perquè és com una tenda de campanya gegant amb bany (la mar de bufó) inclòs!
Després del dinar, un bufet, disposem de la tarda lliure per agafar forces. A partir de demà, ve lo bo!
Així doncs passo la tarda xerrant i coneixent els companys, prenent una coca-cola a la terrassa de la zona comuna del lodge tot veient els elefants i esperant la posta de sol, que és espectacular.
Esperant anar a sopar coneixem, per fi, a la Manoli i al Mario, els companys que van perdre l'avió a Londres. Tots estavem intrigats per saber què els havia passat (que s'haguessin adormit? que s'haguessin confós amb l'hora pel canvi horari? que s'haguessin distret amb les botigues de l'aeroport?...) Però realment, la història que ens expliquen les supera a totes. Resulta que a BCN van conèixer "el grup", van estar xerrant i xerrant i estaven la mar de contents doncs es van caure molt bé. Estant ja a Londres comencen a comentar la ruta i allà ja van veure que hi havia quelcom que no encaixava. <<Taurons blancs? no recordo que anem a veure taurons blancs...>> Quan se'n van adonar, el seu avió (el nostre avió) ja s'havia enlairat.
Ara sí, ja tots junts, sopem. Després, i ja amb les piles ben carregades, anem a dormir.
Estreno el frontal de 5 € que em vaig comprar al Decathlon per anar al meu bungalow, que resulta ser el primer de la fila o, ara de nit, l'últim, si tinc en compte que he de donar la volta completa al lodge per evitar creuar per on passen els elefants per arribar-hi (de dia ens ho permeten, perquè hi ha visibilitat, però de nit no). La Lupe i la Marta m'hi acompanyen. No sóc extremadament poruga, però diguem que sis ulls veuen més que dos, tres frontals il·luminen més que un i el silenci de l'entorn, només trencat per sorollets que t'avisen que no estàs sol, i sense tanques, fan corre a qualsevol.
Ja en el porxo del meu bungalow inspecciono amb el frontal si tinc companyia i al veure que no, me'n vaig a dormir la mar de tranquil·la.
Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada