Primer dia de safari: la reserva de Moremi

Deixem la comoditat del Sedia Hotel per iniciar la nostra ruta, ja pròpiament de safari. Avui és el primer dia de tres en els que tornem a perdre tota comoditat, tota comunicació amb l'exterior (no hi ha wifi i poca cobertura mòbil, no hi ha dutxes i els banys son portàtils). És el preu que s'ha de pagar per visitar la vida salvatge, en el seu hàbitat natural.

Tres hores i mitja després d'haver deixat Maun entrem a la reserva de Moremi, per la seva porta sud, la Maqwee gate.

Mentre els guies ens registren, aprofitem per estirar les cames i fer un pipi, i observem la pissarra on altres viatgers han apuntat què han vist, i on, dies anteriors.

Allà topem amb un grup d'estudiants, que venen a passar el dia, d'excursió, al parc. Igual que els nens de la Eli, quan fan una excursió al zoo, però amb lleugeres diferències.

La primera, el transport. Eli, no t'escandalitzis! Aquí això és normal.

La segona. Aquí els animals viuen tranquils, estan a casa seva. Però s'han de prendre certes mesures de seguretat doncs no hi ha tanques de seguretat i el ser humà ni els cuida ni els alimenta.

Amb una superfície d'uns 3.900 km², la reserva de Moremi es va crear en la dècada de 1960 per protegir la part més rica en fauna del delta de l'Okavango.

És la primera reserva d'Àfrica creada per residents locals: el poble Batawana de Ngamiland, liderat per la Sra. Moremi, esposa del difunt cap Moremi III, preocupada per la ràpida extinció de la fauna salvatge a les seves terres, a causa, sobretot, a la caça indiscriminada, va prendre la sàvia decisió de proclamar Moremi com a Reserva l'any 1963, convertint-se així, en l'única zona oficialment protegida del delta de l' Okavango, adquirint així una gran importància científica, mediambiental i de preservació.

La Maqwee gate, la porta per on hem entrat a la reserva, no es caracteritza per ser una zona amb gran quantitat de fauna. És una zona més de pas, si vens des de Maun, que et permet accedir a altres zones de la reserva més habitades.

Tot i així, de camí al nostre campament, veiem zebres...

...nyus...

...i els ja habituals impales.

Arribem al campament que ens han assignat a les 14:00. Ens sorprèn que, tot i ser un "campament" és simplement una zona reservada per l'ésser humà. No té cap infraestructura, ni tancament. És únicament una zona en la que al haver-hi gent habitualment (i si hi ha gent, hi ha foc) els animals, teòricament, no s'hi acosten.

Descarreguem maletes i, els que en saben, ajuden als nois a muntar les tendes mentre els cuiners preparen el dinar.

Dinem la mar de bé en un entorn completament salvatge i el Javi ens explica unes petites normes de seguretat que s'han de tenir presents. Ens assegura que no hi ha cap perill, sempre i quan li fem cas: 

1- Prohibit allunyar-se del campament per passejar o fer pipí o popó. De nit, si algú ha d'anar al bany prohibit anar sense el frontal encès, i a fer pipi al costat de la tenda, res d'anar al bany portàtil.

2- En cas de topar-se amb algun animal, prohibit sortir corrents donant-li l'esquena (has de quedar-te mirant-lo i, a poc a poc, anar allunyant-te en absolut silenci. En aquest punt van haver-hi bastantes conyes... Què passa si l'animal t'enganxa amb els pantalons abaix? Pots pujar-te'ls abans d'intentar no córrer histèric cridant!? ;-)

3- Si algun animal (tot i que és poc habitual) s'acosta al campament ens hem d'ajuntar tots, estar en absolut silenci i no fer moviments bruscos. El millor és apropar-se, a poc a poc, al foc.

4- Abans de sortir de la tenda sempre treure primer el cap, observar a totes bandes i un cop comprovat que no hi ha cap bitxo aleshores sortir.

Tot clar, Javi!

Després de dinar tenim una horeta lliure per descansar. Molts intentem fer la migdiada, inclosa jo, però la calor és asfixiant i decideixo fer neteja de fotos a l'ombra. Molts aconsegueixen adormir-se dins la tenda, o ajuntant varies cadires a l'ombra. El Javi que ha aconseguit descansar una mica s'aixeca. De cop, veig que es queda parat, en sec. Busca les mirades dels que estem desperts i ens gesticula amb cert nerviosisme perquè, a poc a poc  i en silenci, ens acostem a ell. Acaba de veure una lleona observant el campament. I m'he acostat a ell sense la càmera i sense les ulleres!!! On és la lleona?? No la veig!!

Sort que un compi del viatge té millor vista que jo i portava la càmera a sobre i va poder immortalitzar el moment. Va ser l'únic! Gràcies Guy!

Després de l'ensurt tots estem més que desperts i decidim iniciar el safari de la tarda.

Comencem el safari buscant a les lleones que ens han vingut a visitar al campament. No les trobem però no ens queixem....

De cop, el nostre guia-conductor veu unes petjades. 

Anem en dos jeeps, i els dos els condueixen dos bons guies, però tinc la gran sort d'anar amb un guia que és excepcional. Dit per en Javi, "este chico tiene un sexto sentido". Ens explica que, quan vas de safari, el 90% de probabilitats de veure bitxos depèn de la sort, però l'altre 10% depèn del guia. Un bon guia rastreja i un bon rastrejador és capaç d'interpretar les petjades que veu. Només veient-les sap dir de quin animal son, en quina direcció anava, quanta estona fa que ha passat i, el que ja es de màster, és capaç de pensar com l'animal i intuir on va. 

Les petjades que ha vist són d'un lleó, avisa per walkie-talkie a l'altre cotxe. Anem en busca d'un lleó!

El guia va conduint i mirant a terra. Passem una vegada i una altra pel que sembla el mateix punt. Parla pel walkie amb el company, torna a mirar el camí, para el cotxe. Agafa els prismàtics. Mira. Torna a arrencar el motor, es posa en marxa. De cop fa un gir brusc, agafa un altre camí mentre no deixa de mirar les petjades del terra i de cop...

...aquí el tenim. És complicat traslladar en paraules la sensació de veure'l per fi, després de la recerca, passejant, tranquil·lament, aliè a l'emoció que portem tots dins. En Javi i el guia s'abracen emocionants, i en silenci. Tot i que per ells veure lleons és habitual és tota una gesta haver-lo localitzat. 

Ara que ja el tenim localitzat avisem a l'altre vehicle, que ràpidament s'acosta a nosaltres. El deixem passar, ells encara no han vist el lleó.

Ara ens toca a nosaltres veure'l d'aprop.

Amb els cors bategant al màxim de l'alegria i la sensació del moment retornem al campament. Aquesta nit, havent sopat les delícies que ens preparen els nostres cuiners, asseguts tots junts, al voltat de la foguera, fem acostar als guies per regalar-los un llarg aplaudiment.

Un dia molt bonic, amb un final esplèndid.
Bona nit!