Tornem a ser persones, en una casa flotant

El "bon dia" d'avui anava acompanyat d'un... "Has sentit el rugir d'un lleó?" 

Jo, la veritat, és que no. He dormit del tirón. Però vaig a fer pipi al bush amb els ulls ben oberts, no sigui que el lleó encara rondi per aquí!

Esmorzem un cafè ràpid i una peça de fruita (que és boníssima) i abandonem temporalment l'illa amb els mokoros. 

Sortim a descobrir l'ecosistema del delta fent una caminada, en una altra illa, amb experts guies locals.

Ens separem en dos grups i... a caminar! Hem d'anar en fila índia, en silenci i alerta doncs, no és una illa deserta!

Sorpresos, i en absolut silenci, observem a l'elefant, per primera vegada anant a peu.

De cop topem amb una tanca, però no és una tanca qualsevol...

A principis del 1970 la Unió Europea estipulà que Botswana havia de controlar el moviment de la fauna salvatge per evitar que malalties, com la febre aftosa, infectessin el bestiar domèstic, destinat al consum humà.

Des de llavors, i fins la dècada dels 90 es van construir varies tanques en llocs estratègics. Malauradament les coses no es van fer bé i la tanca va tallar vies de migració de varies espècies animals (principalment el nyu), provocant la mort de varies desenes de milers d'animals, al negar-los l'accés a l'aigua.

La tanca més coneguda és la Buffalo Fence, que separa Maun del Delta del Okavango i que s'estén per tot l'ample del país, separant-lo en dos. Va ser causa de grans protestes però n'hi ha molts que diuen que la tanca pot haver salvat el Delta.

Saltem la tanca i completem la caminada descobrint diferents espècies d'arbres, analitzant petjades i observant un grup de zebres.

De tornada al campament el nostre amic ens torna a saludar. Bon dia hipo!!

Arribats al campament, a esmorzar ous ferrats amb bacó!! Després de dues hores caminant... ens ho podem permetre!

Després de l'esmorzar ens fem el llit (mai fer un llit havia sigut tan fàcil com pujar una cremallera!), recollim les nostres coses, tanquem motxilles i... ens posem el banyador!

Pugem novament al mokoro (de tan pujar i baixar ja ho tinc completament dominat) i ens porten a una illa, sense presència d'hipos, i tastem l'aigua de l'Okavango!

Està gelada, però no em podia perdre l'experiència!

Ens assequem al sol, viatjant amb el mokoro, en l'últim trajecte que farem.

Al final del trajecte ja ens espera el nostre pròxim vehicle (el que s'assembla al transport de bestia) que ens duu a la base d'operacions de Kananga, on aprofitem per dinar. 

Aquí podem saludar les nostres maletes, que sembla que fan el seu viatge alternatiu. Aquesta nit tampoc venen amb nosaltres així que hem d'agafar roba neta per l'endemà i sobretot, sobretot, sobretot... el necesser!!!

Després de dinar, refer la motxilla i acomiadar-nos de la maleta ens traslladem a la vora del riu per agafar el següent transport. Ara toca la llanxa ràpida!!

La llanxa ens duu al nostre allotjament d'avui...

...la casa flotant Inkwazi. 

La casa flotant és xulíssima (i no oblidem les espectacular vistes al delta!) i estem tots ansiosos per arribar-hi. Per fi tornarem a ser persones, per fi ens podem dutxar!!!!

Entenem de seguida perquè la maleta no ha vingut amb nosaltres doncs les habitacions són super petites. Jo, al estar soleta, segueixo essent la reina! :)

De forma completament civilitzada, tot i la necessitat imperiosa que tenim tots de tocar l'aigua i el sabó, ens organitzem per torns. Som 19 persones i només 4 banys!

En menys de dues hores tots fem una altra cara. Carai, quin gust! Passem el que queda de tarda a la coberta del vaixell mentre ens passegen pels canals del delta i ens hi quedem fent petar la xerrada, comentant el que hem viscut i esperant el gran moment, la posta de sol.

En la cuina del vaixell,  una cuina que no és ni un terç que la dels papis, ni tan sols la meitat que la de la Eli, els nostres cuiners ens preparen un sopar absolutament deliciós. No sabeu com estem menjant de bé! Avui no podem evitar aplaudir-los.

Bona nit!