Avui em fa especial il·lusió l'esmorzar...
I on esmorzem?
Exacte! En un vaixell, tot navegant pel riu Chobe en busca d'animalons!
A una banda veiem Botswana, i a l'altre Namíbia.
El que em pensava que seria la turistada del viatge resulta ser un dels safaris més espectaculars!
Veiem nyus...
...cocodrils...
...i hipos!! Ben d'aprop! Doncs el vaixell s'hi acosta fins a tocar la vora del riu!
Em camelo a la cambrera i em deixa prendre'm un segon cafetó... :) i als que em veuen els faig enveja, i m'hi acompanyen!
Retornem al Waterlily lodge gairebé tres hores després d'haver sortit, ben satisfets i sorpresos de l'experiència!
Les mesures de seguretat de Botswana no tenen res a veure a les d'aquí... no veig ni un arnès!
Recollim les maletes i ens acomiadem d'aquest país tan espectacular! En mitja hora creuem la frontera.
Ja estem a Zimbabwe!
El nostre destí és Victoria Falls, poble ubicat a la riba sud del riu Zambesi. L'assentament es va iniciar l'any 1901, quan es va explorar la possibilitat d'utilitzar l'energia hidroelèctrica que generava la cascada, "descoberta" el 16 de novembre de 1855 per David Livingstone.
Ens allotgem a l'emblemàtic Victoria Falls Hotel, de 5 estrelles.
La meva habitació! (a la que m'hi acompanyen portant-me la maleta, com a les pel·lis)...
...i el meu bany! Olala!!
L'hotel va ser inaugurat l'any 1904 per donar cabuda als passatgers del llavors recent construït ferrocarril. Més tard va ser un punt de parada per al servei d'hidroavió BOAC entre Southampton (al sud d'Anglaterra) i Sud-àfrica. L'hotel ha donat cabuda a visitants reals en diverses ocasions, entre ells el rei Jordi VI d'Anglaterra i la seva família a l'abril de 1947. A més, l'hotel ha estat l'escenari d'una sèrie de reunions polítiques importants.
I aquí, entre tant glamur, estic jo! Que un dia enrere feia tres dies que no tocava l'aigua ni el sabó! ;)
L'hotel està ubicat estratègicament a 10-15 minuts caminant de l'entrada al Parc Nacional de les Cascades Victòria. Des de la terrassa on sóc podem veure el famós pont de les cascades Victòria (que travessa el riu Zambesi i que uneix la localitat de Victoria Falls, a Zimbabwe, amb la de Livingstone, a Zàmbia) i la bromera que causa la cascada (tot i que a la foto no s'aprecia massa...)
Per visitar les cascades hem d'accedir al parc, que tanca a les sis. Ja són gairebé les tres del migdia i per visitar les cascades necessites ben bé dues hores, així que uns quants decidim a dinar quelcom ràpid, a la magnífica terrassa de l'hotel, i anar a visitar-les.
Descobrim que tot i ser un hotel de 5 estrelles, aquí tot va a un altre ritme i, tot i dir que teníem pressa, el dinar "ràpid" tarda tres quarts d'hora a arribar.
Decidim conjuntament no estressar-nos gens ni mica i no anar a visitar les Cascades Victòria avui (tot i que me'n moro de ganes!) així que gaudim del dinar i de la bona companyia i acordem passar la tarda al mercadillo del poble de Victoria Falls.
Les supernenes, en Joan, en Mario i la Manoli ens dirigim, ja amb l'estomac ple, al open market, que em recorda extremadament als Encants Vells de Barcelona, però amb la diferència que aquí et persegueixen plens d'objectes perquè els compris i et demanen que els acompanyis a la seva "botiga" a veure tot el que tenen. També em sorprèn que ens proposen intercanvis; ens demanen la samarreta, els pantalons... el que tinguem a canvi del que vulguem. I com triomfen les meves butxaques portàtils!
Sort que anem amb en Mario i la Manoli, uns experts regatejadors que ens ajuden a negociar el preu del que ens ha agradat, per portar als de casa. Ho fan tan bé, que a més d'aconseguir uns preus baixíssims ho fan amb tanta gràcia que els venedors ho venen encantats. Un luxe passar la tarda amb ells.
I el premi: l'instrument de música i la girafa de fusta per l'Ot i els vols de fusta pels papis, el Jordi i la Eli, i el Juan. He firat i ho hem passat divinament! :)
Tots ben carregats de bosses marxem de l'open market, doncs ja s'està fent de nit i som els únics turistes que quedem per la zona i passegem pel petit poble de Victoria Falls. En una terrassa asseguts hi trobem en Guy, l'Ana i en José Maria i decidim seure amb ells i prenem quelcom.
En Joan retorna a l'hotel, i la Lupe i la Marta, addictes a les botiguetes, decideixen sortir en busca de més regals. Aquí estant s'uneix a la taula la família Ernech-Rivero. Després de tants dies junts a totes hores se'ns feia estrany estar separats!
Quan tornen la Lupe i la Marta, després de xerrar una estona amb el grup, decidim marxar cap a l'hotel. La resta es queden sopant on som, però nosaltres preferim gaudir d'una bona dutxa i d'un bon sopar a l'hotel.
Ben netes quedem per sopar a la terrassa. També s'hi apunta en Joan i gaudim d'un tranquil sopar, i posterior sobretaula, amb un fil musical de fons autèntic: el rugir de les cascades.
Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada