Retornem a la civilització!

Ens despertem a les 7:00, i veiem sortir el sol.

Esmorzem i puntualment a les 08:00 (i això que no duen rellotges) venen els San. Compleixen la seva part del tracte i ens mostren com fan foc.

Ara ens toca a nosaltres complir la nostra promesa i en Javier els fa el seu truc de màgia, que els deixa ben bocabadats!

A quarts de nou ens acomiadem dels San, tornem a tancar maletes, carreguem el camió i ens armem de paciència doncs tot el recorregut que vam fer ahir per venir cap aquí l'hem de desfer, per retornar a Gumare.

Donat que no fa la calor que feia ahir (avui és molt més d'hora i el sol encara no apreta) i que ja estem ben mentalitzats del que ens espera, la veritat és que el viatge de dos hores i mitja se'ns fa molt més curt.

Arribem a Gumare i allí patim el primer incident del viatge. El vehicle que ens havia d'estar esperant a la nostra arribada resulta que ha punxat i ooooh! hem d'esperar. Quan? Ves a saber! Estem a l'Àfrica! Així que el Javi ens dóna permís per acostar-nos al poble, i esperar allí.

I on anem? A passejar una mica...

...i al bar! Q ja torna a fer moooolta calor!

Estant a gust, tranquil·lament petant la xerrada i prenent cerveseta africana i coca-cola americana ens passa el temps volant i ens ve a buscar corrent en Javi. "Venga familia! Que el transporte ya está aquí y vamos con mucho retraso!"

I heus aquí el nostre transport: un minibús! 

Sort que ja portem diversos dies de convivència i que estem ben avinguts! En aquestes condicions recorrem els 243 Km (4 hores) que separen Gumare de Maun, el nostre destí d'avui. I jo que em pensava que el dia d'ahir era el dia dur! Dinem anant en ruta, intentant no posar el colze a la boca del veí, uns entrepans que ha preparat l'Eunice i compartim, com ja és habitual, les patates, les galetes, l'aigua... Passem les hores uns intentant, amb sort, dormir la migdiada, altres intentant-ho també, però sense sort, mirant fotos, fent neteja de fotos (mare meva quantes en porto!) i per fi.... un pipi-stop!

Després de la parada tècnica el minibús no arrenca, serà pel sobrepès? El que faltava! Finalment, quan ja estaven la meitat fora del bus disposats a empènyer, i l'altre meitat encara dins, drets, fent cua per baixar, el bus comença a moure's, arrenca el motor i cap a dins tothom!

Sense més incidents arribem al Sedia Hotel, que encara no són les 17:00.

Ràpidament ens instal·lem a les habitacions. Per fi tornem a tenir dutxa, endolls a l'habitació (tot un luxe), un llitet... enorme!...

...i... piscina! Que aquest cop, tot i que l'aigua està gelada, si que la tasto!

Sopem de bufet, al costat de la piscina, tot enyorant la cuina de l'Eunice i aprofitem el wifi per donar senyals de vida a casa intentant contenir-me en el to de les explicacions per no donar massa enveja (sana).

Uns quants del grup ens quedem prenent alguna cosa però aquí pleguen d'hora i donat que poc més es pot fer en retirem a les nostres habitacions.

Me'n vaig a perdre'm pel llit. Nanit!